Hippolais

Infotaula d'ésser viuHippolais Modifica el valor a Wikidata

Bosqueta icterina Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAcrocephalidae
GènereHippolais Modifica el valor a Wikidata
Thomas Conrad von Baldenstein, 1827 Hippolais Modifica el valor a Wikidata

Hippolais és un gènere d'ocells de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae).Abans estaven inclosos en la família dels sílvids (Sylviidae), però ara separats a la família Acrocephalidae.[1][2] Se'ls troba a Europa, Àfrica i Àsia occidental.[3]

Taxonomia

Hi ha evidència considerable que suggereix que el gènere Hippolais és parafilètic respecte a Acrocephalus.[4]

Estudis genètics indiquen que el gènere Iduna és més proper al gènere Acrocephalus que a Hippolais,[5][6] pel que la filial dels Països Baixos de la Societat classificatòria d'Amèrica del Nord ho va canviar de gènere.[7] Una previsió posterior feta pel Comitè de registres de la Unió, però fent l'observació que havien de separar-se en dos gèneres diferents.[8]

Hi ha autoritats que retenen Iduna dins Hippolais basant-se en què els estudis tenien baixa qualitat estadística, i no perquè es cregués que l'assignació tradicional fos correcta, ja que no es va presentar evidència que refutés els estudis.[9]

Mark Constantine, aclareix al llibre "The Sound Approach to Birding"[10] que, per exemple, hi ha un superposició extensa dins dels cants de les espècies d'ambdós gèneres, i que vocalment no existeixen característiques que puguin utilitzar-se per classificar una espècie en un dels gèneres o l'altre. Kenneth Williamson[11] i Hadoram Shirihai,[12] van cercar similituds entre ambdós gèneres i Colin Bradshaw va escriure diversos articles sobre la similitud morfològica entre parells d'espècies d'ambdós gèneres.[13][14]

El nom del gènere Hippolais prové del grec antic «hupolais» mal escrit per Linné. Es referia a un petit ocell esmentat per Aristòtil i altres i pot ser onomatopeic o derivat de «hupo» que significa “sota” i «laas», “pedra”.[15]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere conté quatre espècies:[16]

Referències

  1. ↑ Beresford, P; Barker, F.K; Ryan, P.G; Crowe, T.M «African endemics span the tree of songbirds (Passeri): molecular systematics of several evolutionary ‘enigmas’» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 272, 1565, 22-04-2005, p. 849–858. DOI: 10.1098/rspb.2004.2997. PMC: 1599865. PMID: 15888418.
  2. ↑ Johansson, Ulf S.; Fjeldså, Jon; Bowie, Rauri C.K. «Phylogenetic relationships within Passerida (Aves: Passeriformes): A review and a new molecular phylogeny based on three nuclear intron markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 48, 3, 9-2008, p. 858–876. DOI: 10.1016/j.ympev.2008.05.029.
  3. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 30 abril 2025].
  4. ↑ Parkin, David T; Martin Collinson, Andreas J. Helbig, Alan G. Knox, George Sangster, Lars Svensson. «Species limits in Acrocephalus and Hippolais warblers from the Western Palearctic». vol 97 (6) p. 276-299. British Birds, 2004. [Consulta: 30 abril 2025].
  5. ↑ Leisler, Bernd; Heidrich, Petra; Schulze-Hagen, Karl; Wink, Michael «Taxonomy and phylogeny of reed warblers (genusAcrocephalus) based on mtDNA sequences and morphology» (en anglès). Journal für Ornithologie, 138, 4, 10-1997, p. 469–496. DOI: 10.1007/BF01651381. ISSN: 0021-8375.
  6. ↑ Sangster, George. «Trends in Systematics - Acrocephalus and Hippolais relationships: shaking the tree» (PDF). vol.19 (6) p. 294-300. Dutch Birding, 1997. [Consulta: 30 abril 2025].
  7. ↑ Sangster, George; Cornelius J. Hazevoet, Arnoud B. van den Berg, C. S. Roselaar. «Dutch avifaunal list: species concepts, taxonomic instability, and taxonomic changes in 1998» (PDF). vol. 20 (1) p. 22-32. Dutch Birding, 1998.
  8. ↑ Knox, Alan G.; Collinson, Martin; Helbig, Andreas J.; Parkin, David T.; Sangster, George «Taxonomic recommendations for British birds †» (en anglès). Ibis, 144, 4, 10-2002, p. 707–710. DOI: 10.1046/j.1474-919X.2002.00110.x. ISSN: 0019-1019.
  9. ↑ Helbig, Andreas J.; Seibold, Ingrid «Molecular Phylogeny of Palearctic–AfricanAcrocephalusandHippolaisWarblers (Aves: Sylviidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 11, 2, 3-1999, p. 246–260. DOI: 10.1006/mpev.1998.0571.
  10. ↑ Constantine, Mark. The Sound Approach to birding: A guide to understanding bird sound. Poole, Dorset: Sound Approach, 2006, p. 142-148. ISBN 978-90-810933-1-6.
  11. ↑ Williamson, K. Identification for Ringers. No. 1. The Genera Cettia, Locustella, Acrocephalus and Hippolais. (Revised edition) (en anglès). Bristish Trust of Ognitology, 2016-12-05.
  12. ↑ Shirihai, Hadoram; Christie, David; Harris, Alan. The Macmillan birder's guide to European and Middle Eastern birds: including North Africa. 1. Aufl. London Basingstoke: The MacMillan Press, 1996. ISBN 978-0-333-58940-3.
  13. ↑ Bradshaw, Colin. «Separating Acrocephalus and Hippolais warblers» (PDF). vol 93 (6) p. 277. British Birds, 2000. [Consulta: 30 abril 2025].
  14. ↑ Bradshaw, Colin; Steele, Jimmy. «Mystery photographs» (en anglès). vol.88 (11) p. 561-564. British Birds, 01-04-1992. [Consulta: 30 abril 2025].
  15. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 192. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 30 abril 2025].
  16. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Bushtits, leaf warblers, reed warblers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 30 abril 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.