Henriette Goldschmidt

 

Plantilla:Infotaula personaHenriette Goldschmidt
Imatge
Henriette Goldschmidt, al voltant de 1859 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1825 Modifica el valor a Wikidata
Krotoszyn (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, pedagoga, pedagoga social, activista social, activista pels drets de les dones, feminista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansUlrike Henschke Modifica el valor a Wikidata

Henriette Goldschmidt (Krotoschin, 23 de novembre de 1825 - Leipzig, 30 de gener de 1920) va ser una activista pels drets de les dones, pedagoga i treballadora social jueva alemanya. Va ser una de les fundadores de l'Associació General de Dones Alemanyes [Allgemeiner Deutscher Frauenverein] i va treballar per millorar els drets de les dones a accedir a l'educació i a l'ocupació. Com a part d'aquest esforç, va fundar la Verein fuer Familienerziehung und Volkswohl [Associació per a l'educació familiar i el benestar de les persones] i creà la primera escola que va oferir a Alemanya educació superior a les dones.[1][2]

Biografia

Henriette Benas va néixer el 23 de novembre de 1825 a Krotoschin, província de Posen, Regne de Prússia, filla d'Eva (de soltera Laski) i del comerciant jueu Levin Benas. La seva mare va morir quan ella tenia cinc anys i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que no va ser una figura materna afectuosa.[1]

Va completar l'escola a la Höhere Töchterschule als 14 anys, i la seva educació es va limitar a matèries que ensenyaven a les dones a ser mestresses de casa eficaces.[3] Va complementar la seva escassa educació llegint clàssics alemanys i el periòdic Breslauer Zeitung, que va despertar el seu interès primerenc per la política.[1]

El 1853 es va casar amb el seu cosí, Abraham Meir Goldschmidt, un vidu amb tres fills, que era el rabí de la congregació jueva-alemanya de Varsòvia. Cinc anys més tard, el seu espòs va ser designat per a succeir el rabí de Leipzig i la família s'hi va trasladar.[1]

Trajectòria

Goldschmidt va equiparar el trasllat a la ciutat universitària de Leipzig amb un despertar a la llibertat i a l'esperit humanitari. Ràpidament es va involucrar en la comunitat jueva alemanya i va conèixer les idees del pedagog alemany Friedrich Fröbel, fundador del sistema d'educació preescolar. Encoratjada pel seu marit a perseguir els seus interessos en educació, Goldschmidt va estudiar pel seu compte història, literatura, pedagogia i filosofia. El 1865, ella, Louise Otto-Peters i Auguste Schmidt van organitzar una conferència de dones alemanyes i van fundar l'Associació General de Dones per organitzar la tasca per millorar la vida de les dones. Entre 1867 i 1906 va ser membre de la junta i va presentar moltes conferències a l'organització. El 1867, Goldschmidt va organitzar campanyes de petició per a la seva presentació al Reichstag en suport dels drets de les dones per a accedir a l'educació i l'ocupació i va ser signatària de la petició per a protegir els fills il·legítims.[2] També va proposar que les dones participessin en les seves comunitats, perquè prestarien suport per a bregar amb problemes culturalment divisius. A l'any següent, va proposar una iniciativa de servei social obligatori que requeria que les dones treballessin durant un any en treball social.[1][4]

El 1871, Goldschmidt va fundar l'Associació per a l'educació familiar i el benestar de les persones amb l'objectiu de formar el professorat d'educació preescolar en el mètode Fröbel. Va treballar com a presidenta de l'organització durant més de quatre dècades. A l'any següent, l'organització patrocinava seminaris d'ensenyament per a un nombre creixent de socis i sòcies i havia obert un jardí d'infància públic.[3][1][2]

Creació de l'Escola secundària per a dones

El 1878 va organitzar el Lyzeum für Damen, l'Escola secundària per a dones, on professorat de la Universitat de Leipzig pronunciava conferències per a noies estudiants. Com que les dones tenien prohibit assistir a la universitat, i només unes quantes escoles privades oferien educació superior, centenars de dones van assistir a les conferències, que els oferien l'oportunitat no sols de rebre una educació, sinó també d'adquirir la possibilitat d''una futura ocupació com a mestres.[1]

Iniciatives i propostes educatives

Les líders del moviment feminista a Alemanya» al 1883. Henriette Goldschmidt és a la fila superior, a la dreta

El 1889, la comunitat jueva va patrocinar una campanya de donacions per comprar una casa per a les tasques de l'organització, situada al número 16 de Weststraße (després anomenada Friedrich-Ebert-Straße), que es va convertir no sols en la llar de Golschmidt després de la mort del seu marit, sinó en el centre d'educació de dones, patrocinant cursos educatius i conferències, així com esdeveniments culturals i socials. Els membres de l'associació també van poder residir a la casa i tant l'escriptora Josephine Siebe com l'educadora Anna Zabel hi van viure.[4] El 1898 Goldschmidt i Auguste Schmidt, en nom de l'Associació de Dones Alemanyes, van preparar una petició per a establir el mètode educatiu Fröbel com a sistema educatiu oficial municipal i estatal. La petició demanava que les escoles de preescolar estiguessin sota l'estandardització i supervisió estatal, amb assistència obligatòria per a tots els menors. Però es van trobar amb onades d'oposició d'aquells que veien en l'educació obligatòria una suplantació dels drets familiars a la criança de nens i nenes i van acusar les dones d'intentar destruir a la família. També va haver-hi opositors que van considerar que la mesura obligava els menors de diferents classes socials a barrejar-se. Encara que Goldschmidt va defensar el pla, publicant una resposta als seus crítics Ist der Kindergarten eine Erziehungs- oder Zwangsanstalt? (El jardí d'infància és una institució educativa o és obligatori?) el projecte va ser finalment derrotat al 1901. Goldschmidt no es va rendir i va continuar parlant i escrivint sobre la necessitat de jardins d'infància i d'educació per a les dones.[3]

Escola Superior de Dones de Leipzig

L'Escola Superior de Dones de Leipzig, creada el 1911, avui dia Escola Henriette Goldschmidt, a Goldschmidtstraße

El 1906 les dones van ser admeses finalment als estudis universitaris a Alemanya, però els cursos no preparaven les dones per a complir amb les seves obligacions socials, ja que Goldschmidt creia que la vocació natural de la dona era transformar la societat a través de la seva participació cultural i com a docents. Es va esforçar per omplir un buit i no competir amb els estudis universitaris i el 1911, Goldschmidt va aconseguir el punt més alt de la seva carrera, amb l'establiment de la l'Escola Superior de Dones de Leipzig [Hochschule für Frauen zu Leipzig], la primera institució a Alemanya que oferia educació superior específicament per a dones.[1][3][2]

El seu objectiu era ensenyar les dones a participar en la vida intel·lectual i cultural, preparar-les per a ser mares i mestres reeixides, i desenvolupar una sensibilitat cap a les necessitats de la seva comunitat i les habilitats per a realitzar obres benèfiques per a ajudar la seva comunitat. Una vegada més, va fer servir professorat de la Universitat de Leipzig per a complementar el treball del curs, però Goldschmidt i Agnes Goshes van impartir-hi classes entre 1911 i 1913.[4][5]

L'escola, que es basava en l'ideal d'humanitat de Schiller i el concepte educatiu de Fröbel, va ser possible gràcies al suport dels ciutadans de Leipzig, en especial al mecenatge de Henri Hinrichsen. Després del període 1916-1917, Goldschmidt es va retirar i va lliurar el funcionament de l'escola al Ministeri de Cultura i Instrucció Pública de Saxònia.[3][4][5]

Goldschmidt va morir el 30 de gener de 1920 a Leipzig, República de Weimar i va ser enterrada en l'Antic Cementiri Jueu de Leipzig.[3][4]

Reconeixements

El 1921, la casa de la Societat per a l'Educació de la Família i el Benestar del Poble va passar a dir-se Casa Henriette Goldschmidt, en honor seu. Encara que aquest mateix any, la societat es va dissoldre i es va fusionar amb la Fundació d'Henri Hinrichsen, que quedà a càrrec de l'escola.[4][1]

Durant el nazisme, l'escola va erradicar qualsevol vincle amb la seva fundadora jueva, Goldschmidt, i amb el director posterior, Hinrichsen, i prohibí també l'entrada a noies jueves. Amb l'establiment de la República Democràtica Alemanya, l'escola va passar a dir-se Henriette Goldschmidt i va servir com una escola de formació pedagògica per a mestres de jardí d'infància. Des del 1991, l'antiga Escola per a Dones porta el nom d'Escola de Pedagogia Social Henriette Goldschmidt, convertida en una institució de formació tècnica per al treball social i l'educació especial, i està situada en un carrer que porta el seu nom.[1][4]

Làpida en l'antic cementiri jueu de Leipzig

Mentre que l'escola va sobreviure, el 1999, la ciutat va demolir la Casa Henriette Goldschmidt, malgrat les protestes, per a una ampliació de la carretera, que mai es va arribar a dur a terme.[4][6]

Hi ha dues plaques públiques en honor seu a Leipzig. Un s'instal·là amb motiu del seu 75è aniversari, el 1986, a l'entrada a l'Escola Henriette Goldschmidt, i diuː

« Aquí el 1911 es va obrir l'Escola Superior per a les Dones, iniciada i promoguda per l'activista pels drets de les dones i educadora de Fröbel Henriette Goldschmidt (1825–1920), finançada pel Dr. Henri Hinrichsen (1868–1942) »

Una segona placa en honor de Goldschmidt es va col·locar el 1996 en una casa situada al número 7 de Spittastraße per assenyalar la ubicació de la primera guarderia infantil.[4]

Un bust amb la imatge de Goldschmidt es va fer el 2001 per commemorar el 90è aniversari de l'escola. L'original es troba al Museu de Belles Arts de Leipzig i una rèplica es troba en una estela a l'Escola Henriette Goldschmidt amb una placa amb la inscripció que coincideix amb la que van retirar els nazis i que va afegir originalment a la paret Hinrichsen, amb les paraules «A la noble tasca de les dones alemanyes».[4]

Treballs seleccionats

Henriette Goldschmidt vers 1910
  • Goldschmidt, Henriette. Der Kindergarten in seiner Bedeutung für die Erziehung des weiblichen Geschlechts Vortrag gehalten am 15 Januar 1872 in Leipzig im Verein für Familien- und Volkserziehung (en alemany). Leipzig: Sturm und Koppe, 1872. OCLC 179711254. 
  • Goldschmidt, Henriette. Die Stellung der Kindergartenschule: in dem Organismus des Fortbildungsunterrichts für die weibliche Jugend: Vortrag gehalten im Verein für Familien- und Volkserziehung zu Leipzig am 17 November 1874 (en alemany). Leipzig: Commission der Serig'schen Buchhandlung, 1874. OCLC 45566846. 
  • Goldschmidt, Henriette. Ideen über weibliche Erziehung im Zusammenhange mit dem System Friedrich Fröbels; sechs Vorträge (en alemany). Leipzig: Reißner, 1882. OCLC 632790861. 
  • Goldschmidt, Henriette. Festschrift zum fünfundzwanzigjährigen Jubiläum (en alemany). Leipzig: Verein für Familien- und Volkserziehung, 1896. OCLC 255707743. 
  • Goldschmidt, Henriette; von Marenholtz-Bülow. Bertha von Marenholtz-Bülow: ihr Leben und Wirken im Dienste der Erziehungslehre Friedrich Fröbels (en alemany). Hamburg, Germany: Verlagsanstalt und Druckerei Actien-Gesellschaft, 1896. OCLC 252401405. 
  • Goldschmidt, Henriette. Ist der Kindergarten eine Erziehungs–oder Zwangsanstalt?: Zur Abwehr und Erwiderung auf Herrn K.O. Beetr's Kindergartenzwang! Ein Weck und Mahnruf an Deutschlands Eltern und Lehrer (en alemany). Wiesbaden: Emil Behrend, 1901. OCLC 163028695. 
  • Goldschmidt, Henriette. Was ich von Fröbel lernte und lehrte Versuch einer kulturgeschichtlichen Begründung der Fröbel'schen Erziehungslehre (en alemany). Leipzig: Akademische Verlagsgesellschaft, 1909. OCLC 174398262. 
  • Goldschmidt, Henriette. Vom Kindergarten zur Hochschule für Frauen: Verein für Familien- und Volkserziehung, Leipzig. 1871; eine Denkschrift (en alemany). Leipzig: Verein, 1911. OCLC 250742377. 
  • Goldschmidt, Henriette. Vom Kindergarten zur Hochschule für Frauen ein Rückblick auf die Anfänge der deutschen Frauenbewegung und das Erziehungswerk Friedrich Fröbels (en alemany). Leipzig: Quelle & Meyer, 1918. OCLC 179950020. 

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Fassmann, Maya. «Henriette Goldschmidt» (en anglès). Encyclopedia of Jewish Women, 27-02-2009. [Consulta: 21 setembre 2025].
  2. 1 2 3 4 Spear, Otto Immanuel. «Henriette Goldschmidt (née Benas)» (en alemany). Encyclopaedia Judaica, 2008. [Consulta: 21 setembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 Berger, Manfred; Roth, Jürgen. Frauen in der Geschichte des Kindergartens: ein Handbuch. 1. Aufl. Frankfurt (Main): Brandes u. Apsel, 1995. ISBN 978-3-86099-255-5.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Kämmerer, Gerlinde. «Bildung/Pädagogik Porträts. Henriette Goldschmidt, geb. Benas» (en alemany). Stadt Leipzig, 2013. Arxivat de l'original el 2016-06-15. [Consulta: 21 setembre 2025].
  5. 1 2 «Henriette-Goldschmidt-Schule Leipzig». Escola Henriette Goldschmidt, 2016. Arxivat de l'original el 2018-12-04. [Consulta: 21 setembre 2025].
  6. ↑ «Die Leipziger Frauenfrage» (en alemany). Die Zeit [Hamburg], 09-12-1999. ISSN: 0044-2070.