Gyula Kőnig

Plantilla:Infotaula personaGyula Kőnig
Imatge
Fotografia de 1904. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1849 Modifica el valor a Wikidata
Győr (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1913 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Budapest (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Kerepesi, 10/1-1-12 47° 29′ 49″ N, 19° 05′ 06″ E / 47.4968489°N,19.08511°E / 47.4968489; 19.08511 Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest
1891 – 1894
← Mihály Klimm – Géza Entz → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín - recerca postdoctoral (1870–1871)
Universitat de Heidelberg - Philosophiæ doctor (1866–1870)
Universitat de Viena - medicina (1865–1866) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaZur Theorie der Modulargleichungen der elliptischen Functionen Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLeo Königsberger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, anàlisi matemàtica, àlgebra, teoria de nombres i geometria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Budapest
Berlín
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, degà, científic, professor universitari, editor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1874–1905)
Universitat Eötvös Loránd (1871–1873) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesZoárd Geőcze i Mihály Bauer Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEliz Oppenheim
FillsGyörgy Kőnig, Dénes Kőnig Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 205908141Modifica el valor a Wikidata

Gyula Kőnig (Győr, 16 de desembre de 1849 - Budapest, 8 d'abril de 1913) (o Julius König, tal com signava ell mateix els seus escrits en alemany) va ser un matemàtic hongarès, conegut per haver fet una demostració que refutava la hipòtesi del continu, però que es va demostrar falsa poc més tard.[1]

Vida i obra

König va estudiar al institut de la seva vila natal, Györ, on va destacar en literatura. Això no obstant, quan va acabar els seus estudis secundaris als setze anys, va anar a la universitat de Viena per estudiar medicina. Poc després es va traslladar a la universitat de Heidelberg per dedicar-se a l'estudi de les ciències naturals i de la medicina. El 1870 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les funcions modulars que li va dirigir Königsberger.[2] Tot i així el seu primer article publicat, va ser un article de medicina escrit a suggeriment de Helmholtz.[3] Abans de tornar al seu país, va passar un semestre a la universitat de Berlín, on va seguir les classes de Weierstrass i de Kronecker.

Fotografia entorn de 1880.

El 1873 va ser nomenat professor del Pedagógusképző Kara (Escola de Magisteri), i també de la Universitat Tècnica de Budapest un any més tard. Va arribar a ser degà de la facultat de ciències i rector de la universitat. Es va retirar el 1905 i va dedicar la última part de la seva vida a estudiar lògica, teoria de conjunts i aritmètica.[4]

El seu fill Dénes[5] també va ser un reconegut matemàtic i el seu fill György[6] va ser un conegut escriptor i historiador de la literatura.

König va publicar nombrosos articles d'anàlisi matemàtica. La seva obra més important va ser Einleitung in die allgemeine Theorie der algebraischen Gröszen (Introducció a la teoria general de les quantitats algebraiques (1903),[7] amb el que desenvolupava les idees de Kronecker sobre nombres i corbes algebraiques i que va ajudar a difondre les idees dels ideals polinomials.[8]

No se sap quan König es va començar a interessar per la teoria de conjunts,[9] però el 1904, en el Congrés Internacional dels Matemàtics de Heidelberg, va presentar una ponència en la que demostrava la falsedat de la hipòtesi del continu perquè la cardinalitat del continu, segons demostrava, no és un aleph (); al mateix temps quedava refutat el teorema del bon ordre.[10] El impacte d'això va ser tan gran, que es van suspendre la resta de ponències del dia perquè tothom pogués assistir a la de König.[11] El seu contingut era correcte i no va defraudar ningú, però poc després Hausdorff i Zermelo[12] van posar de manifest que König havia basat la demostració en un teorema de Bernstein[13] (1901) que no és vàlid pels ordinals límit amb cofinalitat .[14]

Tomba de Gyula i Dénes König a un cementiri de Budapest

En morir, va deixar pràcticament acabat un llibre que es va publicar de forma pòstuma (1914) amb el títol de Neue Grundlagen der Logik, Arithmetik und Mengenlehre (Nous fonaments de la lògica, l'aritmètica i la teoria de conjunts),[15] en el que basa les matemàtiques en consideracions molt més filosòfiques, que l'aproximen a les tesis del intuïcionisme.[16] De fet, tot i haver estat treballant molt de temps per aconseguir una exposició clara del seu sistema, va morir quan estava redactant el darrer capítol i l'obra es va publicar sense aquest darrer capítol.[17]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Chang, 2011, p. 249.
  2. ↑ Szénássy, 1992, p. 332.
  3. ↑ Franchella, 2016, p. 65.
  4. ↑ Franchella, 2016, p. 66.
  5. ↑ Szénássy, 1983, p. 31.
  6. ↑ Szénássy, 1983, p. 30.
  7. ↑ Guillaume, 2008, p. 178.
  8. ↑ Ferreirós, 2004, p. 458.
  9. ↑ Guillaume, 2008, p. 181.
  10. ↑ Ebbinghaus, 2007, p. 428.
  11. ↑ Ferreirós, 2004, p. 459.
  12. ↑ Ebbinghaus, 2007, p. 428-429.
  13. ↑ Guillaume, 2008, p. 179.
  14. ↑ Moore, 2013, p. 88.
  15. ↑ Franchella, 2000, p. 45 i ss.
  16. ↑ Franchella, 2016, p. 81 i ss..
  17. ↑ Szénássy, 1992, p. 237.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gyula Kőnig» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Burau, Werner. «Koenig, Julius» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 febrer 2018].
  • Florian. «König, Gyula (1849-1913), Mathematiker» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon, 1966. [Consulta: 15 febrer 2026].