Gueto de Lvov

Plantilla:Infotaula esdevenimentGueto de Lvov
Imatge
El gueto de Lvov, primavera de 1942
 49° 50′ 22″ N, 24° 01′ 58″ E / 49.8394°N,24.0328°E / 49.8394; 24.0328
Tipusguetos a la zona ocupada pels nazis
barri Modifica el valor a Wikidata
Vigència18 setembre 1941 - 27 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata
Codi de catàlegghettos/501 Modifica el valor a Wikidata
Mapa dels principals guetos, camps de concentració i d'extermini a la Polònia ocupada.

El gueto de Lvov va ser un dels majors guetos establerts pels nazis en Lviv, Galítsia (Polònia, avui Ucraïna) entre el 8 de novembre de 1941 i l'1 de juny de 1943. Al districte van perir 120.000 jueus, sobrevivint 823.

Història

Cap al 1939, la ciutat albergava a 120.000 jueus (la població més nombrosa després de Varsòvia i Łódź) però quan va ser ocupada pels nazis, el 30 de juny de 1941, el número ascendia a més de 220.000 que havien arribat fugint des de l'oest de Polònia.[1] Al mes de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la ciutat i el territori de Galítsia va ser annexat pels soviètics com a part del Pacte Ribbentrop-Mólotov[2]

Es va establir el Jüdisches Wohnbezirk a un barri al nord de Lviv (Lwow), on degué mudar-se la població jueva. Les condicions eren paupèrrimes i abans d'arribar van ser afusellats 5.000 ancians i malalts mentre creuaven el pont del carrer Pełtewna.[3]

Va ser un dels primers guetos on es va dur a terme l'Operació Reinhard, entre març i abril de 1942, 15.000 jueus van ser enviats al camp d'extermini de Belzec. El juny de 1942, 2.000 van ser deportats a Janowska per a treball forçat, on només 120 van fer treballs forçats i la resta van ser afusellats. L'agost de 1942, 50.000 persones van ser deportades a Belzec.

L'1 de juny de 1943, els nazis van incendiar molts edificis amb la finalitat d'acabar de desocupar i liquidar el gueto. Molts jueus van aconseguir escapar, resistint en els embornals de la ciutat.[4] El gueto va ser liquidat i els supervivents enviats als camps de concentració de Janowska i Belzec

Quan els soviètics van entrar a la ciutat el 26 de juliol de 1944, entre 200 i 900 jueus quedaven a la ciutat (823 d'acord amb el Comitè Provisional Jueu).

Un dels més famosos residents va ser Simon Wiesenthal, la seva esposa i mare, van ser deportades primer a Janowska i després a Buchenwald i Mauthausen.

Vegeu també

  • In Darkness, pel·lícula de Agnieszka Holland de 2011, nominada per al premi Oscar[5] basada en la novel·la de Robert Marshall "En els embornals de Lvov".[6]
  • Robert Marshall, In the Sewers of Lvov: A Heroic Story of Survival from the Holocaust. Nova York: Macmillan Publishing Company.
  • Leopold Socha

Referències

  1. ↑ Mały Rocznik Statystyczny 1939 (Polish statistical yearbook of 1939), GUS, Warsaw, 1939
  2. ↑ Stefan Szende, The Promise Hitler Kept, London 1945, p. 124
  3. ↑ Filip Friedman, Zagłada Żydów lwowskich (Extermination of the Jews of Lwów)
  4. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 20 de juliol de 2012. [Consulta: 11 juliol 2012].
  5. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 27 de maig de 2012. [Consulta: 11 juliol 2012].
  6. ↑ http://www.bookdepository.com/Sewers-Lvov-Robert-Marshall/9780006375128

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.