Hebrew Publishing Company

Infotaula d'organitzacióHebrew Publishing Company
Dades
Tipusempresa
editorial Modifica el valor a Wikidata
Indústriaedició Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1901
Data de dissolució o abolició1980 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La Hebrew Publishing Company fou una editorial jueva estatunidenca radicada a Nova York. Publicà tot un seguit de llibres de pregàries en hebreu i altres obres religioses, així com nombroses publicacions en ídix.[1][2] L'empresa fou fundada a principis de la dècada del 1900 al Lower East Side de Nova York. Més endavant, tingué la seu a l'antic edifici del Bank of United States durant més de quatre dècades.[3][4] Ha estat descrita com l'editorial en ídix més longeva.[2] Entre els seus segells editorials hi havia Sanhedrin Press.[5]

Vista general

La predecessora de la Hebrew Publishing Company fou fundada el 1883 com a Rosenbaum & Werbelowsky, Inc.[6][3] La seva encarnació següent fou creada el 1901 per Joseph Werbelowsky i el seu fill David.[7][8][9] Així mateix, l'empresa portava una llibreria.[2]

L'empresa com a tal fou fundada al Lower East Side de Nova York cap al 1924.[3] Tingué la seu a 50-52 Eldridge Street el 1924 i el 632-634 Broadway a partir del 1928.[10][11] Quan el Bank of United States s'enfonsà el 1932, la Hebrew Publishing Company en reprengué la seu situada a 77 Delancey Street.[4] El 1976, després de més de quaranta anys a Delancey Street, es mudà del Lower East Side.[3]

Entre les seves publicacions recurrents hi havia els llibres de pregàries editats i traduïts a l'anglès que l'editorial encarregava a Paltiel (Philip) Brinbaum.[12] Per aquest motiu, el New York Times s'hi referí com «l'autor èxit de vendes menys conegut».[13]

El 1980, Charles Lieber (1921-2016) adquirí l'editorial a la família Werbelowsky (Werbel). Lieber havia estat apadrinat d'Alfred Knopf, havia estat executiu a Random House i era propietari de l'editorial de llibres de text Aldine Atherton.[14][15][16] L'empresa ja no existeix.[17] Centenars de les seves publicacions han estat digitalitzades per l'institut de recerca del Yiddish Book Center.[2]

Al principi, l'editorial tenia com a públic objectiu els immigrants jueus ortodoxos que parlaven tant l'ídix com l'hebreu amb fluïdesa. L'empresa venia llibres, llibres de text, targetes de felicitació i partitures.[2] També oferia un conjunt de llibres per ajudar els nous immigrants a integrar-se en la societat estatunidenca.[18] La Hebrew Publishing Company fou la primera a publicar la cançó popular hebrea Zum Gali Gali el 1939.[19] Hom pensa que fou la primera editorial a treure un diccionari ídix-anglès.[9]

Referències

  1. ↑ «Hebrew Publishing Company (New York, N.Y.) [WorldCat Identities]» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-11-30. [Consulta: 10 setembre 2025].
  2. 1 2 3 4 5 Baker, Zachary. «The Storied History of Yiddish Publishing» (en anglès). PaknTreger, 2016.
  3. 1 2 3 4 Shenker, Israel. «It's Onward and Uptown For Hebrew Publishing» (en anglès). The New York Times, 01-08-1976.
  4. 1 2 Sanders, R. (2013). "Delancy, Grand & Essex Streets". The Lower East Side. Dover Publications.
  5. ↑ «With God in Hell: Judaism in the Ghettos and Deathcamps - Hardcover» (en anglès). AbeBooks. [Consulta: 10 setembre 2025].
  6. ↑ «Publishing» (en anglès). Encyclopaedia Judaica.
  7. ↑ Greene, Victor. The Ethnic Music Business (en anglès). University of California Press, 1992. ISBN 9780520911727.
  8. ↑ Madison, C. A. (1976). Jewish Publishing in America: The Impact of Jewish Writing, pàg. 77.
  9. 1 2 «D. Werbelowsky publisher, dies» (en anglès). The Brooklyn Daily Eagle, 18-09-1937.
  10. ↑ «Looking for more information about this "Megillah"» (en anglès). Mi Yodeya. [Consulta: 13 maig 2024].
  11. ↑ Oppenheimer, M. (2007). "We're all Jews now". Thirteen and a Day. Farrar, Straus and Giroux.
  12. ↑ Lindell, Yosef «Why a High Holidays prayer book is still going strong after 70 years» (en anglès). The Times of Israel, 06-09-2021.
  13. ↑ Goldman, Ari L. «Philip Birnbaum, 83, Author of Books For Jewish Liturgy» (en anglès). The New York Times, 22-03-1988.
  14. ↑ eulogy, Karrie Allen Columbia-Greene Media With information from his son’s. «Family shares patriarch's 95-year-old story» (en language=anglès). The Daily Gazette Family of Newspapers, 04-05-2016. [Consulta: 13 maig 2024].
  15. ↑ Lieber, Charles D., New York Times, 19 abril 2016.
  16. ↑ «Hebrew Publishing Company» (en anglès). OpenSiddur.org.
  17. ↑ «Whatever Happened to the Hebrew Publishing Company?» (en anglès)./>
  18. ↑ Sarna, J. (2007). «Two Ambitious Goals. Jewish Publishing in the United States». A: Print in Motion: The Expansion of Publishing and Reading in the United States, 1880–1940, pàg. 376-391.
  19. ↑ «Zum Gali Gali» (en anglès). Zemereshet.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.