Hiperacúsia
![]() | |
| |
| Tipus | trastorn auditiu i Auditory hypersensitivity (en) |
|---|---|
| Especialitat | otorinolaringologia |
| Clínica | |
| Símptomes | otàlgia, ansietat, depressió, estrès i fonofòbia |
| Patogènesi | |
| Afecta | acoustic threshold of pain (en) |
| Classificació | |
| CIM-10 | H93.2 |
| CIM-9 | 388.42 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29099 |
| MeSH | D012001 |
| UMLS CUI | C0751466 |
La hiperacúsia, en medicina, fa referència a l'increment del llindar de tolerància dels sorolls ambientals. Aquesta baixa tolerància al soroll desencadena dolor físic a l'orella.[1]
Generalment, la població té un nivell de confort auditiu fins als 100 dB. Això, no passa en els pacients amb hiperacúsia. Aquests mostren desconfort auditiu als 40 dB o també, valors inferiors.[2]
Epidemiologia
Aquesta alteració auditiva és molt rara i afecta entre el 9% i el 15% de la població total.[3] Aquesta és més prevalent en persones que ja, prèviament, han estat diagnosticats d'acúfens. Els acúfens consisteixen en la presència d'un o més sons a l'oïda. En aquest segons cas no hi ha estímuls sorollosos externs.[4]
Classificació
La hiperacúsia es pot classificar en diferents tipus, segons gravetat i grau de desconfort que provoca. A més a més, en aquesta classificació també hi intervé el llindar de desconfort.[1]
| Grau | Llindar de disconfort |
|---|---|
| No-negativa | > 95 dB en totes les freqüències |
| Lleu | 80-90 dB en 2 freqüències |
| Moderada | 65-75 dB > 2 freqüències |
| Severa | = o < 60 dB en 2 o + freqüències |
Etiologia
La hiperacúsia es pot desencadenar a partir de diferents factors o situacions. Hi ha tota una sèrie d'alteracions o patologies perifèriques que poden provocar aquesta hipersensibilitat al soroll. Algunes d'elles són: paràlisi facial Bell, extracció d'un tap de cera, traumatisme cranial, miastènia gravis, malaltia de Ménière, entre d'altres. Tot i les possibles causes esmentades anteriorment, no saben del cert quines poden ser les etiologies.[2]
A més a més, s'ha associat la serotonina. Alteracions a la producció de serotonina poden afectar la modulació del senyal auditiu.[1]
Diagnòstic
El diagnòstic d'hiperacúsia pot ser diagnosticar juntament amb altres patologies auditives o bé, de forma independent. Aquesta pot anar associada a patologies esmentades prèviament com: malaltia d'Addison, paràlisi de Bell, migranya, entre d'altres.[5]
Tractament
El tractament principal de la hiperacúsia consisteix en la dessensibilització utilitzant sons de banda ampla. És una teràpia de reentrenament per incrementar el llindar de dolor dels sons. El fet de sentir sons, de banda ampla, dia rere dia, desencadena l'adaptació de l'oïda per a tornar a establir la seva tolerància al so.[1]
Referències
- 1 2 3 4 Hérraiz, C «[https://web.archive.org/web/20151117063505/http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13096786&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=102&ty=67&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=102v57n8a13096786pdf001.pdf Fisiopatología y tratamiento de la hiperacusia (hipersensibilidad al sonido)]». Acta Otorrinolaringol Esp, 2006, p. 373-377. Arxivat de l'original el 2015-11-17 [Consulta: 16 novembre 2015]. Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine.
- 1 2 «Hiperacúsia» (en castellà). Clínica Juan Carrero. Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Hiperacusia» (en castellà). Centro del audifeno. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Acúfens». Coflleida. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Hiperacusia: Síntomas, tratamiento y causas» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 15 novembre 2021].

