Hermòdice II

Plantilla:Infotaula personaHermòdice II
Família
CònjugeMides I Modifica el valor a Wikidata
FillsGòrdios II de Frígia Modifica el valor a Wikidata
PareAgamèmnon Modifica el valor a Wikidata
Jònia, ciutat incerta (possiblement Cime), 600–550 aC, Hemiobol. Cap de cavall, incusió rugosa.

Hermòdice II (també anomenada Damòdice o Demòdice en diverses fonts antigues) és una figura llegendària a qui Aristòtil atribueix la introducció de l'encunyació de moneda a Cime.[1] Juli Pòl·lux la identifica com a filla del rei Agamèmnon de Cime i esposa del rei Mides de Frígia, tot assenyalant-la com una de les diverses persones a qui la tradició atribuïa l'origen de la moneda.[2][3] Segons aquesta tradició, Hermòdice II rebé el nom en honor d'Hermòdice I, a qui també s'atribuïa la introducció de l'escriptura grega.

La tradició recollida per Pòl·lux exposa que existia una disputa entre diverses ciutats i personatges sobre l'origen de la moneda. A més de Demòdice de Cime, també s'esmentaven Fidó d'Argos, Erictoni i Licos d'Atenes, els lidis o els naxis com a possibles inventors de l'encunyació monetària.[2][3]

Les primeres monedes de Cime, datades aproximadament entre el 600 i el 550 aC, empraven el símbol del cavall. S'assenyala que les monedes no haurien estat inventades fins al regnat d'Aliates II, entre el 610 i el 560 aC, malgrat que la tradició relacionava Hermòdice II amb el rei Mides.[4] A més, alguns estudiosos consideren que els testimonis d'Aristòtil i Pòl·lux, en no ser historiadors, poden resultar poc fiables, i plantegen la possibilitat que Hermòdice II hagués estat casada amb Aliates en lloc d'un Mides llegendari.[3]

Segons aquesta interpretació, Hermòdice II hauria exercit d'enllaç entre Lídia i Eòlia, tot afavorint la difusió entre els grecs de la tecnologia i el concepte de la moneda encunyada desenvolupats a Lídia. Aquest procés podria haver contribuït a l'adopció de la moneda dins la societat grega i, posteriorment, a la seva expansió pel món occidental.[5][6]

Referències

  1. ↑ Aristòtil. Fragment 611,37 (ed. V. Rose).
  2. 1 2 Pollux, Juli. Onomastikon IX.83.
  3. 1 2 3 Muscarella, Oscar White. Archaeology, Artifacts and Antiquities of the Ancient Near East: Sites, Cultures, and Proveniences. Brill, 2013, p. 705. ISBN 9789004236691.
  4. ↑ «World's Oldest Coin – First Coins». oldestcoins.reidgold.com. [Consulta: 31 juliol 2026].
  5. ↑ Macpherson, David. Annals of Commerce, Manufactures, Fisheries, and Navigation, 1805, p. 16.
  6. ↑ The Cambridge Ancient History. Cambridge University Press, 1997, p. 832.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.