Hel Braun
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 juny 1914  Frankfurt del Main (Alemanya) | ||
| Mort | 15 maig 1986 (71 anys) Bovenden (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Marburg - doctorat Universitat de Frankfurt | ||
| Director de tesi | Carl Ludwig Siegel i Georg Aumann | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres, forma modular i matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat d'Hamburg (1951–1981) Universitat de Göttingen (1941–1951) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Manfred Knebusch, Eberhard Becker, Jürgen Rohlfs, Karl Mathiak, Renate Carlsson, Volkmar Günther, Joachim Mohr, Johannes Köhn, Helmut Strade, Karlheinz Thaler, Abbas Shamlo, Armin Thedy, Ernst Bönecke, Horst Brinkmann, Wolfgang Grölz, Hans-Peter Lorenzen, Gertrud Otremba i Horst Rühaak | ||
| Família | |||
| Parella | Emil Artin (1959–1962) | ||
Helene (Hel) Braun (3 de juny de 1914 - 15 de maig de 1986) va ser una matemàtica alemanya especialitzada en teoria de nombres i formes modulars.[1][2] La seva autobiografia, The Beginning of A Scientific Career, descrivia la seva experiència com a científica que treballava en un camp dominat per homes en aquell moment, al Tercer Reich.[3]
És coneguda per demostrar la convergència de la sèrie Eisenstein.[4]
Braun va estudiar matemàtiques a la Universitat de Marburg del 1933 al 1937. El 1937 va treballar amb Carl Ludwig Siegel a Frankfurt per estudiar la descomposició de formes quadràtiques en sumes de quadrats. La seva dissertació, Über die Zerlegung quadratischer Formen in Quadrate, també va ser supervisada per Georg Aumann.[5] Després de completar aquest treball, la va assumir com a ajudant científic abans que es convertís en professora de ple dret ensenyant la teoria de les formes hermites el 1940. Va ser professora a la Universitat de Göttingen el 1941 i va ser professora titular el 1947. Del 1947 al 1948, va ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats.[6] El 1951, Braun es va mudar i va esdevenir professora a la Universitat d'Hamburg, on va conèixer i treballar amb Emil Artin i altres matemàtics de l'època reconeguts internacionalment.
Braun no es va casar mai, però als anys seixanta, mentre era professora a la Universitat d'Hamburg, compartia apartament amb Emil Artin, i la seva relació era equivalent al matrimoni segons tothom que els coneixia. Després de retirar-se el 1981, va viure la resta de la seva vida a Hamburg.
Publicacions seleccionades
Una llista de les publicacions d'Hel Braun va ser publicada per Helmut Strade a les Comunicacions de la Societat Matemàtica d'Hamburg, Volum XI, Número 4, 1987.[1] Va escriure dos llibres:
- Braun, Hel; Koecher, Max. Jordan-Algebren. 128. Berlín: Springer-Verlag, 1966. ISBN 3-540-03522-2.[7]
- Braun, Hel. Eine Frau und die Mathematik 1933–1940: der Beginn einer wissenschaftlichen Laufbahn. Berlín: Springer-Verlag, 1989. DOI 10.1007/978-3-642-75427-2. ISBN 3-540-52166-6..[3]
Referències
- 1 2 Strade, H. «Hel Braun: 1914–1986». Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, 11, 4, 1987, p. 373–376.
- ↑ Pieper-Seier, Irene «Zwei erfolgreiche Frauen in der Mathematik: Ruth Moufang (1905–1977) und Hel Braun (1914–1986)». Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, 16, 1997, p. 25–38.
- 1 2 Review of Eine Frau und die Mathematik: Scriba, Christoph J. «none». Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, 15, 3, 1992, p. 199–200. DOI: 10.1002/bewi.19920150311.
- ↑ Terras, Audrey. Harmonic analysis on symmetric spaces—higher rank spaces, positive definite matrix space and generalizations. 2a edició, 2016. DOI 10.1007/978-1-4939-3408-9. ISBN 978-1-4939-3406-5.
- ↑ Hel Braun al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ «Hel Braun». Institute for Advanced Studies. [Consulta: 4 març 2018].
- ↑ Review of Jordan-Algebren: Glennie, C. M. «none». Mathematical Reviews.
Enllaços externs
- Fotos d'Hel Braun a la col·lecció fotogràfica Oberwolfach