Haplospiza

Infotaula d'ésser viuHaplospiza Modifica el valor a Wikidata

Frigil unicolor Modifica el valor a Wikidata  ♂
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereHaplospiza Modifica el valor a Wikidata
Cabanis, 1851 Haplospiza Modifica el valor a Wikidata

Haplospiza és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Els membres se'ls coneix pel nom comú de frigil.[4]

Descripció

Les espècies d'aquest gènere són petites, mesuren 12,5 cm de longitud, el bec és punxegut, els mascles de color gris uniforme i les femelles de color marró olivaci, estriades més clar per sota.[5]

Distribució i hàbitat

Se n'estenen una (H. rustica) des del sud de Mèxic fins a l'oest de Bolívia; i l'altra (H. unicolor) des del sud-est del Brasil fins a l'est del Paraguai i nord-est de l'Argentina.[3] Com divagant se l'ha reportat arribant encara més al sud, a l'Uruguai i al nord-est de Buenos Aires.[6][7]

Ambdues espècies mostren una forta preferència per zones de bambú, principalment en selves humides muntanes.[5]

Taxonomia

Haplospiza rustica

El gènere Haplospiza va ser introduït el 1851 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el frigil unicolor com a espècie tipus.[8][9]

Història taxonòmica i relacions filogenètiques

Tradicionalment col·locat en la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Burns et al. 2002, 2003;[10][11] Klicka et al. 2007[12] i Campagna et al. 2011.[13][14][15] La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Haplospiza) d'Emberizidae a Thraupidae.[16]

Pel vols dels anys 2010, diverses publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, que van incloure diversos marcadors mitocondrials i nuclears, van permetre comprovar que les dues espècies en aquest gènere no eren germanes, i que Haplospiza rustica era germana de Acanthidops bairdi, malgrat que les tres comparteixen característiques morfològiques i comportamentals com la preferència per zones de babmbú.[17][18]

Sobre la base d'aquests resultats, Burns et al. (2016) van proposar ressuscitar el gènere Spodiornis exclusivament per a H. rustica (on ja havia estat col·locada en el passat),[19] solució que va ser adoptada per Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI).[20][21]

No obstant això, el SACC, a la Proposta Núm. 730 part 17 va rebutjar aquesta modificació taxonòmica per considerar insatisfactòria la separació en molts gèneres monotípics, però reconeixent que la situació és temporània i no reflecteix la filogènia de les espècies.[22]

Amplis estudis filogenètics recents demostren que Haplospiza i Acanthidops formen un clade ben suportat, proper de Geospizopsis, tots en una gran subfamília Diglossinae.[17]

Etimologia

El nom genèric Haplospiza es compon de les paraules del grec antic «haploos» que significa “llis”, “uniforme”, i «σπιγγος, σπιζα / spiza» que és el nom del pinsà comú.[23]

Espècies

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[24]

Referències

  1. ↑ «Haplospiza (Haplospiza sp.) - Avibase». [Consulta: 19 febrer 2025].
  2. ↑ «Haplospiza Cabanis, 1851» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 19 febrer 2025].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 10 febrer 2026].
  4. ↑ «Haplospiza». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 febrer 2026].(català)
  5. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 633, làmina 107(11–12). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. ↑ de la Peña, M. Citas, observaciones y distribución de Aves Argentinas. Informe preliminar. vol.7. Santa Fe, Argentina: Ediciones Biológica, 2012, p. 770 (Naturaleza, Conservación, y Sociedad). ISBN 978-987-27043-6-0.
  7. ↑ Narosky, T.; Yzurieta, D. Aves de Argentina y Uruguay, Guía de identificación /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide. Buenos Aires: Vázquez Mazzini editores, 2010, p. 432. ISBN 978-987-9132-27-2.
  8. ↑ Cabanis, Jean Louis; Heine, Ferdinand. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt. Halbertstadt : In Commission bei R. Frantz, 1850, p. 147.
  9. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 109-110 [Consulta: 10 febrer 2026].
  10. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  11. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  12. ↑ Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  13. ↑ Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
  14. ↑ Klicka, John; Keith Barker, F.; Burns, Kevin J.; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «A comprehensive multilocus assessment of sparrow (Aves: Passerellidae) relationships» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 77, 8-2014, p. 177–182. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  15. ↑ «Part 11. Oscine Passeriformes, C (Icteridae to end)». A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 9 febrer 2026].
  16. ↑ «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  17. 1 2 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  18. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  19. ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2.
  20. ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9.
  21. ↑ «Slaty Finch Spodiornis Rusticus Species Factsheet» (en anglès). BirdLife Datazone. [Consulta: 10 febrer 2026].
  22. ↑ «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 10 febrer 2026].
  23. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 186. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 10 febrer 2026].
  24. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 10 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.