Harmòtoe
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Pandàreu |
| Fills | Quelídon |
Harmòtoe (en grec antic: Ἁρμοθόη) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa de Pandàreu i la mare dels seus fills. Pausànias diu que els dos van morir per la còlera dels déus.[1]
Es desconeix la filiació i la pàtria d'Harmòtoe. Es va casar amb Pandàreu, que provenia d'Àsia Menor o potser de Creta, i va tenir tres filles amb ell: Aèdon, Cleotera i Mèrope.[2] Pausànias menciona Camiro i Clítia,[1] i Antoní Liberal explica que Pandàreu i la seva esposa (a qui no anomena) van tenir dues filles anomenades Aèdon i Quelídon i un fill del que no en diu el nom.[3]
Quan Pandàreu no va aconseguir recuperar el gos daurat que havia entregat a Tàntal i que Zeus reclamava, ell i Harmòtoe van fugir a Sicília, on van morir miserablement.[2] Afrodita, Hera i Atena van tenir cura de les seves filles Cleotera i Mèrope, però quan Afrodita va pujar a l'Olimp i va intentar trobar-los marits, Les Harpies se les van endur i les van donar com a serventes a les Erínies.[1] Aèdon, mentrestant, es va casar amb Zetos i li va donar un fill anomenat Ítil.[3]
Antoní Liberal (que no confirma la identitat de l'esposa de Pandàreu), explica que el marit d'Aèdon, Politecne, va violar i va obligar a Quelídon, germana d'Aèdon, a convertir-se en esclava. Les dues germanes van aconseguir escapar i van trobar refugi amb els seus pares, mentre els servents van detenir Politecne, el van untar amb mel i el van deixar a mercè dels insectes. Aèdon, però, es va compadir d'ell, i li espantava les mosques. Pandàreu i els seus germans van creure que això era una traïció i van intentar atacar Aèdon. Zeus va transformar en ocells tota la família: Pandàreu es va convertir en àliga marina, Harmòtoe en alció, Politecne en picot, perquè temps enrere, Hermes li havia regalat un pic, el germà d'Aèdon va ser transformat en puput comuna, i Aèdon, com indica el seu nom, en rossinyol. Quelídon va ser transformada en oreneta (χελίδων en grec), com a favor d'Àrtemis, ja que la noia la va invocar en el moment de ser violada pel seu cunyat. Va obtenir la gràcia de poder viure en companyia dels humans.[3]