Hoganita
 Hoganita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu(CH₃COO)₂(H₂O) |
| Localitat tipus | mina Perilya Potosi, Broken Hill, Comtat de Yancowinna, Nova Gal·les del Sud, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AA.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,845Å; b = 8,528Å; c = 13,197Å; |
| Color | verd blavós |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blau clar |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-029 |
| Símbol | Hgn |
| Referències | [1] |
La hoganita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Va ser descoberta a la mina Perilya Potosi, Comtat de Yancowinna, Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, i rep el seu nom en honor de Graham Hogan, miner i col·leccionista de minerals, el qual va trobar els primers cristalls d'aquest mineral.
Característiques
La hoganita és un acetat monohidratat de coure de fórmula química Cu(CH₃COO)₂(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics aïllats curts de fins a 0,6 mm que mostren les cares {110}, {101}, {011}, {211}, {112}.[3] És de color blau verdós i la seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hoganita pertany a «10.AA - Sals d'àcids orgànics: formats, acetats, etc» juntament amb els següents minerals: formicaïta, acetamida, dashkovaïta, calclacita i paceïta.
Formació i jaciments
La hoganita es forma en recobriments oxidats ferruginosos per mitjà de la reacció de minerals metàl·lics oxidats amb la matèria vegetal en descomposició proporcionada per la fullaraca i les restes de fustes trobades a les mines.[3]
A part del l'indret on va ser descoberta, també ha estat trobada a les Dragoon Mountains, al comtat de Cochise, Arizona, als Estats Units.[1]
Ha estat trobada associada amb els següents minerals: paceïta, linarita, malaquita, atzurita, smithsonita cúprica, cerussita, goethita, hematita i quars.[3]
Referències
- 1 2 «Hoganite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].
- 1 2 3 «Hoganita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].