Hoplias malabaricus

Infotaula d'ésser viuHoplias malabaricus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCharaciformes
FamíliaErythrinidae
GènereHoplias
EspècieHoplias malabaricus Modifica el valor a Wikidata
(Bloch, 1794) Hoplias malabaricus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimEsox malabaricus Modifica el valor a Wikidata

Hoplias malabaricus és una espècie de peix de la família dels eritrínids i de l'ordre dels caraciformes.[1]

Morfologia

  • Els mascles poden assolir 55,2 cm de longitud total i 1.966 g de pes.[2][3]

Alimentació

Els exemplars adults mengen peixos[4] i els immadurs crustacis, larves d'insectes,[5] gambes i d'altres petits invertebrats.[6]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça i de clima tropical (20 °C-26 °C).[3][7]

Distribució geogràfica

Es troba a Amèrica: conques fluvials des de Costa Rica fins a l'Argentina.[3]

Observacions

Quan és viu és difícil de manipular i és potencialment perillós a causa de les seues esmolades dents i mandíbules fortes, i del seu cos relliscós.[3]

Referències

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer, 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC : Tractebel Energia. 128 p. : col. ill., col. maps; 25 cm.
  3. 1 2 3 4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Gazola da Silva, F.F., T. Mott, M. Vallajão Garey i J.R. Simões Vitule, 2007. Chthonerpeton vivparum Parker and Wettstein, 1929 (Amphibia, Gymnophiona, Typhlonectinae) in Paraná state, Brazil and the first record of predation of this species by Hoplias malabaricus (Bloch, 1794) (Actinopterygii, Erythrinidae). PANAMJAS 2(3):261-262.
  5. ↑ Galvis, G., J.I. Mojica i M. Camargo, 1997. Peces del Catatumbo. Asociación Cravo Norte, Santafé de Bogotá, D.C., 188 p.
  6. ↑ Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol.22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.
  7. ↑ Baensch, H.A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle, Alemanya. 1216 p.

Enllaços externs