Guccio Gucci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1881 Florència (Itàlia) |
| Mort | 2 gener 1953 Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | emprenedor, estilista personal, modista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Aldo Gucci, Maurizio D'Ancora |
| Parents | Maurizio Gucci, fill del fill Paolo Gucci, fill del fill Patricia Gucci, filla del fill Alexandra Gucci Zarini, besneta Patrizia Gucci, besneta |
Guccio Giovanbattista Giacinto Dario Maria Gucci (26 de març de 1881 - 2 de gener de 1953) va ser un empresari i dissenyador de moda italià i fundador de la casa de moda Gucci.
Primers anys de vida
Guccio Gucci va néixer a Florència, Toscana, el 26 de març de 1881.[1] Era fill de pares toscans, Gabriello Gucci, un artesà del cuir de San Miniato, i Elena Santini, de Lastra a Signa.[2][3]
Quan era adolescent, l'any 1899, Guccio Gucci va treballar a l'Hotel Savoy de Londres.[4][5] Es coneixen pocs detalls sobre els seus primers anys de vida i sobre què el va portar exactament a traslladar-se a la capital britànica.[5] Gucci es va inspirar en els elegants hostes d'hotel de classe alta i en empreses de maletes com HJ Cave & Sons. Va tornar a Florència i va començar a fabricar maletes i accessoris de luxe. Inicialment va treballar per a la marca italiana de maletes Franzi, on va adquirir experiència en artesania del cuir abans d'establir el seu propi negoci.
Carrera professional
L'any 1921, va crear la Casa Gucci a Florència,[6][7] inicialment com un petit comerç familiar dedicat als articles de cuir.[1] Durant la dècada de 1920, va començar venent selles, bosses i diversos accessoris pensats per a genets.[4] A causa de les sancions imposades a Itàlia per la Lliga de Nacions als anys trenta, que van generar una manca de cuir, Gucci va optar per innovar i va introduir un nou tipus de teixit de cànem produït especialment a Nàpols.[8] El 1938, Gucci va ampliar el seu negoci a una segona ubicació a Roma per insistència del seu fill Aldo.[9] El seu negoci unipersonal finalment es va convertir en un negoci familiar quan els seus fills es van unir a l'empresa. Aldo, el fill gran, que havia entrat a l'empresa el 1925, va destacar per la seva creativitat en el disseny de nous productes, entre ells la primera bossa confeccionada amb pell de porc de la marca.[8]
El 1947, davant la manca de materials provocada per la postguerra, Gucci va dissenyar la coneguda bossa de bambú,[10] incorporant nanses fetes amb aquest material lleuger. Amb el temps, aquest model es va convertir en un dels emblemes de la marca.
El 1951, Gucci va ignagurar la seva botiga a Milà. La seva intenció era conservar el negoci en unes dimensions reduïdes i fins a final de la seva vida, la marca va operar exclusivament dins d'Itàlia.[5] Només dues setmanes abans de la mort de Guccio Gucci, els seus fills Aldo, Rodolfo i Vasco van obrir la boutique Gucci de Nova York.[11]
Mort i llegat
Gucci va morir el 2 de gener de 1953 a Milà.[9] Després de la seva mort, el negoci va passar als seus quatre fills restants. Amb el canvi de lideratge, la marca Gucci es va expandir a l'obertura de seus internacionals i a la diversificació de la línia de productes.[7]
El Museu Gucci (també anomenat Gucci Garden) de Florència és un museu de moda centrat en la història de l'empresa i de Guccio Gucci.[2]
Vida personal
Gucci i la seva dona, Aida Calvelli, es van casar el 1901 i van tenir sis fills, cinc nois i una filla.[5] El seu fill, Ugo Calvelli Gucci (1899–1973), va ser adoptat, nascut d'una relació prèvia de la seva mare, Aida Calvelli. El seu fill, Enzo (1904–1913), va morir de petit.[11] Els seus fills, Ugo, Aldo, Vasco i Rodolfo Gucci, van ocupar càrrecs destacats a l'empresa, però la seva filla no va rebre cap càrrec.[5] Hi havia molta rivalitat entre germans per mantenir el poder dins de l'empresa, i a la dècada de 1980, això es va convertir en un problema greu que dividia la família.[5][2]
En els seus últims anys, va viure prop de Rusper, a West Sussex, Anglaterra.
Referències
- 1 2 «Indulge in the Creative Chatter And Celebrate The Legacy of Guccio Gucci» (en anglès americà). Harper's Bazaar Malaysia, 26-03-2020. [Consulta: 12 octubre 2020].
- 1 2 3 Landes, David. Dynasties: Fortune and Misfortune in the World's Great Family Businesses (en anglès). Penguin Books Limited, 2008-01-31. ISBN 978-0-14-193071-8.
- ↑ Gucci, Patrizia. «Tutto cominciò all’Hotel Savoy». A: Gucci: La vera storia di una dinastia di successo (en italian). I. Milan: Mondadori Electa, 2015, p. 687–695 (ebook edition). ISBN 978-8851051617.
- 1 2 Silver, Dena. «Charting the Evolution of Gucci» (en anglès americà). CR Fashion Book, 26-03-2019. Arxivat de l'original el 2023-12-10. [Consulta: 14 setembre 2020].
- 1 2 3 4 5 6 de Wit, Bob. Strategy: Process, Content, Context : an International Perspective (en anglès). Cengage Learning EMEA, 2010, p. 693–701. ISBN 978-1408019023.
- ↑ World of Gucci. History-1920 Arxivat 13 April 2012 a Wayback Machine.
- 1 2 Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002, p. 378. ISBN 978-1134758760.
- 1 2 «Fashion industry | Design, Fashion Shows, Marketing, & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com, 22-10-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].
- 1 2 «Guccio Gucci» (en anglès americà). The Florentine, 17-06-2009. Arxivat de l'original el 12 October 2020. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Diseño del Gucci Bamboo 1947» (en castellà). [Consulta: 25 desembre 2004].
- 1 2 «Guccio Gucci» (en anglès americà). Fashion Elite, 20-09-2016. [Consulta: 12 octubre 2020].