HNLMS O 21

El 30 de juliol de 1940 l'O 21 va fer el seu primer viatge operatiu al Mar del Nord; abans d'això, s'havien de reparar alguns defectes menors. Per tant, el viatge també va servir per verificar la capacitat operativa del vaixell i la tripulació. La zona operativa era un cercle de vint milles nàutiques al nord de Dogger Bank. A la tarda de1 d'agost de 1940 el vaixell submergit va albirar un submarí alemany a la superfície i va disparar dos torpedes des d'una distància de 2000 m, però va fallar el vaixell, que era l'U-60. El 9 d'agost va tornar a Dundee, on el comandant Ltz. I J.F. van Dulm va ser guardonat amb la Creu de Bronze per haver salvat amb èxit el vaixell dels alemanys. El vaixell estava en alerta a causa de la possible invasió d'Anglaterra en aquell moment. No partiria per a una altra missió fins el 28 d'agost. Aquesta vegada, davant l'entrada sud del port de Bergen només es va albirar un petit cúter, pel qual el capità va considerar que no valia la pena un torpede. Durant una prova d'immersió profunda durant el viatge, un dels tubs de torpedes de la coberta va resultar danyat. En tornar a port, l'O 21 gairebé va encallar a la costa escocesa a causa del mal temps.

El següent viatge operatiu, per al qual el vaixell va salpar el 27 de setembre de 1940, va conduir a la mateixa zona, on va veure un altre cúter. Probablement era el mateix que el del viatge anterior. El 5 d'octubre, l'O 21 va albirar un submarí alemany de tipus II que tornava a port. Era probable que el submarí també ho hagués notat, ja que el submarí alemany es va submergir sobtadament i va tallar els motors, de manera que l'O 21. que no tenia capacitat de sondeig subaquàtic, no el va poder seguir. En el viatge de tornada a la base, el vaixell va realitzar una altra prova d'immersió profunda durant la qual una finestra de la sala de control es va trencar a una profunditat de 95 metres. L'aigua també va entrar a la sala de màquines a través dels eixos de l'hèlix i va danyar l'àncora del motor elèctric d'estribord. Els eixos de l'hèlix es van bloquejar, fent que el motor fallés i el vaixell s'enfonsés a una profunditat de 106 metres abans de ser reflotat detonant el motor.

A causa dels danys, l'O 21 va ser traslladat a dic sec després del seu retorn. Un tercer intent d'immersió profunda al novembre va permetre al vaixell assolir amb èxit la profunditat operativa prevista de 102 m.

El proper viatge operatiu, va ser des del 28 de novembre al 12 de desembre de 1940. Això va permetre que el vaixell tornés a la costa noruega, aquesta vegada davant de Stavanger. El viatge va transcórrer sense cap incident en particular.

Després del seu retorn, es van programar més proves per a l'O 21. Com que el subministrament de torpedes holandesos a Anglaterra es limitava als que s'havien pres durant la retirada alemanya, va ser necessari verificar la compatibilitat dels tubs llançatorpedes holandesos amb els torpedes britànics. Després de proves reeixides, l'O 21 va partir el 29 de desembre de 1940. Aquesta vegada equipat amb torpedes britànics, encara estava en una patrulla de guerra. La zona operativa era la mateixa que la de Bergen, Noruega, on l'O 21 havia estat dues vegades abans. Com en operacions anteriors allà, va albirar un cúter en el qual no volia malgastar cap torpede. El 12 de gener de 1941 el vaixell va tornar a la base per tornar a partir el 27 de gener per al proper viatge. Aquest viatge, que va durar fins al 10 de febrer, també va ser un fracàs.

Del 24 de febrer al 10 de març de 1941 el submarí navegava amb el seu vaixell germà, l'O 23, en comboi per la ruta Dundee-Gibraltar. Al punt de trobada amb el primer comboi, l'O 21 va perdre el seu vaixell d'escorta, el dragamines de la marina francesa lliure La Moqueuse a causa del mal temps. Mentre els vaixells el buscaven, un carguer britànic els va disparar amb el seu canó. Els vaixells van escapar d'aquest atac en picat. La Moqueuse. que s'acostava, va veure el periscopi de l'O 21 i, segons sembla, també va veure un submarí alemany. Les càrregues de profunditat llançades pels francesos només van causar danys menors a l'O 21. El vaixell va emergir immediatament.

El 14 de març l'O-21 va arribar a Gibraltar i estava subordinat organitzativament a la 8a Flotilla de Submarins britànica. Fins a mitjans de juny, l'O-21 va escortar diversos combois. Va acompanyar els combois que es dirigien cap al nord fins al punt de trobada amb el comboi dirigint-se en direcció oposada, i després va escortar el comboi que es dirigia cap al sud fins a Gibraltar. Aquesta operació va ser seguida d'una breu parada a Gibraltar per a una revisió general, una breu participació en un exercici de guerra antisubmarina i una altra escorta de combois abans que el submarí rebés l'ordre de patrullar el Golf de Biscaia al nord de Portugal el 2 de juliol. Allà, l'Almirallat britànic esperava un creuer auxiliar alemany. Finalment, el 6 de juliol, l'O21 tornà a Gibraltar.

El 16 de juliol de 1941 l'O21 va embarcar cap a la Mediterrània. on va ser assignat a una zona de patrulla al sud de Nàpols. En un primer comboi albirat el matí del 21 de juliol, la distància era massa gran per aconseguir una posició d'atac; en un segon comboi, la protecció de tres torpedineres era tan forta que l'O 21 no va poder aconseguir una posició de foc. Una goleta albirada el 28 de juliolva ser confós pel comandant amb un vaixell Q i no va atacar. Més tard aquell mateix dia, utilitzant el seu dispositiu d'escolta, l'O 21 va localitzar un altre comboi format per quatre vaixells de càrrega i dos destructors com a escorta. L'O 21 va disparar quatre torpedes contra el comboi, després es va submergir a una profunditat de 35 metres i va reduir la velocitat. Dos torpedes van impactar contra el vaixell de càrrega italià Monteponi. que es va enfonsar l'endemà a causa dels danys. El contraatac dels destructors d'escorta va tenir lloc lluny de l'O 21. El 3 d'agost va atacar una goleta italiana desconeguda de tres pals (500 tones) al sud de Sardenya, primer amb un torpede (que probablement va passar per sota del vaixell) i després amb el seu canó de coberta. Almenys set dels 25 trets disparats van impactar la goleta i, després que el vaixell estigués en flames, l'O 21 va abandonar l'escena de l'atac. El 6 d'agost el submarí ja era a Gibraltar.

El mateix 6 d'agost de 1941, el seu vaixell germà l'O 24 va enfonsar el petit vaixell mercant italià Bombardiere després d'un atac amb torpedes a les 6:32 del matí a la posició geogràfica de 41° 47′ N, 12° 6′ O / 41.783°N,12.100°O / 41.783; -12.100 al mar Tirrè. El comandant holandès va fer un informe erroni sobre l'enfonsament d'un vaixell de 5.000 tones, però en realitat el vaixell atacat tenia un volum de només 634 tones. Curiosament, la posició oficial d'Itàlia sobre aquest assumpte és, per raons encara desconegudes, que el petit vaixell mercant va ser enfonsat per l'O 21 en lloc de —com s'ha demostrat— per l'O 24. El 27 d'agost l'O21 ha tornat a navegar pel mar Tirrè. El 31 d'agost, un submarí italià no identificat de la classe Marcello (1.060/1.313 tones) va ser albirat però no va ser detectat per un atac de torpedes. L'atac posterior de l'O 21, el5 de setembre, va tenir més èxit; el vaixell de càrrega italià Isarco (5.738 tones) va ser torpedinat i enfonsat juntament amb el seu canó de coberta. L'O 21 va portar a bord 22 tripulants supervivents. L'endemà, el submarí va atacar un creuer auxiliar italià no identificat, però els torpedes van fallar. L'endemà,7 de setembre, l'O 21 va atacar un dragamines auxiliar de la classe Fasana. i l'endemà un altre comboi. Cap d'aquests atacs va tenir èxit.

El 27 de setembre l'O 21 va enfonsar un petit veler desconegut a la posició geogràfica de 42° N, 10° E / 42°N,10°E / 42; 10 amb el seu canó de coberta de 88 mm (ni les fonts neerlandeses ni les memòries del comandant esmenten aquest atac, però aquesta és la posició oficial italiana).

La següent missió del vaixell va ser proporcionar protecció de flanc a un comboi britànic que viatjava de Gibraltar a Malta. El 3 d'octubre el submarí va topar amb el vaixell de càrrega francès de Vichy Oued Yquem (1.369 tones), que va enfonsar amb un torpede a la posició geogràfica de 40° 58′ N, 9° 59′ E / 40.967°N,9.983°E / 40.967; 9.983, a 3 milles nàutiques del cap Figari (Sardenya).

El 9 de novembre, l'O21 va iniciar un nou viatge en aigües italianes, on el 15 de novembre l'O 21 va atacar el vaixell de càrrega italià Ninetto G. (5.335 tones) com a part d'un comboi, però l'atac no va tenir èxit, ja que tots els torpedes disparats van fallar el seu objectiu. Van seguir més atacs infructuosos contra vaixells mercants, el 16 de novembre i el 21 de novembre. El 22 de novembre el submarí va albirar el vaixell d'arrossegament italià San Salvatore. de 92 tones. que va enfonsar amb el seu canó de coberta. L'endemà, l'O-21 va atacar un altre comboi italià amb torpedes, possiblement enfonsant el vaixell d'arrossegament Nuovo Sant'Antonio, de 52 tones, sense que la tripulació de l'O-21 se n'adonés; la posició oficial italiana fins ara és que l'O-21 va enfonsar el vaixell d'arrossegament. El 24 de novembre el següent vaixell italià a ser enfonsat va ser el veler Unione (216 tones), a l'est de Sardenya, contra el qual l'O 21 va disparar primer el seu canó de coberta i finalment va xocar. El submarí ja estava gairebé sense municions i de camí de tornada a Gibraltar quan el vigia va albirar un submarí el 28 de novembre aproximadament a les 0:50. Els neerlandesos no van reconèixer el codi, així que el comandant van Dulm va decidir atacar el presumpte submarí enemic. L'últim torpede de proa de l'O-21 va fallar el seu objectiu perquè el submarí enemic es va desviar del seu rumb. Van Dulm també va girar el seu vaixell i va disparar un dels dos torpedes de popa, que va impactar el submarí alemany U-95 directament darrere de la torreta. L'U-95 es va enfonsar i l'O-21 va rescatar dotze supervivents del submarí alemany, inclòs el comandant, Kapitänleutnant Gerd Schreiber i un corresponsal de guerra. Schreiber l'havia cridat a la torre per presenciar l'enfonsament d'un submarí enemic, ja que s'havia informat a l'U-95 que no s'havien albirat vaixells amics. Per l'enfonsament de l'U-95. el Ltz. I van Dulm va rebre l'Orde del Servei Distingit britànica.

Després d'una altra patrulla sense incidents al Golf de Biscaia, l'O 21 va tornar a Gran Bretanya el 23 o 24 de desembre de 1941 per sotmetre's a revisió de gener a juliol de 1942. A finals de desembre, el Japó va atacar les possessions holandeses a l'Índia neerlandesa, per la qual cosa el submarí era necessari allà. Durant la seva escala a la drassana, la tripulació del vaixell va lamentar la seva única mort després que un membre de la tripulació fos atropellat per un autobús el 12 d'agost de 1942. L'O 21 va partir cap a l'Extrem Orient. Durant la primera etapa del viatge, el submarí va escortar un comboi des d'Anglaterra fins a Gibraltar. Durant aquest temps, es va trobar amb l'U-254, però va fallar el submarí alemany. El 17 d'octubre de 1942 el submarí va arribar a Simon's Town a Sud-àfrica. on va fer una estada més llarga a la drassana, durant la qual, entre altres coses, es va substituir l'acoblament del vaixell i el submarí va passar una setmana en dic sec, on es va netejar i repintar el buc exterior. L'11 de gener de 1943, l'O 21 continuà el seu viatge arribant el 21 de febrer a Colombo, Ceilan, on passà a quedar situat el comandament de la Flota de les Índies Orientals britànica. L'O 21 va començar la seva primera missió a la zona del Pacífic el6 de març. Així va poder arribar a la zona marítima situada entre les illes Andaman i Siam. Durant el viatge, el submarí va enfonsar el vaixell de càrrega japonès Kasago Maru 2 (3.967 tones) el 13 de març. Després de 18 dies, va tornar a Colombo.

La segona patrulla de la guerra del Pacífic va començar amb vuit convidats a bord de l'O 21. Es tractava d'agents d'origen xinès que van ser deixats a la costa oest de l'illa de Java el 21 d'abril. L'endemà, l'O 21 va enfonsar el carguer japonès Yamazato Maru (6.925 tones), que va ser impactat per dos dels quatre torpedes llançats, i va atacar un vaixell Q japonès sense èxit. El24 d'abril, l'O-21 encara estava netejant la badia de Sabang, davant la costa de Sumatra . Després de dues operacions més sense incidents a l'estret de Malacca i al sud de Java. l'O-21 va ser transferit a Austràlia. La següent missió de l'O 21 va fracassar: dos agents que havien de ser recollits a Java no van aparèixer al punt acordat a la costa. Un altre agent que l'O 21 va deixar a Java l'1 d'agost tampoc va tornar al punt de trobada la nit següent.

Des del 25 d'agost de 1943 al novembre, l'O 21 va estar estacionat a Fremantle, Austràlia, sota el comandament de la Flota del Pacífic dels Estats Units. Posteriorment, va haver de tornar a la Gran Bretanya a causa d'avaria al motor, i hi va arribar el febrer de 1944. A l'abril, el submarí va rebre bateries noves i després va creuar l'oceà Atlàntic per a una revisió completa a Philadelphie de juny a desembre. Després d'un període de prova, el submarí va tornar a la zona de guerra del Pacífic a través del Canal de Panamà. Qualsevol defecte que va sorgir durant el viatge es va reparar a Wellington, Nova Zelanda. abans que el vaixell tornés a Fremantle el maig de 1945, completant així una circumnavegació del món. Abans del final de la guerra, sota el comandament del Ltz. I FJ Kroesen. l'O 21 va danyar dos vaixells costaners japonesos amb el seu canó de coberta el 29 de juliol de 1945 davant la costa nord-oest de Java, un vaixell pesquer japonès estimat en 10 tones va ser enfonsat per foc de canons el 31 de juliol i va dur a terme un reconeixement de la costa sud de Java. Al final de la guerra, el vaixell va tornar a Austràlia.

Després de la guerra, l'O 21 va romandre durant un temps a l'Extrem Orient, on va estar estacionat a Batavia (actual Jakarta) des d'octubre de 1945. El vaixell estava atracat des del 18 d'octubre de 1945 a 4 de maig de 1946. Sota el comandament del tinent II (Lieutenant ter zee 2e klasse) WFJ Mörzer Bruijns, es van dur a terme operacions en aigües indonèsies contra traficants d'armes. Una operació típica durava aproximadament de set a deu dies, durant els quals es van aturar i escorcollar nombroses embarcacions. Segons informes no confirmats, l'O 21 també va patrullar la Sundastrasse a partir de finals d'octubre.

El 21 d'abril de 1946 l'O21 finalment va tornar als Països Baixos. Del 30 d'abril al 7 de febrer de 1950 el vaixell va ser transferit del servei actiu a la reserva i emmagatzemat fins a nou avís. Durant aquest temps –potser– els canons van ser retirats durant diverses tasques de manteniment.

De7 d'octubre de 1950fins al seu desmantellament definitiu2 de novembre de 1957L'O 21 encara s'utilitzava com a vaixell de proves de torpedes. L'O 21 treballava en estreta col·laboració amb el vaixell de transport de míssils i torpedes Hr. Ms. Mercuur (2). així com amb una llanxa ràpida (aquesta última seguia i observava la trajectòria dels torpedes).

Després de ser oficialment desmantellat i posat fora de servei a Rotterdam el 2 de novembre de 1957, el submarí va ser venut el 24 de gener de 1958 per 141.000 florins neerlandesos al ferraller GP van Beckum a Alkmaar i immediatament desmuntat per ell.^[5]

Un dels tubs llançatorpedes es va tornar a utilitzar del 1962 al 1976 al torpediner Hr. Ms. van Bochove.