Haloxylon

Infotaula d'ésser viuHaloxylon Modifica el valor a Wikidata

Saxaul negre Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
SubfamíliaSalsoloideae
GènereHaloxylon Modifica el valor a Wikidata
Bunge ex Fenzl, 1851 Haloxylon Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
TipusHaloxylon ammodendron Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Haloxylon és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amarantàcies (Amaranthaceae), encara que tradicionalment pertanyia a l'antiga família de les quenopodiàcies. Són plantes natives d'una zona que aniria des de l'Àsia central fins a la península Àràbiga, Pròxim Orient i nord d'Àfrica i presència a la península Ibèrica.[1] Són espècies psamòfites, plantes que creixen en hàbitats sorrencs ().[2]

Descripció

Són arbusts o arbrets d'1 a 8 metres d'alt, rarament 12 metres, tene un tronc gruixut i moltes branques. Les fulles són imbricades. Les flors són molt petites. El fruit és alat i fa uns 8 mm de diàmetre, la llavor fa 1,5 mm.[2]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1851 a la segona part del tercer volum de l'obra col·lectiva Flora Rossica; sive, Enumeratio plantarum in totius Imperii Rossici provinciis Europaeis, Asiaticis et Americanis hucusque observatarum pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808–1879) atribuït al botànic alemany Alexander von Bunge (1803-1890).[3][4][5]

Espècies

Dins del gènere Haloxylon es reconeixen les onze espècies següents:[1]

  • Haloxylon ammodendron (C.A.Mey.) Bunge ex Fenzl
  • Haloxylon gracile (Aellen) Hedge
  • Haloxylon griffithii (Moq.) Boiss.
  • Haloxylon multiflorum (Moq.) Bunge ex Boiss.
  • Haloxylon negevensis (Iljin & Zohary) L.Boulos
  • Haloxylon persicum Bunge
  • Haloxylon salicornicum (Moq.) Bunge ex Boiss.
  • Haloxylon schmittianum Pomel
  • Haloxylon scoparium Pomel
  • Haloxylon tamariscifolium (L.) Pau
  • Haloxylon thomsonii Bunge ex Boiss.

Haloxylon tamariscifolium (el salat articulat) seria la única espècie present al sud de la península Ibèrica i dels Països Catalans. La Flora dels Països Catalans i la Flora Ibèrica la citen amb un sinònim: Hammada articulata.[6][7] Segons POWO les espècies anteriorment citades no haurien d'estar al gènere Hammada i han sigut mogudes dins del gènere Haloxylon

Ecologia

Als deserts de l'Àsia central són plantes que juguen un paper important contra l'avenç de la desertificació,[8] a més un gran nombre d'ocells estan associats amb espècies d'Haloxylon.[9]

Referències

  1. 1 2 «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2024].
  2. 1 2 Hedge, I. C.. Rechinger, Karl Heinz et al.. Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae. Graz: Akad. Druck, 1997, p. 315–326. ISBN 3-201-00728-5.
  3. ↑ «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 juliol 2024].
  4. ↑ Stearn, William T. «LEDEBOUR'S "FLORA ROSSICA," "ICONES PLANTARUM NOVARUM," AND "FLORA ALTAICA," WITH A NOTE ON PALLAS' "FLORA ROSSICA"» (en anglès). Journal of the Arnold Arboretum, vol. 22, n.2, 4-1941, p. 225.
  5. ↑ Ledebour, 1851, p. 819.
  6. ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.798. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
  7. ↑ Castroviejo Bolibar, Santiago. «Hammada» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 16 maig 2025].
  8. ↑ Orlovsky, Nicolai; Birnbaum, Elliott «The role of Haloxylon species for combating desertification in Central Asia» (en anglès). Plant Biosystems. Official Journal of the Societa Botanica Italiana, vol. 136, n. 2, 5 agost 2006, p. 233-240. DOI: 10.1080/11263500212331351139.
  9. ↑ Maclean, Gordon Lindsay «Avian adaptations to deserts of the Northern and Southern hemispheres: a comparison» (PDF). Curtin University of Technology School of Environmental Biology Bulletin, 17, 1996. Arxivat de l'original el 2008-07-26 [Consulta: 25 octubre 2011]. Arxivat 2008-07-26 a Wayback Machine.

Bibliografia