Gwenneth Pryor

Plantilla:Infotaula personaGwenneth Pryor
Biografia
Naixement7 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata
Mort2023 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Activitat
Ocupaciómúsica, pianista Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b3db8b58-1546-43de-b899-53c61b5ac15e Discogs: 1759094 Allmusic: mn0002172324 Modifica el valor a Wikidata

Gwenneth Pryor (Sydney, Australia, 4 de juliol, 1941 - Londres (Regne Unit), 2023),[1][2] va ser una pianista australiana establerta a Anglaterra.

Carrera

Gwenneth Pryor es va graduar al Conservatori de Música de Sydney, on va guanyar un premi a l'estudiant més destacada el 1960.[3][4] Va guanyar la beca de viatge Pedley Woolley McMenamin per al Royal College of Music de Londres, on va rebre la Medalla d'Or Hopkinson.[3][5] Va continuar la seva estada a Londres després que li prorroguessin la beca,[6] estudiant amb Lamar Crowson i també va actuar en concursos a Moscou i Praga, i va representar el Royal College of Music de Viena.[6]

El 1965 va debutar a Londres al Wigmore Hall,[7] i poc després va gravar les Sonates de Beethoven amb el violinista Carlos Villa, que es van convertir en un disc clàssic super vendes després del seu llançament el 1967,[5][8][9] i van ser nomenats Disc de l'Any de la BBC.[4] També havia gravat amb Gervase de Peyer, l'Orquestra Simfònica de Londres, l'Orquestra Filharmònica de Londres, l'Orquestra de Cambra English i per a la ràdio ABC i BBC.[3][5]"Pryor appears with Symphony". The Gazette. 8 Feb 1981. p. 62.[10]

Havia fet gires per Anglaterra, Europa, Austràlia i Amèrica,[7][11][12][13] i va ser membre del Melos Ensemble el 1974.[3]

Vida personal

Pryor va néixer a Sydney, Austràlia. La seva família es va traslladar a Canberra quan tenia cinc anys, i després a Newcastle quan en tenia 13, perquè pogués assistir al Conservatori de Newcastle, abans d'estudiar al Conservatori de Sydney.[4]

Va viure a Londres des dels anys seixanta,[14] on va viure amb el seu marit Roger Stone i la seva filla i el seu fill.[7] Stone va ser l'agent i mànager de Pryor fins a la seva mort.[4]

Referències

  1. ↑ "Pryor, Gwenneth (1941-....)". The BnF. 2017. Retrieved 28 June 2023.
  2. ↑ Lebrecht, Norman (29 November 2023). "LONDON, RIP". Slippedisc. Retrieved 5 June 2024.
  3. 1 2 3 4 "Michael Harrold Artist Management: GERVASE DE PEYER & GWENNETH PRYOR". 2006. Archived from the original on 2008-07-23. Retrieved 2023-06-28.
  4. 1 2 3 4 Comte, Martin, ed. (2010). Australian pianists : a cross-section of performers offer insights into aspects of pianism. North Melbourne: Australian Scholarly Publishing. p. 178–187. ISBN 9781921875021.
  5. 1 2 3 Lance, Evelyn N. (1967) Kreutzer & Spring Sonatas For Violin & Piano, Classics For Pleasure, CFP 40035
  6. 1 2 "Pianist Returns to Oxshott". Esher News and Advertiser. 7 Feb 1964. p. 6.
  7. 1 2 3 "Thomas in Monash night". Australian Jewish News. 1981-07-31. Retrieved 2023-06-28.
  8. ↑ "Pryor appears with Symphony". The Gazette. 8 Feb 1981. p. 62.
  9. ↑ "Pianist Pays Return Visit". Kent and Sussex Courier. 7 Nov 1980. p. 18.
  10. ↑ "In Concert To Be Recorded By BBC". The Hinckley Times. 29 Sep 1972. p. 13.
  11. ↑ "Unique Series of Concerts". The Surrey Advertiser and County Times. 21 Feb 1969. p. 6.
  12. ↑ "Globe-Trotting Pianist's Show". Evening Post. 12 May 1989. p. 4.
  13. ↑ Brown, Patricia (22 July 1981). "Fine partnership made joyous recital". The Sydney Morning Herald. p. 27.
  14. ↑ Covell, Roger (9 May 1989). "Small, perfectly-formed parodies". The Sydney Morning Herald. p. 12.

Enllaços externs

  • Entrevista amb Gwenneth Pryor