Hala dels Draps
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici desaparegut i palau reial  | |||
| Arquitecte | Josep de la Concepció | |||
| Construcció | 1688 1652 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1875 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pla de Palau | |||
| ||||
L'Hala dels Draps,[1] era el nom original del Palau Reial, a l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom. Després de diversos usos, finalment va ser destruït per un incendi el 1875.
Història
El 1359 el Consell de Cent hi fer va construir un porxo del forment,[2] que tenia una funció de compravenda de mercaderies.[3] i a mitjan segle xv es construí, com a dipòsit, l'hala dels draps. L'edifici va er ampliat als segles següents, tenint altres funcions, com d'arsenal.[4][5]
Entre 1663 i 1668 va ser reformat per Fra Josep de la Concepció, que l convertí en palau del Lloctinent de Catalunya.[6][7] Cap al 1700, el virrei Jordi de Hessen-Darmstadt va fer construir un pont o passadís cobert sobre porxos, juntament amb un «saló d'espera» (capella del Sant Crist) per a comunicar el palau amb la tribunal reial a l'església de Santa Maria del Mar.[8][9] Durant la Guerra de Successió, s'hi allotjà l'Arxiduc Carles i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.[10]
Fou reformat pel comte de Roncali, que el dotà de façanes neoclàssiques el 1771,[11] i el 1802 fou reformat per a allotjar durant els mesos d'octubre i novembre Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma,[12] que celebraven el doble casament del príncep Ferran i la Infanta Maria Isabel amb prínceps italians, incloent la construcció d'un efímer pont de fusta que el comunicava amb l'edifici de la Duana Nova, on s'allotjava part del seguici.[13]
El 1846, coincidint amb la visita d'Isabel II a Barcelona, va ser reformat un altre cop a palau reial. Arran de la Revolució de 1868, va ser convertir en un jutjat, i el 1875 va ser destruït per un incendi.[11] Aquell mateix any, Alfons XII d'Espanya es va haver d'allotjar al Palau Moja.,[14] El 1889 l'Ajuntament de Barcelona convertí l'Arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial.[15]
Referències
- ↑ «Hala dels Draps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Palau, Pla de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Palau Reial de Barcelona». Històries de Catalunya. TV3. Arxivat de l'original el 2014-11-14.
- ↑ Llaguno Amirola, Eugenio. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (en castellà). . 1. Imprenta Real, 1829, p. 116.
- ↑ Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. Curial, 1973, p. 89.
- ↑ Diccionari biográfic: 1-4. A-Z i Apèndix editorial=Albertí, 1966, p. 603.
- ↑ Molas Ribalta, 2003.
- ↑ Ricart, Marta «Los edificios del Fossar de les Moreres se rehabilitarán en 1998». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 11-11-1997, p. 4.
- ↑ «Fossar de les Moreres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55.}
- 1 2 Montaner i Martorell, 1990, p. 420.
- ↑ Montaner i Martorell, 1990, p. 418.
- ↑ García Sanchez, Laura. «La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802: Nova visió d'un episodi històric». A: Historiografia Barcelonina: Del mite a la comprensió. XII Congrés d'història de Barcelona, 2011, p. 6. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del Romanticisme al Realisme, 1994, p. 202 5. ISBN 847826577.
- ↑ «El Palau del Parlament». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-09-24.
Vegeu també
Bibliografia
- Martinell, Cèsar «Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció "El Tracista"». Cuadernos de arquitectura, núm. 63, 1966, p. 9–14.
- Molas Ribalta, Pere «Com es rebia un "grande" a Barcelona». Pedralbes: Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 23, 2003, p. 375-394.
- Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 418. ISBN 8472831582.
Enllaços externs
- Carles Sauret Manén. «Història novelada del Palau Reial de Barcelona».