Hobby (compositor)

Plantilla:Infotaula personaHobby

Hobby és el pseudònim que van utilitzar els compositors Manuel Blancafort i Frederic Mompou per escriure conjuntament música ballable entre els anys 1915 i 1925 aproximadament. Actualment, es coneixen una trentena de composicions sota aquest nom.[1]

Coneixença

Manuel Blancafort i Frederic Mompou es coneixen cap a l'any 1913, quan tenen 16 i 20 anys respectivament. Es coneixen per casualitat, en l’entorn del balneari i la fàbrica de rotlles de pianola dels Blancafort, a la Garriga. Ràpidament s'entenen molt bé.[2] Mompou acaba de tornar d’estudiar de París i Blancafort està aprenent música de forma bastant autodidacta.[3] Això fa que puguin compartir mútuament projectes musicals propis en una amistat molt productiva professionalment i personal.[4][5]

Mompou, pel fet de ser més gran i haver tornat de París (1910-1914), facilita a Blancafort el descobriment de música desconeguda i el primer contacte amb el món internacional.[6]

La seva relació es manté al llarg de la vida dels compositors. No obstant això, durant l'etapa primerenca és molt intensa, però amb el trasllat de Mompou a París i la Guerra Civil es va refredant.[2] De fet, entre el 1914 i el 1940 la correspondència entre els dos és constant, però a partir del 1940 passa a ser més esporàdica.[7]

L'Ermita

Per fer i compartir música conjuntament, es troben en el que bategen com l’Ermita, espai metafòric sense seu fixa que fa referència al lloc de trobada dels dos. Aquest indret té, al llarg dels anys, múltiples seus. Una de les primeres i més importants està situada a la casa dels Blancafort a la Garriga, en unes golfes on anteriorment el pare de Blancafort havia tingut un laboratori fotogràfic. A l’Ermita tenen l’espai per donar-se l’opinió mútua de les obres, compartir anhels creatius, convidar amics a escoltar-les i, també, passar-s’ho bé escrivint música junts.[5]

Aquest espai de trobada i reflexió acaba sent molt important per als dos compositors, que hi fan referència en més d'una ocasió. A l'obra de Blancafort apareix el 1921 amb Adéu a l'ermita vella, obra per a piano, i l'any 1933, amb Ermita i panorama, modificació i orquestració de la primera obra.[5] A l'obra de Mompou trobem un dibuix d'una ermita a les seves partitures dissenyat pel seu germà Josep.[8]

En aquest context sorgeix la creació conjunta de música amb el pseudònim Hobby (a vegades escrit Hubby[5]) amb el qual escriuen una trentena d'obres.[9]

Col·laboració i creació conjunta

L'amistat entre els dos compositors dona peu a la correcció de les obres d'un per part de l'altre, principalment de Mompou cap a Blancafort: Blancafort és més jove, no ha rebut una formació musical com la de Mompou i té necessitat de demanar consell. Això fa que posteriorment se'ls defineixi amb un estil similar.[3] De fet, se’ls denomina conjuntament el Grup dels Dos per la seva amistat i el seu vincle amb França.[7] Tot i això, encara que es podria pensar que Mompou tenia un pes major en les composicions conjuntes, l'obra sota el pseudònim Hobby és compartida.[9]

Conjuntament, escriuen una trentena de composicions de música lleugera, importada dels Estats Units d'Amèrica, per passar-s'ho bé. Principalment, componen Fox-trots, ragtimes i one-steps. Algunes d'aquestes composicions són originals, però també hi ha arranjaments i col·laboracions amb altres compositors.[9] A més, aprofiten aquestes composicions per guanyar diners.[5][10]

Pel fet d'escriure música ballable en rotlles de pianola, Blancafort té un pes molt important en l'obra de Hobby: per una banda, és coneixedor de la pianola, ja que treballa a la fàbrica del seu pare, i, per l'altra, està familiaritzat amb el repertori vingut d'Amèrica, perquè importa rotlles d'allà. A més, és el transcriptor de les obres conjuntes als rotlles.[9]

Catàleg

Fins fa pocs anys només es tenia constància d’aquestes obres per part de cartes i referències, però no se'n tenia cap document. Tot i això, recentment el Grup de Recerca de la Música en les Societats Contemporànies (MUSC) i Jordi Roquer han recuperat, catalogat i digitalitzat un seguit de rotlles de pianola signats per Hobby. La llista completa de les obres trobades el dia d'avui és:[9]

  • Celestial. Serenade Valse
  • In the Niagara. Fox-Trot
  • Shang-Hai. One step
  • Katherine. Tremolo-Vals
  • Christalina. Shimmy
  • Comic Ragtime
  • Fantastic Rag. American pleasant joke
  • Humorous. Fox-Trot
  • New Fashion. Fox-Trot
  • Serious. Fox-Trot
  • Sir Drake Dancing master. Fox-Trot
  • Snob's Rag
  • Stumbling Rag
  • Succesfull. Fox-Trot
  • Texas. Intermezzo-one-step
  • Time and money. One-step-march
  • Victoria March. Two-step-rag
  • Shimmy d'amore (Clifton Worsley, arr. jazz band per Hobby)
  • Un jour d’amour (Durward/Hobby)
  • Vixen’s dream (Worsley/Hobby)
  • Nedym (Durward/Hobby)
  • Extase (Durward/Hobby)
  • To you and for you (Durward/Hobby)
  • Kisses and flowers (Durward/Hobby)
  • Farizada (Worsley/Hobby)
  • Indian. One-step jazz-band (Throat/Hobby)

Referències

  1. ↑ apallerolsc. «Localitzen obres inèdites de Frederic Mompou i Manuel Blancafort en rotlles de pianola», 02-12-2015. [Consulta: 4 maig 2026].
  2. 1 2 Manuel Blancafort: centenari del seu naixement: 1897-1997 [online]. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997. <http://hdl.handle.net/20.500.12368/443>. [Consultation: April 29, 2026].
  3. 1 2 Estruch, Marta «Manuel Blancafort, la música des de la intimitat». Diari de l'Ametla, 01-07-2012, p. 13. Arxivat de l'original el 2013-06-22 [Consulta: 28 abril 2026].
  4. ↑ Janés, Clara; Sopeña, Federico. La Vida callada de Federico Mompou. Barcelona: Ariel, 1975. ISBN 978-84-344-4227-6.
  5. 1 2 3 4 5 Aviñoa, Xosé. Manuel Blancafort (en català). Primera edició. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Proa, 01-02-1997 (Compositors Catalans Núm. 7). ISBN 84-8256-446-3.
  6. ↑ Millet, Lluís; Barce, Ramón; Bonet, Narcís. Frederic Mompou. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Catalunya, 1993. ISBN 978-84-8020-034-9.
  7. 1 2 Aviñoa, Xosé «El paper i la significació de Manuel Blancafort en el context generacional». Revista musical catalana número 155, 01-09-1997, p. 6-8.
  8. ↑ Zueras, Joaquim «CANÇONS & DANSES. MOMPOU». Sinfonía Virtual Nº 20, 01-07-2011.
  9. 1 2 3 4 5 Roquer Gonzalez, Jordi. Els sons del paper perforat. Aproximacions multidisciplinàries al fenomen de la pianola (tesi) (en català). Universitat Autònoma de Barcelona, 20-06-2017, p. 325-337.
  10. ↑ Milian, Àlex. «La música ballable i inèdita de Frederic Mompou i Manuel Blancafort» (en català), 16-04-2018. [Consulta: 4 maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.