Gustav Tammann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1861 (Julià)  Kingisepp (Rússia) | ||
| Mort | 17 desembre 1938 (77 anys) Göttingen | ||
| Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen | ||
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química | ||
| Ocupació | físic, metal·lúrgic, enginyer, químic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Tartu Universitat de Göttingen | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Química física | ||
| Alumnes | Georgi Petrenko (en)  | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Georg Landesen, Ivan Ponomariov (en) , Iris Runge, Spyro Kyropoulos i Otto Dahl | ||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Fills | Edith Tammann, Heinrich Tammann | ||
| Pares | Heinrich Tammann i Mathilde geb. Schünmann Tammann | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Gustav Heinrich Joahann Tammann, nascut el 28 de maig de 1861[1] a Jamburg, Província de Sant Petersburg, Rússia, i traspassat el 17 de desembre de 1938 a Göttingen, Alemanya,[2] fou un químic-físic rus que realitzà importants contribucions en els camps de les dissolucions, equilibris heterogenis i cristal·lització.[3]
Biografia
El pare de Tammann era un pagès d'Estònia i la seva mare era alemanya. Tammann es graduà a la facultat de medicina de la Universitat de Tartu el 1857 i treballà com a físic primer a Jamburg (actualment Kingissep) i després a Gorki, Província de Mogilev.[3] El 1903 anà a Göttingen com a director de l'Institut de Química Inorgànica de nova creació. El 1907/1908 fou nomenat director de l'Institut Físic de Göttingen, com a successor de Walther Nernst i Friedrich Dolezalek fins al 1929.[4]
El seu net Gustav Andreas Tammann és un destacat astrònom.
Obra
Tammann contribuí a fundar la ciència de la metal·lúrgia i fou pioner en l'estudi de l'estructura interna i les propietats físiques dels metalls i els seus aliatges. A més, els seus estudis sobre els equilibris heterogenis (és a dir, el comportament de la matèria en funció de la seva composició química, temperatura i pressió) tengué un paper important en la sistematització de la química inorgànica i ha contribuït significativament al desenvolupament de la química física com a disciplina.[2]
Referències i notes
- ↑ Fins al 1918 a Rússia s'emprà el calendari julià, mentre que a gran part d'Europa ja s'emprava el calendari gregorià, el dia 28 de maig rus era el 9 de juny a la majoria de països.
- 1 2 «Gustav Tammann». Encyclopædia Britannica, 2010 [Consulta: 18 abril 2010].
- 1 2 Morachevskii, A.G «History of Chemistry ans Chemical Technology. Professor Gustav Tammann (To 140th Birthday Anniversary)». Russian Journal of Applied Chemistry, 74, 9, 2001, p. 1610-1615.
- ↑ «Gustav Tammann». Walther Nernst. 1864-1941. Memorial website. [Consulta: 18 abril 2010].