Guy Ropartz

Plantilla:Infotaula personaGuy Ropartz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Joseph Guy-Marie Ropartz Modifica el valor a Wikidata
15 juny 1864 Modifica el valor a Wikidata
Guingamp (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Lanloup (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Director Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg
1919 – 1929
Director conservatori regional de Nancy
1894 – 1919 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFaculté de droit d'Angers (fr) Tradueix
Conservatoire de Paris
faculté de droit de Rennes (fr) Tradueix
Schola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, director d'orquestra, poeta, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Regionalista Bretona (1898–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéodore Dubois, Jules Massenet i César Franck Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLouis Thirion, Fernand Lamy i Armand Marsick Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareSigismond Ropartz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 0fa28edb-d09c-4a53-b7df-46c3026f7770 Lieder.net (compositor): 2383 Discogs: 1848649 IMSLP: Category:Ropartz,_Guy Allmusic: mn0001641154 Modifica el valor a Wikidata

Guy Ropartz (Guingamp, Bretanya, 15 de juny de 1864 - Lanloup, Bretanya, 22 de novembre de 1955) fou un compositor, director d'orquestra i escriptor francès, fortament influenciat per la música bretona i el moviment simbolista.

Biografia

Joseph-Guy-Marie Ropartz nasqué el 15 de juny de 1864 en una discreta casa burgesa del carrer de Notre-Dame de Guingamp. La seva ubicació, al cor de Bretanya i prop de Notre-Dame-de-Bon-Secours, marcà profundament el seu univers artístic: des de la casa es contemplaven l’església i l’oratori de la Mare de Déu Negra, mentre que l’interior ressonava amb les campanes, el característic carilló si-do-re-fa-la i l’orgue tocat per Pierre Thielemans, amic del seu pare.[1]

Estudià al Conservatori de París, on fou deixeble de César Franck, Jules Massenet i Théodore Dubois. Paral·lelament, cursà estudis literaris al col·legi de Sant Xavier de Vannes i a la Universitat Catòlica d'Angers, i estudià dret a la Universitat de Rennes, on es llicencià. El 1906, el Conservatori de París li concedí el premi Cressent. Fou director de l'Escola de Música de Nancy, filial del Conservatori Nacional, i membre de la Societat Nacional de Música i de la Societat d'Autors Dramàtics, entre altres entitats. Des de 1919 dirigí el Conservatori d'Estrasburg.

Anàlisi tècnica

La música de Ropartz, resta impregnada d'un fort sabor bretó, país originari de l'autor, efectista, molt original i de brillant instrumentació, s'adapta millor al gènere simfònic que al dramàtic, el que explica la preferència de Ropartz pel primer.

Composicions

Orquestral

Escena

  • Fethlene (1887)
  • Pêcheur d'Islande (1893)
  • Le Pays (1912)

Música de cambra

  • sis quartets de corda (1893-1949)
  • Andante et allegro, per a trompeta i piano (1903)
  • dues sonates per a violoncel (1904, 1919)
  • tres sonates per a violí (1907, 1917, 1927)
  • Pièce en mi bemoll menor, per a trombó i piano (1908)
  • Fantaisie brève sur le nom de Magnard, per a quartet de corda (1892)
  • Trio per a piano en la menor (1918)
  • Dues peces per a quintet de vent (1924)
  • Prélude, Marine et Chansons, per a flauta, violí, viola, violoncel i arpa (1928)
  • Trio en la menor, per a cordes (1934-1935)
  • Entratta et Scherzetto, per a trio de vent (1936)

Música sacra

  • Kyrie solennel, per a quatre solistes, cor i orgue (1886)
  • Offertoire pascal, per a orgue (1889)
  • Psaume 136: «Super flumina Babylonis», per a cor i orquestra (1897)
  • Cinq Motets, per a quatre veus mixtes a cappella (1900)
  • Messe brève en l'honneur de Sainte Anne, per a tres veus iguals i orgue (1921)
  • Messe en l'honneur de Sainte Odile, per a cor mixt i orgue (1923)
  • Messe «Te Deum laudamus», per a tres veus mixtes i orgue (1926)
  • Rèquiem, per a solistes, cor i orquestra (1938)
  • Salve Regina, per a cor mixt i orgue (1941)
  • Psaume 129: «De profundis», per a solista, cor i orquestra (1942)

Música vocal

Veu i orquestra

  • Trois Prières
  • La Fleur d'or
  • Sous bois

Veu i piano

  • Berceuse (1894)
  • 4 Poèmes de l'intermezzo (1899)
  • Veilles de départ (1902)
  • Odelettes (1914)
  • Les Heures propices (1927)
  • La Mer
  • Amour d'hiver
  • Lied
  • Le Petit enfant
  • Sous bois
  • Rondel pour Jeanne
  • Rondel de miséricorde
  • Rondeau pour un délaissé de s'amye

Cor

  • Les Fileuses de Bretagne, per a cor de dones
  • Kyrie
  • Les vêpres sonnent (1927)
  • Nocturne (1926)
  • Dimanche (1911)
  • Le Miracle de saint Nicolas (1905)

Música per a piano

  • Ouverture, variations et final (1904)
  • Choral varié (1904)
  • Nocturne núm. 1 (1911)
  • Dans l'ombre de la montagne (1913)
  • Nocturne núm. 2 (1916)
  • Nocturne núm. 3 (1916)
  • Scherzo (1916)
  • Musiques au jardin (1917)
  • Croquis d'été (1918)
  • Croquis d'automne (1929)
  • Jeunes filles (1929)
  • À la mémoire de Paul Dukas (1936)

Música per a orgue

  • Trois Pièces: Sur un thème breton, Intermède, Fugue en mi mineur (1894)
  • Vêpres du commun des saints (1896)
  • 6 Pièces pour grand orgue: Prélude funèbre, Prière, Sortie, Thème varié, Prière pour les trépassés, Fantaisie (1896-1901)
  • Introduction et allegro moderato (1917)
  • Rapsodie sur deux Noëls populaires (1919)
  • Trois Méditations (1919)
  • Au pied de l'autel (100 peces per a harmònium) (1919)

Bibliografia

Referències

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.