Heinrich Burkhardt

Heinrich Burkhardt

Biografia
Naixement	(de) Heinrich Friedrich Karl Ludwig Burkhardt 15 octubre 1861 Schweinfurt (Regne de Baviera)
Mort	2 novembre 1914 (53 anys) Múnic (Regne de Baviera)
Religió	Església reformada suissa
Formació	Universitat de Múnic - doctor (–1887) Universitat de Göttingen (dècada del 1880–) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1879–)
Tesi acadèmica	Beziehungen zwischen der Invariantentheorie und der Theorie algebraischer Integrale und ihrer Umkehrungen  (1887 )
Director de tesi	Gustav Bauer
Activitat
Camp de treball	Teoria de grups i història de les matemàtiques
Lloc de treball	Múnic Göttingen Zúric
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor universitari
Ocupador	Universitat Tècnica de Múnic (1908–1914) Universitat de Zúric (1897–1908) Universitat de Göttingen (1889–1897)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	Isabel Maddison i Ludwig Berwald
Obra
Obres destacables Quàrtica de Burkhardt
Estudiant doctoral	Albert Einstein, William Henry Butts, Samuel Dumas, Saul Epsteen, Carl Wiesmann, Karl Hübsch, Hermann Kimmel, Jakob Weigel, Rudolf Lämmel, William Marshall, Heinrich Temperli, Rudolf Gerlach, Gordon Armstrong, Rudolph Kleeberg, Julius Schulz, Karl Matter, Ernst Meissner, Jacob Riethmann i Helene Turnau
Família
Cònjuge	Mathilde Büdinger
Pares	Carl Heinrich Theodor Burkhardt i Carol Louise Heyde

Heinrich Burkhardt (Schweinfurt, 15 d'octubre de 1861 - Múnic, 2 de novembre de 1914) va ser un matemàtic alemany.

Burkhardt, fill d'un assessor de la cort judicial, va fer els estudis secundaris a Ansbach. A continuació va estudiar a les universitats de Berlín, Göttingen i Múnic, obtenint el doctorat el 1886 en aquesta darrera sota la direcció de Gustav Bauer.^[1] El 1889 va obtenir la habilitació per a la docència universitària a la universitat de Göttingen.^[2] De 1897 fins 1908 va ser professor de la universitat de Zúric, en la qual va ser examinador de la tesi doctoral d'Albert Einstein. El 1908 va ser nomenat professor de la Universitat Tècnica de Múnic, on va romandre fins a la seva mort sobtada el 1914.^[3]

La obra de Burkhardt està molt lligada a la comunitat matemàtica de Göttingen,^[4] per això va ser un contribuïdor significatiu de la Encyklopädie de Klein, especialment del volum segon dedicat a l'anàlisi matemàtica. També va fer aportacions notables en l'anàlisi de les sèries divergents.^[5]

• Frei, Günther; Stammbach, Urs. Die Mathematiker an den Zürcher Hochschulen (en alemany). Springer, 1994. ISBN 978-3-7643-5078-9. 
• Jahnke, Hans Niels «Algebraic Analysis in Germany, 1780-1840: Some Mathematical and Philosophical Issues» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 20, Num. 3, 1993, p. 265-284. DOI: 10.1006/hmat.1993.1023. ISSN: 0315-0860.
• Lugaresi, Marua Giulia. «From Naples to Pavia, Passing from Göttingen». A: Danuta Ciesielska, Henning Heller, Renate Tobies, Joanna Zwierzyńska (eds.). Felix Klein's Foreign Students (en anglès). Birkhäuser, 2025, p. 171-194. ISBN 978-3-031-95776-5. 
• Tobies, Renate. Iris Runge: A Life at the Crossroads of Mathematics, Science, and Industry (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0229-1. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Burkhardt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hofmann, Joseph Ehrenfried. «Burkhardt, Heinrich Friedrich Karl Ludwig» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1957. [Consulta: 30 setembre 2018].
• Knus, Max-Albert. «Burkhardt, Heinrich» (en francès). Dictionaire historique de la Suisse, 2004. [Consulta: 30 setembre 2018].