Histrió
Tipus d'ocupació | professió històrica  |
|---|
Histrió era el mot per designar l'actor disfressat a la comèdia o tragèdia grecollatines. En el català actual té un sentit pejoratiu.[1]
Els primers histrions van ser simples dansaires que els regidors de Roma van enviar a cercar a Etrúria cap al 363 aC. Després, aquests mateixos van passar a ser actors parlants, però per la seva condició servil van ser mirats sempre com infames, de manera que no podien adquirir el dret de ciutadans romans. El mot era i encara és objecte de menyspreu.[2]
Si bé derivant del terme clàssic la paraula «histrió» va servir per designar a qualsevol artista disfressat, amb el temps va derivar a designar els actors teatrals en general, a més de designar les persones que en la seva vida quotidiana actuen amb massa afectació.[3]
Hi ha documents d'entre 1293 i 1311 de la cort de Jaume I que mencionen pagaments al «histrió del rei» en els quals no apareix connotació negativa.[4]
| « | El Joglar de la Mare de Déu
Petit y estrafet, |
» |
| — Manuel Folch i Torres, 1913[5] | ||
Referències
- ↑ «histrió». Optimot. Consultes lingüístiques. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 juny 2025].
- ↑ «histrió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Salvat català: Diccionari enciclopèdic. (en anglès). volum 3: Gry - Pacs. 1968. Barcelona: Salvat, 1906—.
- ↑ Alberni et al., 2017.
- ↑ «El Joglar de la Mare de Déu». A: Els Jochs Florals, 1906, p. 86-88.
Bibliografia
- Alberni, Anna; Cingolani, Stefano Maria; Fernàndez-Clot, Anna; Sari, Simone; Vela, Carles. «histrió». A: Ministrers i música a la Corona d'Aragó medieval (MiMusDB). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017 [Consulta: 25 juny 2025].