Gruïns

Infotaula d'ésser viuGruïns
Gruinae Modifica el valor a Wikidata

Grus antigone Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGruiformes
FamíliaGruidae
SubfamíliaGruinae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825 Gruinae Modifica el valor a Wikidata

Gruïns (Gruinae) són una subfamília de la família dels grúids. Inclou espècies que es troben a Euràsia, Australàsia, Amèrica del Nord i Àfrica.[1]

La grua damisel·la (Anthropoides virgo) és la més petita de totes les espècies de grues i té un cap amb plomes, a diferència de totes les altres grues reals.

Descripció

Aquesta subfamília consta de cinc gèneres, amb un total de tretze espècies, i constitueix un total de vint-i-un tàxons (veure Espècies). Els gruïns tenen un plomatge menys colorit, en comparació amb Balearica. També no tenen la capçada ornamentada, encara que la grua damisel·la (Anthropoides virgo) té plomes ornamentals a la regió del cap. Totes les espècies menys una són més grosses que les Balearica, i els crits també són més complicats. Les espècies més grosses poden mesurar més de 175 cm d'alçada i 12 kg de pes, mentre que les més petites solen mesurar menys de 100 cm i solen pesar entre 2 i 3 kg. El plomatge és principalment blanc o gris, o una combinació d'aquests. Diverses espècies també tenen elements en més o menys mesura de negre en el plomatge.[2][3]

Taxonomia

La família de les grues consta de dues subfamílies diferents; les Balearica (Balearicinae) i les Guïns (Gruinae).[4][5][6][2]

Les troballes de fòssils de Balearica daten de l'Eocè (54-37 milions d'anys aC), i es coneixen fins a onze espècies d'Europa i Amèrica del Nord en els últims 50 milions d'anys. Tanmateix, les dues úniques espècies existents són endèmiques d'Àfrica i no toleren bé el fred, la qual cosa ha fet creure als científics que els climes més freds van provocar l'extinció d'altres espècies d'aquesta subfamília.[2]

La subfamília Gruïns apareix per primera vegada a les troballes de fòssils del Miocè (24-5 milions d'anys abans de la nostra era), a l'era de les pastures. Es coneixen almenys set espècies extingides d'aquest període, a més de les tretze espècies existents.[2]

Divisió

La taula següent mostra les diferències en la divisió de grues segons HBW Alive,[2] Congrés Ornitològic Internacional (COI)[7] i la llista Clements[8] respectivament, i demostra que no hi ha un acord total sobre tota la família de grues, però les espècies com a tals són acceptades per la majoria. Així mateix, la divisió en dues subfamílies.

Anteriorment, era habitual dividir les autèntiques grues en només tres gèneres, però noves investigacions van demostrar que el gènere Grus era parafilètic,[6] la qual cosa significava que del Hoyo et al. (2014) al seu nou llibre ornitològic, "HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World", van triar una divisió amb cinc gèneres. Aquest llibre, que s'implementa a HBW Alive, va ser adoptat posteriorment com a estàndard oficial de taxonomia i nomenclatura per la Unió Europea (UE),[9] la Convenció Sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Silvestres (CMS)[10] i l'Acord sobre la Conservació de les Aus Aquàtiques Migratòries d'Àfrica-Eurasià (AEWA).[11]

Hi ha estudis[12] que avalen que en són cinc els gèneres en aquesta classificació. Seguint H&M v4[13] aquesta subfamília està formada per tres gèneres amb tretze espècies.[14]

Espècies

HBW Alive[2][3] COI[7] Llista Clements[8]

Referències

  1. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 maig 2025].
  2. 1 2 3 4 5 6 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 20 abril 2026].
  3. 1 2 Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. Cranes (Gruidae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.gruida1.01.
  4. ↑ Krajewski, Carey «Phylogenetic Relationships among Cranes (Gruiformes: Gruidae) Based on DNA Hybridization». The Auk, 106, 4, 1989, p. 603–618. ISSN: 0004-8038.
  5. ↑ «Relative Rates of Single-Copy DNA Evolution in Cranes» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 01-01-1990. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a040589. ISSN: 1537-1719.
  6. 1 2 Krajewski, Carey; Sipiorski, Justin T.; Anderson, Frank E. «Complete Mitochondrial Genome Sequences and the Phylogeny of Cranes (Gruiformes: Gruidae)» (en anglès). The Auk, 127, 2, 4-2010, p. 440–452. DOI: 10.1525/auk.2009.09045. ISSN: 0004-8038.
  7. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Finfoots, flufftails, rails, trumpeters, cranes, Limpkin – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 20 abril 2026].
  8. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 abril 2026].
  9. ↑ «The Birds Directive - Environment - European Commission» (en anglès), 22-04-2026. [Consulta: 23 abril 2026].
  10. ↑ UNEP/CMS/Resolution 11.19 (November 2014). «THE TAXONOMY AND NOMENCLATURE OF BIRDS LISTED ON THE CMS APPENDICES». Conference of the Parties at its 11th Meeting (Quito, 4-9 November 2014). Convention on Migratory Species., 2014. [Consulta: 23 abril 2026].
  11. ↑ «ENB Report | AEWA MOP6 | 9-14 Nov 2015 | Bonn, DE | IISD Reporting Services» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-10-13. [Consulta: 23 abril 2026].
  12. ↑ Krajewski, Carey; Sipiorski, Justin T.; Anderson, Frank E. «Complete Mitochondrial Genome Sequences and the Phylogeny of Cranes (Gruiformes: Gruidae)» (en anglès). The Auk, 127, 2, 4-2010, p. 440–452. DOI: 10.1525/auk.2009.09045. ISSN: 0004-8038.
  13. ↑ «The Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World: future plans». [Consulta: 9 maig 2025].
  14. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Finfoots, flufftails, rails, trumpeters, cranes, Limpkin – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 maig 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.