HD 210277 b

Infotaula objecte astronòmicHD 210277 b
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGeoffrey Marcy Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1998 i juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler Modifica el valor a Wikidata
Cos pareHD 210277 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a1,123 au Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,472 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P442,94 d Modifica el valor a Wikidata
Distància angular θ0,05167 ″ Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa1,23 M_J Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi46,9229 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−450,544 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)85,462 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 9m 29.8657s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-8° 27' 4.837'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 210277b (Catàleg Henry Draper)
TIC 50227884b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

HD 210277 b fou descobert l'any 1998 per l'equip de California and Carnegie Planet Search usant l'afortunat mètode de la velocitat radial. Aquest planeta és almenys un 24% més massiu que Júpiter. La distància mitjana és una mica més gran que la distància de la Terra al Sol. De totes maneres, la seva òrbita és molt excèntrica, tant que al periastre la distància és quasi la meitat, i a l'apoàpside està a una distància semblant a la distància de Mart al Sol.[1]

L'any 2000 un grup de científics proposà, basant-se en dades preliminars astromètriques del satèl·lit Hipparcos, que el planeta podria tenir una inclinació de 175,8º i una massa vertadera 18 vegades la de Júpiter convertint al planeta en una nana marró.[2]

Sigui com sigui, això és estadísticament molt improbable, i la postulació no ha estat confirmada. Si el planeta orbita en el mateix pla del disc circumestel·lar, cosa que podria ser una suposició plausible, tendria una inclinació de 40º i una massa absoluta de 2,2 vegades la de Júpiter.[3]

Referències

  1. ↑ G.W. Marcy, R.P. Butler, S.S. Vogt, D. Fischer, M.C. Liu «Two New Candidate Planets in Eccentric Orbits». Astrophysical Journal, 520, 1999, p. 239 – 247.
  2. ↑ I. Han, D.C. Black, G. Gatewood «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». Astrophysical Journal, 548, 2001, p. L57 – L60.
  3. ↑ D.E. Trilling, R.H. Brown, A.S. Rivkin «Circumstellar Dust Disks around Stars with Known Planetary Companions». Astrophysical Journal, 529, 2000, p. 499 – 505. Arxivat de l'original el 2000-12-06 [Consulta: 5 març 2009].

Enllaços externs