Henri Gaussen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Henri Marcel Gaussen  14 juliol 1891 Cabrieras d'Egues (França) | ||
| Mort | 27 juliol 1981 (90 anys) Tolosa de Llenguadoc (França) | ||
| Residència | França | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica, geografia i biogeografia | ||
| Ocupació | botànic, geògraf, meteoròleg, ecòleg, professor universitari | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial Primera Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Marie-Thérèse Cerceau-Larrival | ||
| Abrev. botànica | Gaussen | ||
| Localització dels arxius | |||
| Premis | |||
 | |||
Marcel- Henri Gaussen, va néixer a Cabrieras d'Egues Cabrières-d'Aigues (Vaucluse) el dia14 de juliol de 1891 i va morir a Tolosa de Llenguadoc el 27 de juliol de 1981, és un botànic i biogeògraf francès.
Biografia
El 1926, Gaussen va defensar la seva tesi, que se centrava en " la vegetació de la meitat oriental dels Pirineus i va establir les bases per al seu treball futur, a la intersecció de la biogeografia i la cartografia de la vegetació . Gaussen va originar el concepte de zones i successions de vegetació, que és fonamental per a la fitogeografia.[1] En la història de la cartografia de la vegetació francesa, Gaussen hi destaca com a pioner. Basant-se en el Mapa Botànic i Forestal de França a 1: 200 000, elaborat per Charles Flahault el 1897, va publicar el 1936, després de 10 anys de treballar-hi, el Mapa de la Coberta Vegetal de França a 1: 1 000 000 (quatre fulls NE, NW, SE),[2] el qual va ser completat després de la seva mort pel Servei de Cartografia Fitogeogràfica de Tolosa , que ell va crear i dirigir dins del CNRS . Gaussen és autor de nombrosos projectes similars en altres països [ 4 ] . El seu treball en fitogeografia va conduir a un gran nombre d'avenços i eines com ara l'índex de Gaussen, l'índex xerotèrmic i el diagrama ombrotèrmic . En reconeixement de la seva tasca científica en la cartografia de la coberta vegetal i l'ecologia, el 1971 va rebre el Gran Premi de la Société de géographie pel seu treball i publicacions geogràfiques.
També se li atribueix el laboratori silvopastoral de Jouéou a Bagnères-de-Luchon (més tard laboratori forestal), creat el 1922, i el dinamisme i el renom de l'ensenyament i la recerca botànica a la Universitat de Tolosa. Henri Gaussen va ser professor a Tolosa durant tota la seva vida, on va ser elegit membre de l'Académie des Jeux Floraux el 1958. Gran viatger, també va crear una secció científica a l'Institut Francès de Pondicherry.
Acumulà un nombre impressionant de fotografies personals; va fer donació de la seva col·lecció als arxius departamentals de l'Alta Garona, on ara es poden consultar.
Obres principals
Henri Gaussen és autor de diversos llibres :
- Géographie des Plantes (avec 8 cartes et figures) (en francès). Librairie Armand Colin, 1933, p. 222.; 2a edició completament revisada, 1954.
- Géographie Botanique et Agricole des Pyrénées Orientales (10 pl., 2 cartes coul.) (en francès). Paul Lechevalier, 1934, p. 392.
- Les Gymnospermes actuelles et fossiles (en francès). faculté des sciences de Toulouse, 1946-1979 (Travaux du laboratoire forestier de Toulouse 2)..
- Montagnes. La Vie aux hautes altitudes (en francès). Horizons de France, 1955. (avec Paul Barruel).
També va signar alguns articles, entre ells :
- «Les Cultures en terrasses dans le bassin méditerranéen occidental» (en francès). Annales de géographie, 36, 201, 1927, p. 276-278..
- «Le Dynamisme des biocénoses végétales» (en francès). L'Année biologique, 27, n. 2, 1951..
- «Habitations humaines dans les Pyrénées et les Alpes» (en francès). La Montagne. Club alpin français, desembre 1966..
Honors
- El premi Henri-Gaussen, atorgat per l' Acadèmia de Ciències, Inscripcions i Belles Lletres de Tolosa, es concedeix anualment a un treball científic sobre la serralada dels Pirineus.
- El seu nom s'ha donat al jardí botànic de la Universitat de Tolosa-III-Paul-Sabatier, així com a un bulevard del districte de Lalande .
Notes i referències
- ↑ Claude Tassin. Paysages végétaux du domaine méditerranéen. IRD Éditions, 2017, p. 44.
- ↑ Paul Rey «Histoire de la cartographie de la végétation en France». Bulletin du Comité Français de Cartographie. Le Monde des Cartes, 199, 2009, p. 106.
Enllaços externs
- Base de données Henri Gaussen, s'appuyant sur des photos prises par lui-même Arxivat 2013-03-25 a Wayback Machine.
- Village de Miglos en Ariège, château de Miglos. Photos de la base de données Henri Gaussen
- Étages et zones de végétation de la France, Gaussen, 1938.
 |
Portal: Biologia |