Hans Peter Luhn

Plantilla:Infotaula personaHans Peter Luhn
Biografia
Naixement1r juliol 1896 Modifica el valor a Wikidata
Barmen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Armonk (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinformàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorIBM Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Find a Grave: 54916478Modifica el valor a Wikidata

Hans Peter Luhn (1 de juliol de 1896 – 19 d'agost de 1964) fou un investigador en el camp de la informàtica de l'empresa IBM. Va crear l'algoritme de Luhn. el sistema d'indexació KWIC (en anglès Paraules Clau En context), i la Disseminació Selectiva d'Informació ("SDI"). Les seves invencions han trobat aplicacions en àrees tan diverses com la informàtica, la indústria tèxtil, la lingüística, i les ciències de la informació. Va arribar a obtenir més de 80 patents.

Vida

Luhn va néixer en Barmen, Alemanya (ara part de Wuppertal) el 1896. Després de completar l'ensenyament secundari, es traslladà a Suïssa per aprendre impressió comercial per poder col·laborar en el negoci familiar. La seva carrera dins la impressió va ser aturada pel seu servei com a agent de comunicacions de l'Exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, Luhn va entrar en el camp tèxtil, el qual li va permetre dirigir-se cap als Estats Units, on va inventar un mesurador de fil de comptatge, el Lunometer, encara avui dia en el mercat.[1] Des de finals dels anys 20 fins a principis dels 40 va obtenir patents per a una àmplia gamma d'invencions, Luhn va treballar en el tèxtil i com a assessor d'enginyeria independent. Va entrar a la IBM com a enginyer de recerca sènior el 1941, i molt aviat esdevenia director de la divisió de recerca de recuperació de la informació.

La seva introducció al camp de les ciències de la informació i documentació duu la data de 1947 quan se li va oferir treballar en la resolució d'un problema que va arribar a IBM de la mà de James Perry i Malcolm Dyson. Es tractava de buscar els compostos químics enregistrats en forma codificada.[2] Se li va ocòrrer una solució per aquell i altres problemes utilitzant targetes perforades. Sovint va haver de superar les limitacions que tenien les màquines disponibles, però ell no es rendia i ho porvava buscant noves maneres d'utilitzar les màquines. En les albors de l'era de les computadores,la dècada de 1950, el programari va esdevenir el mitjà per superar les limitacions inherents a les màquines de targetes perforades del passat.

Luhn va emprar cada vegada més quantitat de temps en els problemes d'emmagatzematge i recuperació de la informació que havien de fer front les biblioteques i els centres de documentació. Va ser pioner en utilitzar els equips de processament de dades per resoldre aquest tipus de problemes, i va iniciar l'ús de les dades que processen equipament dins resolent aquests problemes. "Luhn fou el primer, o un dels primers, en treballar moltes de les tècniques bàsiques que avui són llocs comuns en les ciències de la informació. "Aquestes tècniques incloïen processament de text complet; funcions hash,aindexació en Paula eslau en context i eu getambé Herbert Marvin Ohlman); coautxndexació; auresums tomàtic as el concepte de disseminació selectiva d'informació (SDI).

Dues de les fites més grans de Luhn són la idea d'un sistema de SDI i el mètode d'indexació KWIC[3] Els sistemes actuals de SDI deuen molt a un article de Luhn de 1958ː A Business Intelligence System. En ell descriu un "mètode automàtic per proporcionar serveis d'informació d'actualitat a científics i enginyers" els quals necessiten un cop de mà per fer front al ràpid creixement de la literatura científica i tècnica després de la guerra.[4] Luhn va ser aparentment qui encunyà el terme intel·ligència empresarial en aquell aticle.[5]

Fou el primer a obtenir el Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic l'any 1964.[6]

Referències

  1. ↑ «Lunometer - Home». Arxivat de l'original el 2021-10-18. [Consulta: 26 juliol 2021].
  2. ↑ Schultz, Claire K. H.P. Luhn: Pioneer of Information Science.
  3. ↑ Hans Peter Luhn (1960).
  4. ↑ Luhn, H.P «A Business Intelligence System». IBM Journal of Research and Development, vol. 2, núm. 4, 1958 (version 2010), p. 314-319. DOI: 10.1147/rd.24.0314.
  5. ↑ BI at 50 Turns Back to the Future
  6. ↑ «Award of Meritː past winners». ASIS&T. [Consulta: 9 març 2016].

Enllaços externs