Heinrich Mann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 març 1871  Lübeck (Alemanya) | ||
| Mort | 11 març 1950 (78 anys) Santa Monica (Califòrnia) | ||
| Sepultura | cementiri de Dorotheenstadt | ||
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, poesia, forma dramàtica, traducció, il·lustració, periodisme, prosa i assaig | ||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Nelly Mann (1939–1944) Maria Kanova (1912–1930) | ||
| Fills | Leonie Mann-Aškenazy (  ) Maria Kanova | ||
| Pares | Heinrich Mann i Julia Mann | ||
| Germans | Carla Mann Julia Löhr Thomas Mann Viktor Mann | ||
| Cronologia | |||
| març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi
| ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
        | |||
Heinrich Johann Luiz Mann (Lübeck, 27 de març de 1871 – Santa Monica (Califòrnia), 12 de març de 1950) va ser un escriptor alemany i un opositor al règim nacionalsocialista.
Biografia
Heinrich Mann neix l'any de la unificació alemanya conseqüència de la guerra francoprussiana. El seu pare era un comerciant a l'engròs i la seva mare, Julia da Silva-Bruhns, era d'origen brasiler però d'ascendència alemanya. Heinrich era el germà gran de Thomas Mann, amb qui va tenir sempre una certa rivalitat.[1][2]
El 1889 interromp prematurament els estudis, aquest fet influirà fortament la seva formació que tindrà sempre un caràcter poc sistemàtic.
La seva poesia està influïda per Heinrich Heine. En morir el seu pare rep una petita renda mensual que li permet seguir la carrera literària. Viatjà a París, Itàlia i Àustria, viu uns dos anys a Roma on publica articles de caràcter antisemita i monàrquic.
Gràcies a la seva mare es publica el 1894 la seva primera novel·la: In einer Familie i el 1900 apareix Im Schlaraffenland, i el Professor Unrat en la que es va basar la pel·lícula Der blaue Engel de 1930 i comença a recollir dades per Der Untertan, possiblement la novel·la seva més representativa.
En començar l'època nazi a Alemanya, ell ja havia evolucionat políticament cap a la democràcia i és nomenat president de l'Acadèmia de les Arts de Berlín, l'organisme cultural més rellevant del país, i fins i tot és proposat candidat a la presidència de la República de Weimar que guanyà finalment Paul von Hindenburg. El 1933 signa juntament amb Albert Einstein una crida per a afavorir la unió dels partits d'esquerra, SPD i KPD, contra el nazisme. Quan Hitler arriba al poder s'exilia primer a Praga (adoptant la nacionalitat txecoslovaca) i anys després, quan comença la guerra, s'exilia definitivament passant per França, Espanya i Portugal, embarcant el 4 d'octubre de 1940 en el S.S. Nea Hellas,[3] cap a Nova York. als Estats Units.
A l'exili es retroba amb el seu germà Thomas Mann. La relació entre els dos germans sempre va ser difícil, perquè Thomas tenia més èxit, va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1929, tenia una esposa rica, i els germans diferien considerablement en la política. Heinrich es definia a si mateix com un revolucionari socialista, Thomas, potser precisament per això, almenys en els anys mossos, es donava a si mateix una imatge conservadora. Tampoc no apreciaven gaire els estils i temes d'escriptura de l'altre.[4] i també amb Brecht i Einstein) però la seva situació econòmica empitjora molt. Escriu les seves memòries, aparegudes el 1945. Quan acaba la segona guerra mundial la Universitat de Berlín el fa "doctor honoris causa" però per dificultats burocràtiques no pot participar en la cerimònia. Va morir quan esperava completar els tràmits per tornar a Alemanya (a la República Democràtica Alemanya). Les seves despulles foren traslladades a l'RDA, Berlin Est, el 1961.
Referències
- ↑ Liukkonen, Petri. «Heinrich Mann». Books and Writers (kirjasto.sci.fi). Finland: Kuusankoski Public Library. Arxivat de l'original el 2013-09-04.
- ↑ Kontje, Todd (2015), Castle, Gregory, ed., Mann's Modernism, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 311–326, ISBN 978-1-107-03495-2, <https://www.cambridge.org/core/books/history-of-the-modernist-novel/manns-modernism/6C2C60116AEB7FB097880F9DF00950BE>. Consulta: 25 agost 2023
- ↑ «Greek Line Ocean Liner Postcards». [Consulta: 9 març 2025].
- ↑ Hermann Kurzke, Thomas Mann: Life as a Work of Art: A Biography, chapter IV: Thomas and Heinrich and XVI: Hatred for Hitler, subchapter Heinrich, Princeton University Press (2002).
Vegeu també
Enllaços externs
- Katharineum Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine.