Helsheaven
 Helsheaven, façana de ponent i migdia  | ||||
| Tipus | obra escultòrica i instal·lació artística | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Frits Jeuris | |||
| Creació | 2020 | |||
| Gènere | art natura i art públic | |||
| Material | fusta de cirerer | |||
| Lloc | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Tongeren-Borgloon (Bèlgica) | |||
| Lloc | Helshoven i Hoepertingen | |||
| ||||
Helsheaven (‘infern i cel’) és una obra d'art natura o capritx de l'artista Frits Jeuris als turons de Haspengouw, al llogaret de Helshoven del poble de Hoepertingen que forma part de la ciutat de Tongeren-Borgloon de Bèlgica. Representa una capella suspesa coneguda en neerlandès com a «Zwevende Kapel» feta amb troncs de fusta. L'obra constitueix un mirador sobre el paisatge de Haspengouw i un punt de repòs a la cruïlla de senders per a vianants i ciclistes.[1]
El nom de l’obra és un joc de paraules ideat per l’artista a partir del topònim Helshoven: hel- (‘infern’, en neerlandès) i heaven (‘cel’, en anglès). El joc de paraules estableix així una associació simbòlica entre el nom del lloc i la posició de la capella, suspesa entre el cel i l’infern. Alhora, fa referència a la condició humana, suspesa entre el cel i l’infern, entre la vida i la mort. El topònim, però, no té aquest origen: antigament el lloc també era conegut com a Hellingsfoort i probablement deriva d’un antic nom Helling combinat amb -hove(n), en el sentit de ‘mas, assentament’ o -foort que significa ‘gual’, perquè l'assentament, molt antic, s'ha creat al lloc on l'antiga via romana Tongeren-Tienen-Kassel creua el riu Herk.[2][3]
Es va construir al punt culminant del poble, el Galgenberg o ‘mont de la forca’, un indret documentat des del 1493 com a lloc d'execució de lladres, assassins, herètics o bokkenrijders. El 1982 s'hi va erigir una forca, per a commemorar aquest passat lúgubre.[4]
L'obra està feta amb fusta de cirerer d'un hort proper que va haver de ser arrencat perquè els arbres eren infectats pel virus de la cirera petita.[5] L'obra refereix a la capella propera de Helshoven. Segons l'arquitecte «D'esquena al Galgenberg, l'obra mira cap a l'est i, per tant, tracta de la mort, però sobretot de la nova vida.»[6]
Mirada al paisatge cap a llevant
Al capvespre
Cap al llevant
La reconstrucció de la forca al Galgenberg
Referències
- ↑ «Naar "Helsheaven"» (en neerlandès). Wandelknooppunt.be. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Helshoven» (en neerlandès). Inventaris Onroerend Erfgoed. Govern de Flandes, 01-01-1982. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ Schlusmans, Frieda; Pauwels, Dirk. «Hoepertingen» (en neerlandès). Inventaris Onroerend Erfgoed. Govern de Flandes. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Helsh(ea)ven: De zwevende kapel» (en neerlandès). Godsdienstonderwijs.be, 20-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-03 [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Helsheaven» (en neerlandès). Visit Limburg. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ Jeuris, Frits. «Helsh(ea)ven» (en neerlandès). [Consulta: 8 agost 2026]. «With its back to neighboring Gallows hill, the work is oriented to the east and is about death but above all about new life.»