Halocnemum

Infotaula d'ésser viuHalocnemum Modifica el valor a Wikidata

Halocnemum strobilaceum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
SubfamíliaSalicornioideae
GènereHalocnemum Modifica el valor a Wikidata

Halocnemum és un petit gènere d'arbusts halòfits de la família de les amarantàcies i de la subfamília de les Salicornioideae on també es troben altres gèneres de plantes pròpies d'indrets amb sòls salins, suculentes, amb tiges aparentment articulades i amb fulles esquamiformes molt reduïdes, com Salicornia, Arthrocaulon, Halopeplis, Microcnemum, Halostachys, Arthrocnemum… Pertanyien tradicionalment a la família de les quenopodiàcies, abans que el Grup per a la filogènia de les angiospermes proposés incloure tota aquesta família dins de les amarantàcies.

Les espècies d'Halocnemum tenen unes petites branques laterals característiques que són curtes, globulars i cilíndriques. Les fulles i flors són molt reduïdes.

Hi ha dues o tres espècies, que es troben des del sud d'Europa i el nord d'Àfrica fins a Àsia. Una d'elles (Halocnemum cruciatum, l'halocnem) es pot trobar en sòls salins que es mantenen humits a l'hivern del sud de la península Ibèrica (Alacant, Almeria i Múrcia) i dels Països Catalans (del Baix Vinalopó al Baix Segura).[1]

Taxonomia

El gènere Halocnemum va ser publicat per primera vegada l'any 1819 pel botànic alemany Friedrich August Marschall von Bieberstein, es va seleccionar H.strobilaceum com a espècie tipus.[2] En aquell moment comprenia dues espècies: H.strobilaceum i H.caspicum (aquest últim ara es considera sinònim d'Halostachys belangeriana).

A partir d'aquest moment s'hi van afegir més espècies que han anat canviant de categoria. El 2008 es va descobrir unanova espècie, Halocnemum yurdakulolii,[3] encara que alguns la tracten com un sinònim d'Halocnemum cruciatum.[4]

Durant molts anys el gènere Halocnemum ha estat considerat com a monofilètic. La investigació filogenètica va confirmar que està estretament relacionat amb el gènere Halostachys.[5]

Segons Bacchetta et al.[4] (2012) i Biondi et al.[6] (2013), Halocnemum comprèn dues espècies. "Plants of the World Online" (2024) també accepta H. yurdakulolii.[7]

  • Halocnemum cruciatum (Forssk.) Tod., arbust erecte, de fins a 1,5 m, de color verd groguenc pàl·lid, amb totes les branques laterals globulars i llavors papil·loses al llarg de la seva vora. Viu principalment prop de la costa del mar Mediterrani: el sud d'Espanya i el sud d'Itàlia (Sicília, Sardenya), Tunísia, Egipte, Líbia, Xipre, costa sud de Turquia, més rarament a l'interior (península del Sinaí, Marroc, conques salines del Sàhara).[6] Aquesta és l'espècie present als PPCC, segons el criteri de POWO.[8]
  • Halocnemum strobilaceum (Pall.) M. Bieb., petit arbust més o menys prostrat, de fins a 60 cm, glauc, amb branques i espigues laterals globulars o cilíndriques, i llavors més o menys llises. Àmpliament distribuït a Europa de l'Est (des d'Itàlia i Grècia fins a Ucraïna) i a Àsia (Anatòlia, regió del Caucas, Iran, Iraq, Afganistan, Pakistan, Aràbia, Kazakhstan, Sibèria, Mongòlia, Xina occidental).[6] A la flora dels Països Catalans, surt el nom d'aquesta espècie,[1] encara que segons POWO aquesta no viu a la península Ibèrica.[9]
  • Halocnemum yurdakulolii Yaprak, endèmic del sud de Turquia.[10][3] Bacchetta et al. proposen tractar-lo com a sinònim de H. cruciatum.[4]

Referències

  1. 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.800. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
  2. ↑ Friedrich August Marschall von Bieberstein: Flora Taurico-Caucasica 3: p. 3 First publication scanned at BHL
  3. 1 2 Yaprak, A.E., & Kadereit, G.: A new species of Halocnemum M.Bieb. (Amaranthaceae) from southern Turkey. In: Botanical Journal of the Linnean Society 158, 2008, p. 716–721. doi:10.1111/j.1095-8339.2008.00910.x
  4. 1 2 3 Bacchetta, G., Brullo, C., Brullo, S., Guarino, R., & Sciandrello, S.: Studi tassonomici sulle popolazioni italiane di Halocnemum strobilaceum (Amaranthaceae). In: Bacchetta, G., Brullo, C., Brullo, S., Guarino, R., & Sciandrello, S.: Flora vascolare d'Italia: studi biosistematici, taxa endemici e loci classici. Roma, 2012. p. 29–30. ISBN 978-88-85915-06-0.
  5. ↑ Kadereit, G., Mucina, L. & Freitag, H.: Phylogeny of Salicornioideae (Chenopodiaceae): diversification, biogeography, and evolutionary trends in leaf and flower morphology, In: Taxon, Volume 55 (3), 2006, p. 617–642.
  6. 1 2 3 Biondi, E., Casavecchia, S., Estrelles, E., & Soriano, P.: Halocnemum M. Bieb. vegetation in the Mediterranean Basin. In: Plant Biosystems 147(3), 2013, p. 536–547 doi:10.1080/11263504.2013.832709
  7. ↑ «Halocnemum M.Bieb.». Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 30 abril 2025].
  8. ↑ Halocnemum cruciatum (Forssk.) Tod.. Plants of the World Online. Retrieved 5 April 2024.
  9. ↑ Halocnemum strobilaceum Yaprak. Plants of the World Online. Retrieved 5 April 2024.
  10. ↑ Halocnemum yurdakulolii (Pall.) M. Bieb.. Plants of the World Online. Retrieved 5 April 2024.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.