Hostal de Girona

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Hostal de Girona
Imatge de l'interior
Pati de l'hostal (1910) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i hostal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocOli, 4 i Mercaders, 13-15 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 42″ E / 41.384825°N,2.17844°E / 41.384825; 2.17844
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona221 Modifica el valor a Wikidata

L'Hostal de Girona és un edifici situat als carrers de l'Oli, 4 i dels Mercaders, 13-15 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

El 1714, l'hostaler Josep Figueras va adquirir la finca en emfiteusi a Josep Herrera.[2][3] La seva neta Francesca Figueras es va casar amb el fuster Carles Soler, i la finca seria heretada pel seu net Josep Carreras i Soler, jove matalasser, que el 1789 la va establir a l'hostaler Josep Bordas amb l'obligació d'invertir-hi en millores 3.000 lliures en el termini de cinc anys.[3] El 1802, Bordas va demanar permís per a reconstruir la façana del carrer de l'Oli,[4] i novament el 1803 i 1804 per a reedificar-ne la part dreta després d'haver enderrocat la volada, segons el projecte del mestre de cases Joan Massanes.[5][6]

El 1976 hi va obrir la Galeria Joan de Serrallonga,[7] fundada per Darío Olaortua, baró de Viver i president de la Fundació SETBA, i un grup d'amics.[8] Des del 2023 hi ha Mater, Casa Museu de la Plaça de l'Oli.[9]

Quarteró núm. 27 de Miquel Garriga i Roca

Descripció

La façana del carrer de l'Oli té planta baixa i quatre pisos, amb finestres i balcons de ferro i rajoles. Als baixos hi ha dos arcs escarsers amb dovelles i muntants de pedra. Pel més gran s'accedeix a l'antic Hostal de Girona, que abasta també els baixos del núm. 15 del carrer dels Mercaders. Hi destaca el gran pati d'arcs carpanells, on l'estudi històrico-arquitectònic realitzat per Veclus va permetre localitzar les restes d'una llotja medieval (mitjans del segle xiii), així com un gran arc rebaixat amb impostes decorades amb àngels (finals del segle xiii).[1]

Al carrer dels Mercaders hi ha dues cases sobre una parcel·la petita, però amb una façana força ampla. Als baixos del núm. 13 hi ha un portal d'arc de mig punt amb petites dovelles, on s'ha encastat una porta moderna. El portal del núm. 15 és més gran i de llinda plana de pedra. Tot i que alguns vestigis podrien ser medievals, el gruix d'aquestes construccions deu ser dels segles xvii o xviii.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Hostal d'en Girona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ AHPB, notari Anton Riera, 09-12-1714.
  3. 1 2 AHPB, notari Ramon Mateu i Smandia, manual 1.083/36, f. 17-22, 06-01-1789.
  4. ↑ «Josep Bordas. Hostaler. Plaça de l'Oli. Casa. Reedificar de nou i posar un rètol». C.XIV Obreria C-88/1802-020. AHCB, 14-02-1802.
  5. ↑ «Josep Bordas. Hostaler. Plaça de l'Oli. Casa. Enderrocar i reedificar posant-hi balcons.». C.XIV Obreria C-91/1803-092. AHCB, 27-06-1803.
  6. ↑ «Josep Bordas. Hostaler. Plaça de l'Oli. Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos». C.XIV Obreria C-93/1804-066. AHCB, 17-04-1804.
  7. ↑ «Arte». Destino, 11-11-1976, p. 55.
  8. ↑ «Fundació Setba: la cultura com a eina per fer visibles projectes i realitats socials». betevé, 09-05-2017.
  9. ↑ Fernández, Víctor «El refugio del bandolero que se hizo museo de arte». La Razón, 26-06-2023.