Hammarita
 Hammarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂Cu₂Bi₄S9 |
| Localitat tipus | mines de Gladhammar, Västervik, Comtat de Kalmar, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.04b |
| Dana | 3.4.5.4 |
| Heys | 5.7.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 33,772 Å; b = 11,5857 Å; c = 4,01 Å |
| Color | geis acer amb tonalitat vermella |
| Exfoliació | bona {010} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 6,734 g/cm3 (mesurada); 7,05 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hmr |
| Referències | [1] |
La hammarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la localitat de Gladhammar, a Suècia, la seva localitat tipus.
Característiques
La hammarita és una sulfosal de fórmula química Pb₂Cu₂Bi₄S9. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hammarita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryïta, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a les mines de Gladhammar, a la localitat de Västervik (Comtat de Kalmar, Suècia). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.