Henry E. Huntington
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1850 Oneonta (Nova York) |
| Mort | 23 maig 1927 Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Sepultura | Biblioteca Huntington |
| Residència | Biblioteca Huntington |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Los Angeles |
| Ocupació | col·leccionista d'art, empresari, emprenedor |
| Activitat | 1870 |
| Membre de | Bibliographical Society (1917–1925) |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Alice Huntington Arabella Huntington |
| Fills | Howard Edwards Huntington ( Clara Leonora Huntington ( |
| Pare | Solon Huntington |
Henry Edwards Huntington (27 de febrer de 1850 - 23 de maig de 1927) va ser un magnat ferroviari estatunidenc i col·leccionista d'art i llibres rars..[1] Es va establir a Los Angeles, on era propietari del Pacific Electric Railway i d'importants interessos immobiliaris. Va ser un gran impulsor de Los Angeles a finals del segle XIX i principis del XX, i molts llocs de Califòrnia porten el seu nom.
Carrera professional
Va nàixer el 1850 a Oneonta, Nova York, fill de Solon Huntington i la seva dona. El seu oncle Collis P. Huntington va ser un dels Quatre Grans que van tenir un paper fonamental en la creació del Ferrocarril del Pacífic Central, una de les dues companyies ferroviàries que van construir el ferrocarril transcontinental el 1869.
Més tard, Huntington va treballar amb el seu oncle, ocupant diversos càrrecs executius sota les seves ordres a la Southern Pacific. Collis Huntington va morir el 1900 i Henry Huntington va assumir el càrrec de lideratge de la Newport News Shipbuilding and Drydock Company a Virgínia.
Huntington esperava assumir el control del Pacífic Central i Sud després de la mort del seu oncle, però va ser bloquejat pel representant dels obligacionistes, James Speyer, que el va obligar a vendre els seus interessos a EH Harriman.[2]
El 1898, Huntington va comprar el ferrocarril de via estreta de Los Angeles Railway (LARy), conegut com el sistema "Yellow Car". El 1901, va formar l'extens sistema interurbà d'ample estàndard Pacific Electric Railway (PE), conegut com el "Red Car", centrat als carrers 6 i Main de Los Angeles. Huntington ho va aconseguir proporcionant tramvies fàcils d'utilitzar per als passatgers amb horaris les 24 hores del dia, que els ferrocarrils no podien igualar.
El 1905, Huntington, A. Kingsley Macomber i William R. Staats van desenvolupar la subdivisió Oak Knoll situada a l'oest de la seva finca de San Marino, al terreny muntanyós cobert de roures prop de Pasadena.
El 1910, els sistemes de tramvies de Huntington s'estenien aproximadament 1,300 milles (2,100 km) del sud de Califòrnia.[3] En la seva màxima extensió, el sistema contenia més de 20 línies de tramvia i 1.250 tramvies, la majoria dels quals circulaven pel centre de Los Angeles i donaven servei a barris propers com el districte de Crenshaw, West Adams, Echo Park, Westlake, Hancock Park, Exposition Park, Vernon, Boyle Heights i Lincoln Heights. El sistema integrava el ferrocarril escènic Mount Lowe per sobre d'Altadena, Califòrnia, a les muntanyes de San Gabriel.[4]
Vida personal

Després de la mort del seu oncle, Collis, el 1900, Huntington va comprar un ranxo californià el 1902, que anteriorment pertanyia a James de Barth Shorb (en un terreny heretat del seu sogre, Benito Wilson, que aleshores va anomenar San Marino), i va començar a desenvolupar la seva finca californiana.[5]
Cap al 1900, Huntington es va traslladar a Califòrnia, separant-se de la seva primera esposa, Mary Alice Prentice Huntington (1852–1916), germana de Clara von Hatzfeldt, que s'havia casat amb un príncep alemany. El 1906 es van divorciar; Mary Alice va navegar cap al Japó amb la seva filla petita el mateix dia.[6] La parella va tenir quatre fills: Howard Edward (1876-1922); Clara Leonora Perkins (nascuda el 1878); Elizabeth Vincent Metcalf (nascuda el 1880); i Marian Prentice Huntington (1883-1973).[5] El 1913 es va casar amb Arabella (nascuda Yarrington), vídua del seu oncle, Collis, cosa que va commocionar la societat de San Francisco.[7] La parella no va tenir fills.[5]
Huntington, Frank Miller (propietari del Mission Inn ) i Charles M. Loring van formar la Huntington Park Association el 1906. La seva intenció era comprar el Mount Rubidoux a Riverside, construir una carretera fins al cim i convertir el turó en un parc per beneficiar la ciutat de Riverside.[8] La carretera es va completar el febrer de 1907.[9] La propietat va ser posteriorment donada a la ciutat de Riverside pels hereus de Frank Miller, i avui dia el turó té una 161-acre (0.65 km2; 0.252 sq mi) parc de la ciutat.
Huntington va ser membre vitalici dels Fills de la Revolució a l'estat de Califòrnia.[10]
Huntington es va retirar dels negocis el 1916. Va morir a Filadèlfia mentre era operat el 23 de maig de 1927. Ell i Arabella estan enterrats als jardins de la Biblioteca Huntington a San Marino, Califòrnia.[11]
Llegat

Huntington va deixar un llegat destacat amb la Biblioteca Huntington, el Museu d'Art i els Jardins Botànics a la seva antiga finca a San Marino, prop de Pasadena. Altres llegats a Califòrnia inclouen les ciutats de Huntington Beach i Huntington Park, així com Huntington Lake. També a la zona metropolitana de Los Angeles hi ha l' Hospital Huntington a Pasadena, l'Escola Secundària Henry E. Huntington a San Marino i Huntington Drive que va en direcció est des del centre de Los Angeles.

El parc de la ciutat de Riverside al Mount Rubidoux originalment es deia Huntington Park, i la carretera fins al cim es deia Huntington Drive.[12] Els hereus de Frank Miller van donar la propietat a la ciutat; la ciutat va canviar el nom del parc a Frank A. Miller Rubidoux Memorial Park, i la carretera ha passat a ser coneguda com a Mount Rubidoux Drive. El 1907 es va dedicar una placa a Huntington en reconeixement de les seves contribucions al desenvolupament del Mount Rubidoux.[13] Després de la mort de Huntington, es va col·locar una segona làpida al costat nord del turó en un lloc anomenat Huntington Shrine.[14]
El seu llegat a la costa est inclou la Biblioteca Memorial Huntington a Oneonta, Nova York.[15]
Referències
- ↑ Retrat de Henry E. Huntington, ca.1900 Arxivat 20 de juny de 2019 a Wayback Machine.. Universitat del Sud de Califòrnia, Biblioteca Digital de la USC. Consultat el 30 de maig de 2010.
- ↑ Paul A. Smedley. Huntington Tracks. Golden West Books, 2018, p. 97–104.
- ↑ Friedricks.
- ↑ Henry E. Huntington, The Electronic Railway Historical Association of Southern California. Retrieved May 30, 2010.
- 1 2 3 "Henry E. Huntington letters and Pacific Electric Railway vouchers, 1904-1925" Online Archive of California, UC Libraries, Huntington Library, University of California. Retrieved August 27, 2025.
- ↑ "THE HUNTINGTONS DIVORCED. Mrs. Huntington Sails for Japan After Court Proceedings." The New York Times, March 23, 1906.
- ↑ «Henry Edwards HUNTINGTON & Mary Alice PRENTICE & Arabella Duval YARRINGTON».
- ↑ Gale, pages 155-156.
- ↑ Hutchings, page 11 (unnumbered).
- ↑ Breithaupt, page 369.
- ↑ The Mausoleum Arxivat August 13, 2018, a Wayback Machine., The Huntington
- ↑ Brown, page 478.
- ↑ Hutchings, page 12 (unnumbered).
- ↑ Wenzel, Anecdotes ..., page 130.
- ↑ Huntington Memorial Library. «Library Information: History». Arxivat de l'original el 2007-10-08. [Consulta: 8 abril 2007].
Enllaços externs
- «Internet Archive: Digital Library of Free & Borrowable Texts, Movies, Music & Wayback Machine». Internet Archive. [Consulta: 17 novembre 2025].
