Henry Martyn Taylor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 juny 1842  Bristol (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 16 octubre 1927 (85 anys) Cambridge (Regne Unit) | ||
| Sepultura | Cementiri de la parròquia de l'Ascensió (Cambridge), 2C52 52° 13′ 04″ N, 0° 06′ 01″ E / 52.21767483°N,0.10025729°E | ||
| Alcalde de Cambridge | |||
| 1900 – 1901 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Trinity College (1861–1865) Queen Elizabeth Grammar School (–1861) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, advocat litigador, editor | ||
| Ocupador | Lincoln's Inn (1869–1874) Trinity College (1869–1894) Royal School of Naval Architecture (1865–1869) Municipi de Cambridge | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | William Henry White, Horace Lamb i Andrew Forsyth | ||
| Company professional | John Strutt | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Germans | William Wilberforce Taylor | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Henry Martyn Taylor (Bristol, 6 de juny de 1842 - Cambridge, 16 d'octubre de 1927) va ser un matemàtic anglès conegut per haver desenvolupat una notació Braille per a les matemàtiques.
Vida i obra
Taylor va néixer a Bristol i va estudiar al Trinity College (Cambridge) en el qual es va graduar el 1865 i va obtenir el màster el 1868. Després de quatre anys com professor a la Reial Escola d'Enginyeria Naval i malgrat haver iniciat una carrera d'advocat al Lincoln's Inn, el 1869 va retornar a Cambridge per a ser professor fins que es va retirar el 1894.[1] Durant varies generacions va ser un professor força apreciat, però quan es va retirar havia perdut totalment la vista i es va dedicar amb tota la seva energia a la preparació i publicació de llibres de matemàtiques per a cecs,[2] a més d'involucrar-se en la política municipal fins a arribar a ser l'alcalde de Cambridge els anys 1900 i 1901.[3]
Com matemàtic, els seus treballs més notables van ser en el camp de la geometria del triangle.[4] Però el motiu pel qual és més recordat és per haver codificat el símbols matemàtics en llenguatge Braille, basat en les cel·les de sis punts, que va ser amplament utilitzat en els països de parla anglesa fins que en la dècada dels 1950's va ser millorat pel codi Nemeth.[5]
Referències
- ↑ Frederickson, 2002, p. 140.
- ↑ Rutherford, 1928, p. 243.
- ↑ Maor i Jost, 2022, p. 53.
- ↑ Frederickson, 2002, p. 138-139.
- ↑ D'Andrea, Wormsley i Savaiano, 2014, p. 149.
Bibliografia
- D'Andrea, Frances Mary; Wormsley, Diane P.; Savaiano, Mackenzie E. «Unified English Braille in the United States: A Research Agenda for Transition and Instruction» (en anglès). International Review of Research in Developmental Disabilities, Vol. 46, 2014, p. 145-175. DOI: 10.1016/B978-0-12-420039-5.00007-1. ISSN: 2211-6095.
- Frederickson, Greg Norman. Dissections: Plane and Fancy (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-57197-9.
- Maor, Eli; Jost, Eugen. Pentagons and Pentagrams (en anglès). Princeton University Press, 2022. ISBN 978-0-6912-0112-2.
- Rutherford, Ernest «Adress of the President» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, Vol. 102, Num. 717, 1928, p. 239-255. DOI: 10.1098/rspb.1928.0001. ISSN: 1471-2954.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry Martyn Taylor» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Lamb, Horace; Yoshioka, Alan. «Taylor, Henry Martyn» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 18 desembre 2025].