Hideko Mizuno

Plantilla:Infotaula personaHideko Mizuno
Biografia
Naixement29 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Shimonoseki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómangaka, autora de còmics Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Anime News Network (persona): 89433
Facebook: 100007300505894 X: MizunoHideko Modifica el valor a Wikidata

Hideko Mizuno (水野英子, Mizuno Hideko; Shimonoseki, Yamaguchi (Japó), 29 d'octubre de 1939) és una de les primeres autores de manga shōjo japoneses d'èxit.[1] Va ser assistent d'Osamu Tezuka durant la seva estada a Tokiwa-sō. Va debutar professionalment el 1955 amb Akakke Kōma Pony, una història de l'oest amb una heroïna noia. Es va convertir en una destacada artista shōjo a les dècades de 1960 i 1970, començant amb White Troika, que es va serialitzar a la revista Margaret el 1963.

Mizuno és coneguda sobretot per Fire! (1969–1971), un dels primers manga shōjo amb un protagonista masculí, pel qual va guanyar el Premi de manga Shogakukan de 1970. La seva obra Honey Honey no Suteki na Bouken (1966) va ser adaptada com a sèrie de televisió d'anime.

Primers anys de vida

Hideko Mizuno va descobrir el manga molt aviat: als 8 anys va llegir Shin Takarajima d'Osamu Tezuka, així com el seu llibre Manga Daigaku, que ensenya els conceptes bàsics de la creació de manga. Gràcies a aquests dos llibres, va prendre Tezuka com a model i va decidir convertir-se en mangaka.[2][3] El 1952, amb 12 anys, va contribuir regularment a concursos organitzats per la revista mensual Manga Shōnen presidida per Tezuka. Tot i que el seu manga mai va ser acceptat, els seus esforços no van passar desapercebuts: va rebre una menció honorífica i l'editor Akira Maruyama de Kōdansha es va fixa en ella. El març de 1955, quan estava a punt de deixar l'escola secundària per treballar, ja que no volia anar a l'institut, va rebre una carta de Maruyama, una comanda d'un guió i dues il·lustracions per a la revista Shōjo Club. Hideko Mizuno tenia llavors 15 anys.[4][3]

Biografia

Durant un any i mig, Mizuno va treballar per guanyar-se la vida i dibuixava per al Shōjo Club alhora. El seu primer manga publicat el 1955, Akkake kōma pony, és com la resta de la carrera de la mangaka: la història tractava d'una "neneta i un poni" i, mentre que el seu editor Mazuyama esperava un manga sentimental amb una heroïna sensible i fràgil tal com era la norma en les produccions de la revista, Mizuno va proporcionar un manga d'inspiració occidental amb una tomboy com a protagonista. El manga fou publicat tot i no coincidir amb el que se li havia demanat.[5]

El 1956, Mizuno va anar a Tòquio per primera vegada, on va conèixer Tezuka, i després va decidir esdevenir mangaka a temps complet.[5] L'any següent va publicar la seva primera sèrie, Gin no hanabira, que va ser un èxit.[6] El 1958, convidada per Tezuka, es va traslladar a Tòquio a l'apartament Tokiwa-sō, on va viure i treballar amb els dos autors Shōtarō Ishinomori i Fujio Akatsuka; junts van col·laborar en dos manga sota el pseudònim U. Mia per a la revista Shōjo Club.[6][3] Només va romandre a Tokiwa-sō un any.

Continuant la seva carrera com a mangaka, l'obra de Mizuno va tenir èxit i va ajudar a ampliar el registre del shōjo manga: fins a mitjans dels anys seixanta, el shōjo seguia regularment l'estructura del haha-mono, centrada en la relació mare-filla. Durant els anys seixanta, diverses dones mangaka, inclosa Mizuno, van introduir un nou tipus d'història: la comèdia romàntica.[7][8] Mizuno va adaptar notablement dues pel·lícules en forma de manga, amb Sabrina adaptada al manga Sutekina cora (1963) i The Quiet Man adaptada com Akage no scarlet (1966).[9]

El 1960 Mizuno va crear Harp of the Stars, una història d'amor inspirada en la mitologia nòrdica.[10]

Mizuno és coneguda sobretot per Fire! (1969–1971), un dels primers manga shōjo amb un protagonista masculí,[11] pel qual va guanyar el Premi Shogakukan de 1970.[12] Mizuno era fan del rock progressiu com ara Pink Floyd.[13] Després de la serialització de Fire!, Mizuno es va convertir en mare soltera.[14]

La seva obra Honey Honey no Suteki na Bouken (1966) va ser adaptada com a sèrie de televisió d'anime,[15] amb llicència en anglès anomenada Honey Honey, emesa per CBN.

Algunes de les obres de Mizuno tenen com a protagonistes dones adultes, que es distingeixen de les nenes per la inclusió de l'amor heterosexual. Mizuno es va inspirar en pel·lícules romàntiques de Hollywood com les protagonitzades per Audrey Hepburn.[16]

Obres

  • Gin no hanabira, 1958
  • Hoshi No Tategoto, 1960
  • Shiroi Troika, 1964
  • Honey Honey no Suteki na Bouken, 1966
  • Konnichiwa sensei = Harō doku, 1968
  • Faiyā: Fire, 1969
  • Yoru no Hana, 1976
  • Budda to onna no monogatari, 1986
  • Erizabeto, 1996

Referències

  1. ↑ Toku, Masami. «The Power of Girls' Comics: The Value and Contribution to Visual Culture and Society». Arxivat de l'original el 3 March 2012. [Consulta: 27 març 2009].
  2. ↑ Toku, 2015, p. 161–162.
  3. 1 2 3 Pinon i Lefebvre, 2016.
  4. ↑ Toku, 2015, p. 162.
  5. 1 2 Toku, 2015, p. 163.
  6. 1 2 Toku, 2015, p. 160.
  7. ↑ Kálovics, 2016, p. 13–14.
  8. ↑ Fujimoto, 1991, p. 54–55.
  9. ↑ Kálovics, 2016, p. 14.
  10. ↑ «Profile and Interview with Hideko Mizuno». A: Masami Toku. International Perspectives on Shojo and Shojo Manga: The Influence of Girl Culture. Routledge, 2015, p. 160–167. ISBN 9781317610755.
  11. ↑ Schodt, Frederik L. Manga! Manga! The World of Japanese Comics. Kodansha, 1983.
  12. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). Shogakukan. Arxivat de l'original el 5 August 2015. [Consulta: 19 agost 2007].
  13. ↑ オンライン, クロワッサン. «少女漫画の歴史を生きる、伝説の漫画家・水野英子さん77歳。 | トピックス» (en japonès). クロワッサン オンライン, 02-10-2016. [Consulta: 19 abril 2021].
  14. ↑ «【自作再訪】「ファイヤー！」の主人公アロンは私の分身 水野英子さん「とことん純粋に生きるということ」» (en japonès). , 16-01-2017. Arxivat 21 de febrer 2021 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Profile and Interview with Hideko Mizuno». A: Masami Toku. International Perspectives on Shojo and Shojo Manga: The Influence of Girl Culture. Routledge, 2015, p. 160–167. ISBN 9781317610755.
  16. ↑ Lent. Illustrating Asia : comics, humor magazines, and picture books. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2001, p. 178. ISBN 0824824717.

Bibliografia

  • Brient. Homosexualité et manga: le yaoi (en francès). Editions H, 2008 (Manga: 10000 images). ISBN 978-2-9531781-0-4. 
  • Brient, Hervé (en francès) Homosexualité et manga: Le yaoi, 2008b, p. 5–11.
  • Review of Japanese Culture and Society, 4, 1991.
  • Kálovics, Dalma «Còpia arxivada». Kyōto Seika Daigaku Kiyō, 49, 2016. Arxivat de l'original el de novembre 4, 2019 [Consulta: de maig 25, 2026].
  • Pinon, Matthieu. «Hideko Mizuno». A: Ynnis. Histoire(s) du manga moderne: 1952-2014 (en francès). Ynnis éditions, 2016, p. 37. ISBN 979-10-93376-40-0. 
  • «Profile and Interview with Hideko Mizuno». A: Toku. International Perspectives on Shojo and Shojo Manga: The Influence of Girl Culture. Routledge, 2015, p. 160–167. Toku 2015. ISBN 978-1-31761-075-5. 
  • Shamoon, Deborah. «Fire!: Mizuno Hideko and the development of 1960s shōjo manga». A: Darling-Wolf. Routledge Handbook of Japanese Media (en anglès). Routledge, 2018. DOI 10.4324/9781315689036. ISBN 9781315689036. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.