Hipaci

Per a altres significats, vegeu «Hipaci de Cilícia».
Plantilla:Infotaula personaHipaci
Biografia
Naixementdècada del 340 Modifica el valor a Wikidata
Tessalònica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Prefecte de la ciutat
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV Modifica el valor a Wikidata)
Família
PareFlavi Eusebi Modifica el valor a Wikidata

Flavi Hipaci o Hipaci (en llatí: Flavius Hipatius; Tessalònica c.340-després del 383) era el germà d'Eusèbia, muller de l'emperador Constanci II.

Biografia

Nascut a Tessalònica en una familia d'ascendència macedònia, Hipaci era fill de Flavi Eusebi que havia estat cònsol. Arran del casament de la seva germana Eusèbia amb l'emperador Constanci II (r. 337-361), el 353, la seva família va rebre càrrecs i honors. Hipaci i el seu germà Eusebi varen ser nomenats cònsols l'any 359, quan Hipaci era encara un adolescent.[1]

Possiblement va rebre el nomenament de vicari urbi Romae el 21 de febrer del 363,[2][3] i en algun moment es va traslladar a Antioquia, segurament degut a la caiguda de la dinastia constantiniana a qui devia el seu poder. Aquí, a l'any 371, Hipaci i el seu germà van ser acusats de traïció i jutjats durant el regnat de Valent (r. 364-378). L'acusació sostenia que van participar en una suposada profecia que indicava que el notari Teodor succeiria a Valent com a emperador.[4] Tot i que Hipaci i Eusebi van ser declarats culpables, multats i exiliats, ben aviat van ser perdonats per l'emperador per la intercessió d'Heliodor, praepositus sacri cubiculi, qui els havia acusat en primera instància.[2] Tot i que la seva posició i riquesa foren restaurades, la seva carrera va quedar frenada durant la resta del regnat de Valent.[5] Hipaci encara residia a Antioquia quan va rebre el nomenament com a prefecte de la ciutat de Roma per part de l'emperador Gracià (367-383), poc després de la batalla d'Adrianòpolis, l'any 378 on va morir Valent. Va exercir aquest càrrec des de finals de l'any 378 fins al 5 d'abril del 379.[2]

L'any 381, estant a Constantinoble, va rebre el nomenament de prefecte del pretori d'Il·líria i d'Itàlia, càrrecs que va exercir pel període del 382-383.[6] Durant el seu mandat va rebre diverses lleis per a promulgar, incloent una de Gracià del 21 de maig del 383, que condemnava a qualsevol cristià que es convertís al paganisme. judaisme o maniqueisme.[7]

Cristià, va mantenir correspondència amb Gregori de Nazianz,[8][9] Hipaci va ser amic d'Ammià Marcel·lí, qui el descriu com a gentil, plàcid, recte i honest.[1] També va ser honrat per la població de Creta. Fou elevat al rang de patrici per l'emperador en algun moment de la seva vida.[10]

Referències

  1. 1 2 Chastagnol, pg. 204
  2. 1 2 3 Chastagnol, pg. 205
  3. ↑ Codi Teodosià. iii.5.8
  4. ↑ Potter, David Stone, The Roman Empire at Bay: AD 180-395 (2004), pg. 545
  5. ↑ Martindale & Jones, pg. 448; Chastagnol, pg. 205
  6. ↑ Martindale & Jones, pg. 449
  7. ↑ BeDuhn, Jason, Augustine's Manichaean Dilemma: Conversion and apostasy, 373-388 C.E. (2009), pg. 140
  8. ↑ Barnes, T. D., Christians and Pagans under Constantius in L'Eglise et L'Empire au IV Siecle (1989), pg. 317
  9. ↑ [https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/547?rgn=full+text;view=image;q1=HypatiusSmith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 537.]
  10. ↑ Martindale & Jones, pg. 448

Bibliografia

  • Chastagnol, André, Les Fastes Par Andre Chastagnol (1962)
  • Martindale, J. R.; Jones, A. H. M, The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260–395, Cambridge University Press (1971)
  • DiMaio, Michael, "Eusebia Augusta (353-360 A.D.) and Faustina (360-361 A.D.)", De Imperatoribus Romanis
  • Adolf Lippold, Hypatios 2, in Der Kleine Pauly, vol. 2, Stoccarda, 1967,  col. 1273.
  • Otto Seeck, Hypatius 3, in Paulys Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft, vol. IX,1, Stoccarda, 1914,  col. 249.
  • Werner Portmann, Flavius Hypatius, in Der Neue Pauly, vol. 5, Stoccarda, Metzler, 1998,  col. 800, ISBN 3-476-01475-4.
Precedit per:
Afrani Siagri		 Prefecte del Pretori d'Itàlia
382-383		 Succeït per:
Sext Claudi Petroni Probe
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.