Hansesmarkita
 Hansesmarkita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂Mn₂Nb₆O₁₉(H₂O)₁₆·4H₂O |
| Epònim | Morten Thrane Esmark  |
| Localitat tipus | Tuften, Tvedalen, Larvik, Vestfold, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,081(4) Å; b = 9,982(8) Å; c = 10,60(1) Å; α = 111,07(8)°; β = 101,15(6)°; γ = 99,39(5)° |
| Grup puntual | 1 - pedial |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | groc clar |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,683(2) nβ = 1,698(2) nγ = 1,745(3) |
| Birefringència | δ = 0,062 |
| Angle 2V | mesurat: 60,7° (6), calculat: 60,3° |
| Dispersió òptica | moderada (r > v) |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2015-067 |
| Símbol | Hmk |
| Referències | [1] |
Característiques
La hansesmarkita és un niobat de fórmula química Ca₂Mn₂Nb₆O₁₉(H₂O)₁₆·4H₂O.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema triclínic. Químicament similar a la peterandresenita; i té encara més similitud amb els minerals heteropoliniobats menezesita i aspedamita. Es diu que és el tercer hexaniobat natural. Com en la peterandresenita, l'estructura es basa en la formació de sis octaèdres de niobi compartint arestes que formen un polioxometalat. Aquests ions complexos estan connectats a través d'octàedres de manganès de manera que formen vares al llarg de [100]; l'espai entre les vares té ions de calci. Els ponts d'hidrogen també hi són presents.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Tuften, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Hansesmarkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].