Henry William Watson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1827 Marylebone, Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 11 gener 1903 Berkswell (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Església de Sant Joan Baptista 52° 24′ 36″ N, 1° 38′ 34″ O / 52.4100074°N,1.64285806°O Berkswell |
| Rector Berkswell | |
| 1865 – 1902 | |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (1846–1850) King's College de Londres (–1846) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, sacerdot anglicà |
| Ocupador | Universitat de Cambridge (1860–1865) Harrow School (1857–1865) King's College de Londres (1857–1860) City of London School (1854–1857) Trinity College (1850–1854) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Lillian Watson, Maud Watson |
| Premis | |
| |
Henry William Watson (Marylebone, Londres, 25 de febrer de 1827 - Berkswell, 11 de gener de 1903) va ser un matemàtic anglès i sacerdot de l'Església Anglicana.
El pare de Watson era oficial de la Marina Britànica. Ell va estudiar al King's College de Londres i al Trinity College (Cambridge) entre 1846 i 1850. Entre 1850 i 1865 va ser successivament fellow del Trinity College, professor ajudant a la City of London School i professor de matemàtiques al King's College i a la Harrow School. El 1865, en ser ordenat sacerdot de l'Església d'Anglaterra, va ser nomenat rector de la parròquia de Berkswell (a prop de Coventry), càrrec que li va permetre dedicar-se a l'estudi de les matemàtiques en el seu abundant temps lliure.[1]
Durant el temps que va ser rector va publicar uns quants llibres de matemàtiques: The elements of plane and solid geometry (1871), Treatise on the kinetic theory of gases (1876), The mathematical theory of electricity and magnetism: Electrostatics (1885) i Magnetism and electrodynamics (1889).[2]
El seu treball més conegut, escrit conjuntament amb Francis Galton, és de 1874, en el que planteja l'avui conegut com a procés de Galton-Watson,[3][4] abordant els problemes d'extinció.[5]
Gran aficionat a la muntanya, va ser un dels fundadors del Alpine Club. Les seves filles Lillian i Maud van ser destacades jugadores de tennis i van ser les finalistes al primer torneig de Wimbledon femení de 1884. Maud en va ser la guanyadora de les dues primeres edicions, 1884 i 1885.
Referències
- ↑ Becaër, 2011, p. 50.
- ↑ James i Tompson, 2020, p. ODNB.
- ↑ Abraham i Delmas, 2015, p. 5.
- ↑ Corral i Font-Clos, 2014, p. 13.
- ↑ Jagers, 2009, p. 175-176.
Bibliografia
- Abraham, Romain; Delmas, Jean François «An introduction to Galton-Watson trees and their local limits» (en anglès). arXiv, 2015. DOI: 10.48550/arXiv.1506.05571. ISSN: 2331-8422.
- Becaër, Nicolas. «Galton, Watson and the extinction problem». A: A Short History of Mathematical Population Dynamics (en anglès). Springer, 2011, p. 49-55. ISBN 978-0-85729-114-1.
- Corral, Álvaro; Font-Clos, Francesc «Processos de ramificació, criticitat i autoorganització: aplicació als desastres naturals». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 29, Num. 1, 2014, p. 5-49. DOI: 10.2436/20.2002.01.52. ISSN: 0214-316X.
- Jagers, Peter «Extinction» (en anglès). Mathematical Population Studies, Vol. 16, Num. 3, 2009, p. 175-176. DOI: 10.1080/08898480903034595. ISSN: 0889-8480.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry William Watson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Tarragó Pascual, Guillem. «El procés de ramificació de Galton-Watson: el problema de l'extinció dels cognoms». Universitat de Barcelona, 2016. [Consulta: 14 abril 2017].
- James, T.E.; Tompson, Julia. «Watson, Henry William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2020. [Consulta: 12 octubre 2025].
