Hans Georg Stehlin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 gener 1870  Basilea (Suïssa) | ||
| Mort | 18 novembre 1941 (71 anys) Basilea (Suïssa) | ||
| Residència | Suïssa | ||
| Religió | Església reformada suissa | ||
| Formació | Universitat de Basilea | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Paleontologia | ||
| Ocupació | paleontòleg, geòleg | ||
| Obra | |||
| Abrev. zoologia | Stehlin | ||
Hans Georg Stehlin (Basilea 13 de gener de 1870– 18 de novembre de 1941) va ser un geòleg i paleontòleg suís doctor en zoologia.
Es va especialitzar en la paleontologia de vertebrats, particularment l'estudi dels mamífers del Cenozoic mammals. Va publicar sobre primats i ungulats.
L'any 1910 encunyà el terme Grande Coupure per a referir-se a l'esdeveniment d'extinció ocorregut fa 33,9 milions d'anysque defineix el límit Eocè-Oligocè.[1]
Ehrenfried Schenkel (1869–1953) va donar nom en honor seu al llangardaix de Gran Canària Gallotia stehlini.[2][3]
Referències
- ↑ H.G. Stehlin «Remarques sur les faunules de Mammifères des couches eocenes et oligocenes du Bassin de Paris». Bulletin de la Société Géologique de France, 4, 1910, p. 488–520.
- ↑ Beolens u.a. Eponym Dictionary of Reptiles, Johns Hopkins University Press 2011
- ↑ Ehrenfried Schenkel: Achter Nachtrag zum Katalog der herpetologischen Sammlung des Basler Museums. Verhandlungen der naturforschenden Gesellschaft Basel 13, 1901; S. 142-199. (Volltext)
Bibliografia
- Le Tensorer. Le Paléolithique en Suisse. Jérôme Millon, 1998. ISBN 978-2-84137-063-4 [Consulta: 3 abril 2010].
Enllaços externs
- Die Säugetiere des schweizerischen Eocaens: critischer Catalog der Materialien (1903) - Stehlin's paper of 1903 on some rest of mammals of the Eocene (en alemany).