Guillaume Faury

Plantilla:Infotaula personaGuillaume Faury
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Cherbourg (França) Modifica el valor a Wikidata
President AeroSpace and Defense Industries Association of Europe (en) Tradueix
juny 2023 –
← Alessandro Profumo
President Groupement des industries françaises aéronautiques et spatiales
8 juliol 2021 –
← Éric Trappier
Executiu en cap Airbus
10 abril 2019 –
← Thomas Enders
President Airbus
19 febrer 2018 – 10 abril 2019
← Fabrice Brégier
Executiu en cap Airbus Helicopters
2013 – 1r abril 2018
← Lutz Bertling – Bruno Even → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Institut Supérieur d'Aéronautique et de l'Espace
IAE Aix-en-Provence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer d'aviació, executiu en cap, gerent, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAirbus Modifica el valor a Wikidata
Participà en
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Premis


X: GuillaumeFaury Modifica el valor a Wikidata

Guillaume Faury (22 de febrer de 1968[1]) és un enginyer i empresari francès. És el conseller delegat (CEO) de la corporació aeroespacial Airbus SE[2] i president de la seva divisió d'avions civils, Airbus SAS.[3]

Biografia

Faury es va educar al Lycée François-Ier de Le Havre.[1] Es va graduar a l'École polytechnique (París) el 1990 i a l'École Nationale Supérieure de l’Aéronautique et de l’Espace de Tolosa el 1992.[4] És pilot certificat d'avions lleugers i enginyer de vols de prova d'helicòpters amb més de 1.300 hores de vol.[4]

Després de treballar a Eurocopter (actualment Airbus Helicopters) durant deu anys, Faury va ser l'enginyer en cap de l'EC225/H225, sent el responsable dels vols de prova d'helicòpters pesants. Finalment, es va convertir en el vicepresident executiu de recerca i desenvolupament (R+D). El 2010, Faury va passar a ser vicepresident executiu de recerca i desenvolupament del fabricant d'automòbils Peugeot.[5]

El març de 2013, Faury va substituir Lutz Bertling com a conseller delegat d'Airbus Helicopters.[5] Com a nou conseller delegat, va haver d'afrontar l'accident de l'H225 a Noruega, en el qual van morir les tretze persones a bord i que va provocar la immobilització a terra de tots els helicòpters H225 utilitzats en l'explotació de petroli del mar del Nord durant un període de 15 mesos. Es va cancel·lar la venda d'aquest model d'helicòpter a les Forces Armades de Polònia. Faury va reestructurar el programa X4, cosa que va portar al desenvolupament de l'helicòpter mitjà H160, programat per ser introduït el 2019, i va llançar el desenvolupament de l'X6 com a successor amb tecnologia fly-by-wire de l'Super Puma. Va iniciar programes significatius de recerca, com el Racer d'alta velocitat X3 i el programa CityAirbus.[6]

Faury va substituir Fabrice Brégier com a director d'operacions (COO) d'Airbus Commercial Aircraft el febrer de 2018.[5] El 8 d'octubre de 2018, el Consell d'Administració d'Airbus el va seleccionar per succeir Tom Enders com a conseller delegat d'Airbus, amb efectes a partir del 10 d'abril de 2019.[7] Faury va perfilar la resposta d'Airbus al Boeing New Midsize Airplane, afrontar els reptes operatius i de producció de l'A320neo, completar les negociacions de l'A400M i abordar els models amb vendes més lentes com l'A330neo.[8] Durant la Junta General Anual de 2022, Faury va ser reelegit com a conseller delegat pels següents tres anys. Faury va liderar la companyia durant la recuperació posterior a la pandèmia de COVID-19 i el desenvolupament continuat d'una aeronau respectuosa amb el medi ambient propulsada per hidrogen.[9]

L'1 de desembre de 2022, Faury va ser un dels convidats a un sopar d'estat organitzat pel president dels EUA, Joe Biden, en honor al president de França, Emmanuel Macron, a la Casa Blanca.[10]

Vida personal

Està casat amb Maria Faury i tenen tres fills.[11][12]

Altres activitats

  • Membre de la Taula Rodona Europea d'Industrials (ERT)[13]

Referències

  1. 1 2 Collingridge, John. «Interview: Guillaume Faury, Airbus's pilot amid the dark clouds». The Sunday Times, 24-11-2019. [Consulta: 16 octubre 2025].
  2. ↑ «Board and Board Committees», 08-07-2021.
  3. ↑ «AIRBUS (Entreprises) - Data INPI».
  4. 1 2 «Who is Guillaume Faury, the executive chairman of Airbus Group?» (en anglès). www.aerocontact.com. [Consulta: 30 novembre 2024].
  5. 1 2 3 Dominic Perry «New Airbus commercial boss Faury is strong choice for role». Flightglobal, 15-12-2017.
  6. ↑ Jens Flottau and Tony Osborne «Airbus Facing Leadership Changes Amid Turmoil, Corruption Probes». Aviation Week & Space Technology, 18-12-2017.
  7. ↑ Airbus (8 October 2018). "Airbus Board of Directors Selects Guillaume Faury Future Chief Executive Officer". Nota de premsa.
  8. ↑ Jens Flottau «New Airbus CEO Faury Faces Crucial Strategy Decisions». Aviation Week & Space Technology, 11-10-2018.
  9. ↑ How-guillaume-faury-is-readying-airbus-for-better-times
  10. ↑ Aishvarya Kavi (1 December 2022), The Full Guest List for the State Dinner New York Times.
  11. ↑ Kavi, Aishvarya «The Full Guest List for the State Dinner» (en anglès). The New York Times, 02-12-2022.
  12. ↑ «Guillaume Faury - Airbus biography». www.airbus.com, 01-06-2023. Arxivat de l'original el 12 January 2024. [Consulta: 12 gener 2024].
  13. ↑ Members European Round Table of Industrialists.