Hadur Nabi Shuayb (àrab: جَبَل ٱلنَّبِي شُعَيْب, jabal an-Nabī Xuʿayb, ‘muntanya del Profeta Xuayb’, o جَبَل حَضُوْر, jabal Ḥaḍūr, ‘muntanya de Hadur’) és un massís muntanyós del Iemen, a la part oriental del Sarat Alhan, a menys de 20 km a l'oest de Sana. Està situat entre dos uadis, el Silham i el Surdud. Porta el nom per Hadur ibn Adí ibn Màlik ancestre del profeta Xuayb ibn Mahdan, que és esmentat a l'Alcorà. La cadena muntanyosa és travessada per diversos uadis dels quals els principals són el Dawud i el Yazil, i inclou nombrosos pobles, sent la població principal Matna que fou una base otomana sota els quals es va dir Khan Sinan Pasha. El producte més important és la mel blanca i dura, famosa a tota la península d'Aràbia. Fou explorada per E. Glaser el 1885.[1]
Referències
- ↑ E. Glaser, Mitteilungen 1886
