Gunther Schuller

Plantilla:Infotaula personaGunther Schuller
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 2015 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
FormacióJamaica High School
Saint Thomas Choir School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJazz Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, editor, professor universitari, arranjador, professor de música, músic, músic de jazz, musicòleg, pedagog musical, compositor, trompista, líder de conjunt Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Brandeis
Escola de Música de Manhattan
Conservatori de Música de Nova Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEduardo Mata, Fred Hersch i Gitta Steiner Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Lloc webartofthestates.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0776051 TMDB (persona): 1333946 IBDB (repartiment): 91100 Apple Music: 14955867 Musicbrainz: d27e05e6-ddd1-4d84-bf9f-60596bee20c1 Lieder.net (compositor): 5677 Discogs: 269868 Allmusic: mn0000645009
Find a Grave: 153632090Modifica el valor a Wikidata

Gunther Alexander Schuller (Queens, Nova York, 22 de novembre, 1925 - Boston, Massachusetts, 21 de juny, 2015[1]) va ser un compositor, director d'orquestra, trompista, autor, historiador, educador, editor i músic de jazz estatunidenc.

Biografia i obres

Primers anys

Schuller era fill de pares alemanys Elsie (Bernartz) i Arthur E. Schuller, violinista de la Filharmònica de Nova York.[2] Va estudiar a la Saint Thomas Choir School i es va convertir en un expert trompista i flautista. Als 15 anys, ja tocava la trompa professionalment amb l'American Ballet Theatre (1943), seguit d'un nomenament com a trompista principal amb l'Orquestra Simfònica de Cincinnati (1943–45), i després amb l'Orquestra de l'Òpera Metropolitana de Nova York, on va romandre fins al 1959.[3] Durant la seva joventut, va assistir a la Divisió Preuniversitària de la Manhattan School of Music, i més tard va passar a ensenyar a l'escola.[4] Però, com que ja havia abandonat l'institut perquè volia tocar professionalment, Schuller mai va obtenir un títol de cap institució.[5] Va començar la seva carrera en el jazz gravant com a trompetista amb Miles Davis (1949–50).[5]

Actuació i creixement

El 1955, Schuller i el pianista de jazz John Lewis van fundar la Modern Jazz Society,[5] que va oferir el seu primer concert al Town Hall de Nova York el mateix any i que més tard va passar a ser coneguda com la Jazz and Classical Music Society. Mentre donava classes a la Universitat Brandeis el 1957, va encunyar el terme "Third stream" per descriure la música que combina tècniques clàssiques i de jazz.[6] Es va convertir en un entusiasta defensor d'aquest estil i va escriure moltes obres segons els seus principis, entre elles Transformation (1957, per a conjunt de jazz),[7] Concertino (1959, per a quartet de jazz i orquestra),[8] Abstraction (1959, per a nou instruments),[9] i Variants on a Theme of Thelonious Monk (1960, per a 13 instruments) utilitzant Eric Dolphy i Ornette Coleman.[9] El 1966, va compondre l'òpera The Visitation.[10] També va orquestrar l'única òpera supervivent coneguda de Scott Joplin, Treemonisha, per a la primera producció d'aquesta obra a la Houston Grand Opera el 1975.[11]

Maduresa professional

El 1959, Schuller va abandonar en gran manera la interpretació per dedicar-se a la composició, l'ensenyament i l'escriptura. Va dirigir internacionalment i va estudiar i gravar jazz amb grans artistes com Dizzy Gillespie i John Lewis, entre molts altres.[12] Schuller va escriure més de 190 composicions originals en molts gèneres musicals.[13]

A les dècades de 1960 i 1970, Schuller va ser president del "New England Conservatory", on va fundar "The New England Ragtime Ensemble". Durant aquest període, també va ocupar diversos càrrecs a la residència d'estiu de l'Orquestra Simfònica de Boston a Tanglewood, on va exercir de director d'activitats de nova música del 1965 al 1969 i de director artístic del Tanglewood Music Center del 1970 al 1984 i va crear el Tanglewood Festival of Contemporary Music.[14]

A les dècades de 1970 i 1980, Schuller va fundar les editorials Margun Music i Gun-Mar i el segell discogràfic GM Recordings.[15][16] Margun Music i Gun-Mar es van vendre a Music Sales Group el 1999.[17]

Schuller va gravar l'LP Country Fiddle Band amb la banda de violí country del Conservatori, publicat per Columbia Records el 1976. En una ressenya a Christgau's Record Guide: Rock Albums of the Seventies (1981), Robert Christgau va escriure:

« "Les melodies són atractives i provades, la majestuositat (involuntària?) dels ritmes apropiadament del segle XIX, i l'excés instrumental (vint-i-quatre instruments agrupats a 'Flop-Eared Mule') magnífic i divertit. Una gran novetat".[18] »

Schuller va ser editor en cap de Jazz Masterworks Editions i codirector de la Smithsonian Jazz Masterworks Orchestra[19] a Washington, D.C. Un altre esforç de preservació va ser la seva edició i estrena pòstuma al Lincoln Center el 1989 de l'immens treball final de Charles Mingus, Epitaph, posteriorment publicat per Columbia/Sony Records.[20] Va ser autor de dos llibres importants sobre la història del jazz, Early Jazz (1968)[21] i The Swing Era: The Development of Jazz, 1930-1945.[22]

Entre els seus alumnes hi havia Irwin Swack,[23] Ralph Patt,[24] John Ferritto, Mohammed Fairouz, Gitta Steiner, Oliver Knussen, Nancy Zeltsman, Riccardo Dalli Cardillo[25] i centenars d'altres.

Assoliments en les últimes dècades

Des del 1993 fins a la seva mort, Schuller va ser director artístic del Northwest Bach Festival a Spokane, estat de Washington. Cada any, el festival presentava obres de J.S. Bach i altres compositors en llocs dels voltants de Spokane. Al festival del 2010, Schuller va dirigir la Missa en si menor a la Catedral de Sant Joan, cantada pel Bach Festival Chorus, compost per cantants professionals de l'est de Washington, i el BachFestival, compost per membres de la Simfònica de Spokane i altres. Altres actuacions destacades que Schuller va dirigir al festival inclouen la Passió segons Sant Mateu el 2008 i el Messies de Händel el 2005.

L'associació de Schuller amb Spokane va començar amb la direcció convidada de la Simfònica de Spokane durant una setmana el 1982.[26] Després va ser director musical del 1984 al 1985[27] i més tard va aparèixer regularment com a director convidat. Schuller també va ser director artístic del proper Festival de Sandpoint.[28]

El 2005, la Simfònica de Boston, el Conservatori de Nova Anglaterra i la Universitat Harvard van presentar un festival de música de Schuller, comissariat per Bruce Brubaker, titulat "I Hear America". En aquell moment, Brubaker va comentar: "Gunther Schuller és un testimoni clau de la cultura musical americana".[29] La seva obra orquestral modernista Where the Word Ends, organitzada en quatre moviments corresponents als d'una simfonia, va ser estrenada per l'Orquestra Simfònica de Boston el 2009.[6]

El 2011, Schuller va publicar el primer volum d'una autobiografia en dos volums, Gunther Schuller: A Life in Pursuit of Music and Beauty.[30] El 2012, Schuller va estrenar un nou arranjament, la suite Treemonisha de l'òpera de Joplin. Es va interpretar com a part de la temporada The Rest is Noise al South Bank de Londres el 2013.[31]

Schuller va morir el 21 de juny de 2015 a Boston per complicacions derivades de la leucèmia. Es va casar amb Marjorie Black, cantant i pianista, el 1948, i el matrimoni va durar fins a la seva mort el 1992.[32][1] Els seus fills Ed (nascut el 1955), baixista de jazz, i George (nascut el 1958), bateria de jazz, el van sobreviure, igual que el seu germà Edgar.

Premis i honors

  • Ditson Conductor's Award, 1970.[33]
  • Grammy Award for Best Chamber Music Performance, Joplin: The Red Back Book, 1974
  • Grammy Award for Best Album Notes, Footlifters, 1976
  • First place, Kennedy Center Friedheim Awards, 1987
  • William Schuman Award for lifetime achievement, Columbia University, 1988[34][35]
  • MacArthur Foundation Genius grant, 1991,[36]
  • Lifetime achievement award, DownBeat magazine, 1993
  • Lifetime achievement award, BMI Foundation, 1994[37]
  • Pulitzer Prize for "Of Reminiscences and Reflections", 1994
  • Festival of his music performed by Boston Symphony and New England Conservatory, 2005[29]
  • National Endowment for the Arts (NEA) Jazz Masters Award, 2008
  • Edward MacDowell Medal, MacDowell Colony, 2015[33]

Llibres

  • Gunther Schuller: A Life in Pursuit of Music and Beauty. University of Rochester Press, 2011.[38]
  • The Compleat Conductor. Oxford University Press, 1998.[38]
  • The Swing Era: The Development of Jazz, 1930–1945. Oxford University Press. 1991.[38]
  • Gunther Schuller: A Bio-Bibliography by Norbert Carnovale, Greenwood Publishing Group, 1987.[38]
  • Musings: The Musical Worlds of Gunther Schuller. Oxford University Press. 1986.[38]
  • Early Jazz: Its Roots and Musical Development. Oxford University Press. 1968. New printing 1986.[38]
  • Horn Technique. Oxford University Press, 1962. New Printing 1992.[38]

Referències

  1. 1 2 Matt Schudel (June 22, 2015). "Gunther Schuller, Pulitzer Prize-winning composer who bridged jazz and classical music, dies at 89". The Washington Post. Retrieved June 23, 2015.
  2. ↑ Allan Kozinn (June 22, 2015). "Gunther Schuller Dies at 89; Composer Synthesized Classical and Jazz". The New York Times. Retrieved June 23, 2015.
  3. ↑ "BMI Mourns the Loss of Jazz and Classical Great Gunther Schuller". BMI Foundation. June 22, 2015. Retrieved June 23, 2015.
  4. ↑ "1950s". Manhattan School of Music. Archived from the original on June 23, 2015. Retrieved June 23, 2015.
  5. 1 2 3 "Gunther Schuller". New Music Box. July 2009. Retrieved June 24, 2015./
  6. 1 2 "Loomis, George, "Boston Symphony Orchestra/Levine, Symphony Hall, Boston", Financial Times (February 10, 2009)". Financial Times. February 10, 2009. Retrieved October 26, 2010.
  7. ↑ Young, Logan (April 11, 2013). "Jazz Appreciation Month: Gunther Schuller, 'Transformation'". Classicalite. Retrieved June 23, 2015.
  8. ↑ Giola, Ted (July 28, 2008). "Gunther Schuller: Concertino for Jazz Quartet and Orchestra". Jazz.com. Archived from the original on April 19, 2014. Retrieved June 23, 2015.
  9. 1 2 Yanow, Scott. "John Lewis Presents Jazz Abstractions". AllMusic. Retrieved June 23, 2015.
  10. ↑ Berger, Joseph (July 19, 2010). "Reclaimed Jewel Whose Attraction Can Be Perilous". The New York Times. Retrieved July 21, 2010.
  11. ↑ Scherer, Barrymore Laurence (December 6, 2011). "'Treemonisha' as It Was Intended To Be". The Wall Street Journal. Retrieved June 23, 2015.
  12. ↑ "Gunther Schuller, Pulitzer-winning jazz and classical musician, dies aged 89". The Guardian. June 21, 2015. Retrieved June 23, 2015.
  13. ↑ "Gunther Schuller (1925–2015)". Horn Society. Archived from the original on November 6, 2019. Retrieved June 23, 2015
  14. ↑ Dyer, Richard. "From the Audio Archives: Schuller, Spectra". Tanglewood.org. Archived from the original on November 6, 2019. Retrieved July 29, 2012.
  15. ↑ Carnovale, Norbert; Dyer, Richard (2019). Schuller, Gunther. Oxford University Press.
  16. ↑ "GM Recordings home page". Retrieved June 13, 2020.
  17. ↑ Lichtman, Irv (December 4, 1999). "Words & Music". Billboard.
  18. ↑ Christgau, Robert (1981). "Consumer Guide '70s: S". Christgau's Record Guide: Rock Albums of the Seventies. Ticknor & Fields. ISBN 089919026X. Retrieved March 12, 2019 – via robertchristgau.com.
  19. ↑ "Jazz Exhibits, Jazz Events, Smithsonian Masterworks Orchestra, Jazz Listserv, Jazz Merchandise". Smithsonian Jazz. Retrieved October 26, 2010.
  20. ↑ "Mingus' Magnum Opus: 'Epitaph' In Concert". NPR. July 24, 2008. Retrieved June 23, 2015.
  21. ↑ Early Jazz. The History of Jazz. Oxford University Press. June 19, 1986. ISBN 978-0-19-504043-2. Retrieved June 23, 2015.
  22. ↑ The Swing Era: The Development of Jazz, 1930-1945, archived from the original on October 16, 2019, retrieved January 9, 2024
  23. ↑ Dwight Winenger (September 11, 1999). "Irwin Swack Music". Dwightwinenger.net. Archived from the original on May 12, 2013. Retrieved October 26, 2010.
  24. ↑ Peterson, Jonathon (2002). "Tuning in thirds: A new approach to playing leads to a new kind of guitar". American Lutherie: The Quarterly Journal of the Guild of American Luthiers. 72 (Winter). Tacoma, WA: The Guild of American Luthiers: 36–43. ISSN 1041-7176. Archived from the original on October 21, 2011. Retrieved October 9, 2012.
  25. ↑ "A music life". YouTube. Archived from the original on February 19, 2014. Retrieved February 2, 2014.
  26. ↑ Marty Demarest (February 8, 2002). "The Spokane Connection". Inlander.com. Retrieved October 26, 2010.
  27. ↑ "Music Director". Spokane Symphony. Retrieved October 26, 2010.
  28. ↑ Michael Delucchi. "Gunther Schuller makes the music beautiful". Sandpointonline.com. Retrieved October 26, 2010.
  29. 1 2 Cleary, David, "Review of Festival – I Hear America: Gunther Schuller at 80" Archived June 15, 2012, at the Wayback Machine, New Music Connoisseur, 2005
  30. ↑ "University of Rochester Press". Boydellandbrewer.com. September 9, 2020. Retrieved August 1, 2021.
  31. ↑ "The Rest is Noise: American mavericks". Time Out. February 2013.
  32. ↑ Jeremy Eichler (June 22, 2015). "Gunther Schuller, 89; classical-jazz giant". Boston Globe. Retrieved August 26, 2015.Jeremy Eichler (June 22, 2015). "Gunther Schuller, 89; classical-jazz giant". Boston Globe. Retrieved August 26, 2015.
  33. 1 2 "Former NEC President Gunther Schuller To Receive 2015 Edward MacDowell Medal". New England Conservatory. April 7, 2015. Retrieved June 23, 2015.
  34. ↑ Allan Kozinn (June 22, 2015). "Gunther Schuller Dies at 89; Composer Synthesized Classical and Jazz". The New York Times. Retrieved June 23, 2015.
  35. ↑ Musings: The Musical Worlds of Gunther Schuller by Gunther Schuller (1986), Oxford University Press
  36. ↑ Tsioulcas, Anastasia (June 21, 2015). "Gunther Schuller, Who Bridged Classical Music And Jazz, Dies At 89". NPR. Retrieved June 23, 2015.
  37. ↑ "American Brass Quintet Pays Tribute to Retiring Members". The Juilliard School. September 4, 2014. Retrieved June 23, 2015.
  38. 1 2 3 4 5 6 7 «Books by Gunther Schuller». Goodreads. [Consulta: 23 juny 2015].

Bibliografia

  • Mark Tucker/Barry Kernfeld. The New Grove Dictionary of Opera, edited by Stanley Sadie (1992), ISBN 0-333-73432-7 and ISBN 1-56159-228-5
  • Bruce Brubaker. "Surrounded by this Incredible Vortex of Musical Expression: A Conversation with Gunther Schuller", Perspectives of New Music, Volume 49, Number 1 (Winter 2011), p. 172-181

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.