Heiko Maas
Heiko Maas (Saarlouis, 19 de setembre de 1966) és un polític alemany, membre del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Va ser ministre federal de Justícia i Protecció dels Consumidors en el tercer gabinet d'Angela Merkel del 2013 al 2018, i després ministre federal d'Afers Exteriors en el seu quart gabinet del 2018 al 2021.
Biografia
Joventut i formació
Heiko Maas és el més gran de tres fills d'un soldat de carrera i una modista d'una família catòlica de classe mitjana a Saarlouis. Va créixer en un ambient catòlic, va ser escolanet i va estar involucrat amb la joventut catòlica durant diversos anys. Segons ell mateix admet, molts dels valors que hi va trobar es reflecteixen en la seva vida política. El 1987, Maas es va graduar a l'institut de Völklingen.
Després del servei militar, va treballar durant un any com a ajudant de producció a la planta de Ford a Saarlouis. El 1989, va començar a estudiar dret a la Universitat de Saarland, graduant-se el 1993 amb el seu primer examen estatal. Després de les seves pràctiques d'advocacia al Tribunal de Districte de Saarbrücken, va aprovar el seu segon examen estatal el 1996. És membre del sindicat IG Metall.
Compromís polític
Al Sarre
El 1989, mentre cursava estudis de dret, es va inscriure a l'SPD. El 1992, va ser nomenat president del Grup de Treball de Joves Socialdemòcrates dins de l'SPD a Saarland (Jusos). Amb el suport del ministre president Oskar Lafontaine, va ser elegit al Parlament estatal de Saarland (Landtag) el 1994. El 1996, el ministre de Medi Ambient, Willy Leonhardt, el va nomenar secretari d'Estat.
Líder de l'oposició
El 9 de novembre de 1998 Va ser nomenat ministre de Medi Ambient, Energia i Transports de Saarland al govern del socialdemòcrata Reinhard Klimmt. La derrota del SPD a les eleccions regionals del 5 de setembre de 1999. Això el va portar a deixar el govern i assumir la presidència del grup parlamentari, ara a l'oposició. L'any 2000, va substituir Klimmt com a president de l'SPD regional.
A les eleccions regionals del 5 de setembre de 2004, els socialdemòcrates, la campanya dels quals va liderar, van perdre el 44,4% dels vots amb només el 30,8. Presentant-se de nou com a candidat principal a les eleccions regionals del 30 d'agost de 2009, va aconseguir una puntuació històricament baixa, amb només el 24,5% dels vots.
Ministre d'Economia d'una gran coalició
El gener de 2012, la ruptura de la «coalició jamaicana» entre democristians, liberals i verds, que va conduir a eleccions anticipades el 25 de març. Amb el 30,6% dels vots, Maas va negociar la formació d'una gran coalició amb la demòcrata cristiana Annegret Kramp-Karrenbauer. L'èxit de les negociacions el va portar a convertir-se, el 9 de maig, en Viceministre-President, Ministre d'Economia, Treball, Energia i Transports.
A nivell federal
Després de les eleccions federals del 22 de setembre de 2013, la CDU/CSU i l'SPD van iniciar negociacions per formar una gran coalició. Aquestes negociacions van donar lloc a l'elecció de Heiko Maas pels socialdemòcrates el 14 de desembre següent com a futur ministre federal de Justícia i Protecció del Consumidor. Pren possessió del càrrec tres dies després.
El 14 de març de 2018 va deixar aquest càrrec per assumir el càrrec de ministre d'Afers Exteriors en el quart govern de Merkel.
Controvèrsia al voltant del fiscal general federal Harald Range
A principis del 2015, l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV) va presentar una denúncia contra desconeguts per presumpta violació de la confidencialitat per part de periodistes del blog Netzpolitik.org. La denúncia acusava els periodistes d'haver publicat dos articles al lloc web a principis d'aquell any, que citaven un informe altament confidencial d'una comissió parlamentària sobre una nova unitat per a la vigilància d'Internet, en particular de les xarxes socials.[1] El president de la BfV, Hans-Georg Maaßen, va considerar que això era una violació de secrets d'estat. Després d'una revisió inicial, el fiscal general Harald Range va obrir posteriorment una investigació preliminar el maig de 2015 sobre els dos bloguers especialitzats en política a Internet, Markus Beckedahl i André Meister.[1]
El públic no va ser informat d'això fins al final de juliol de 2015, els acusats havien estat informats del cas contra ells. Els crítics van acusar el fiscal general de menysprear la llibertat de premsa. Com a resultat, Heiko Maas es va distanciar de Range, expressant dubtes que els documents publicats «constitueixin un secret d'estat la publicació del qual arrisca de comprometre greument la seguretat exterior de la República Federal d'Alemanya».[2] El 4 d'agost de 2015, Range va deplorar públicament la insuportable interferència de la política en la independència del poder judicial. «Influir en les investigacions perquè el seu possible resultat no sembla políticament convenient» era inacceptable. Segons Range, la llibertat de premsa i d'expressió no és il·limitada, ni tan sols a Internet. Garantir això és tasca d'un poder judicial lliure, no del poder polític.[3] Poc després, el ministre federal de Justícia va jubilar Range anticipadament. Maas va declarar que havia dit a Range que «la confiança en la seva administració estava definitivament trencada».[4]
Després del seu destitució, es van iniciar diversos procediments penals contra Maas, cosa que va impulsar la fiscalia de Berlín a investigar la sospita inicial d'obstrucció a la justícia en l'exercici de les seves funcions. L'Associació de Jutges Federals i Advocats Federals del Tribunal Federal de Justícia, a través del jutge federal Harald Reiter i Christian Tombrink, va declarar en el seu primer comunicat de premsa des de la fundació de l'associació que hi havia indicis d'obstrucció il·legal a la investigació del Fiscal General.[5] Això va donar la impressió «en les investigacions processals en curs que hi havia hagut una intervenció per aconseguir un cert resultat —políticament desitjat— mitjançant un control específic de les proves». El president de l'Associació d'Agents de Policia Alemanya, André Schulz, va considerar que Maas havia «desacreditat públicament la tasca del fiscal i havia danyat la confiança en una acusació objectiva».[6]
Maas sempre ha negat l'afirmació del fiscal general Harald Range que la seva secretària d'Estat, Stefanie Hubig, va ordenar a Range que deixés de redactar un informe que aclariria si Netzpolitik.org havia delatat o no secrets d'estat. El 2 de setembre de 2016, dos dies abans de les eleccions parlamentàries a Mecklenburg-Pomerània Occidental, Der Spiegel va citar una nota que confirmava la versió de Range.[7] La fiscalia de Berlín també va concloure el març de 2016 que Hubig havia donat una directiva a Range.[8] El febrer de 2017, el diari Die Zeit també confirma que els documents de la fiscalia federal mostren que Heiko Maas va tenir un paper diferent en el cas Netzpolitik.org del que va presentar anteriorment.
Referències
- 1 2 «Treason charges against bloggers halted» (en anglès). [Consulta: 3 juliol 2026].
- ↑ tagesschau.de. «Maas versetzt Generalbundesanwalt in den Ruhestand» (en alemany). Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 3 juliol 2026].
- ↑ (alemany) Jörg Diehl, Range rügt politische Einflussnahme seines Ministers, spiegel.de, 4.08.2015
- ↑ «Heiko Maas entlässt Harald Range» (en alemany). Der Spiegel, 04-08-2015. ISSN: 2195-1349.
- ↑ Zeitung, Stuttgarter «Juristen greifen Justizminister Maas an: Aufstand in Karlsruhe» (en alemany). stuttgarter-zeitung.de. Arxivat de l'original el 2025-08-13 [Consulta: 3 juliol 2026].
- ↑ «Bundesdeutsche Zeitung» (en alemany). [Consulta: 3 juliol 2026].
- ↑ Hammerstein, Konstantin von «Heiko Maas: Vermerk der Bundesanwaltschaft belastet Maas» (en alemany). Der Spiegel, 02-09-2016. ISSN: 2195-1349.
- ↑ «Der Fall Range: Im rechten Licht» (en alemany), 08-09-2016. [Consulta: 3 juliol 2026].