Hubert Ries
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1802 Bonn |
| Mort | 14 setembre 1886 Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, violinista, professor de música, director d'orquestra, pedagog musical, concertino |
| Professors | Louis Spohr, Moritz Hauptmann i Franz Anton Ries |
| Alumnes | Heinrich Urban i Moritz Schön (en) |
| Instrument | Violí |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Louis Ries, Franz Ries |
| Pare | Franz Anton Ries |
| Germans | Ferdinand Ries |
Pieter Hubert Ries (Bonn (Rin del Nord-Westfàlia), 1 d'abril, 1802 - Berlín, 14 de setembre, 1886), va ser un violinista i compositor alemany. Era germà de Ferdinand Ries.
Biografia
Hubert Ries era el fill petit del violinista i director musical de Colònia Franz Anton Ries. Va rebre la seva educació del seu pare i més tard a Kassel de Louis Spohr i Moritz Hauptmann. Aquí va prendre classes juntament amb Ferdinand David. El 1824 va ser emprat com a primer violinista al "Königsstädtisches Theatre" de Berlín i un any més tard es va incorporar a l'orquestra reial.
Després d'haver-se guanyat el favor especial del públic berlinès a través de les vetllades de quartet que organitzava des de 1833, va ser nomenat concertista reial el 1836 i membre de l' Acadèmia de les Arts el 1839. Durant aquest temps va desenvolupar una carrera docent molt fructífera, que va continuar fins i tot després de la seva jubilació a la dècada de 1870.
Hubert Ries va morir el 14 de setembre de 1886 als 84 anys a Berlín i va ser enterrat al cementiri de Luisenstadt. La tomba no s'ha conservat.[1]
- Fills
- Louis Ries (* 30 de gener de 1830 a Berlín), violinista,
- Adolf Ries (* 20 de desembre de 1837 a Berlín), pianista a Londres,
- Franz Ries (* 7 d'abril de 1846 a Berlín; † 20 de juny de 1932 a Naumburg), violinista, compositor, comerciant de música i editor.
Obra
- Ries també va fer importants aportacions en l'àmbit de l'educació; El seu Mètode de violí per a principiants (publicat també en traducció anglesa), els seus Estudis de violí de dificultat moderada i els dotze Estudis de violí en forma de peces de concert són obres d'alt i perdurable valor.
Referències
- ↑ Hans-Jürgen Mende: Lèxic de les tombes de Berlín. Haude & Spener, Berlín 2006, p. 82.
Fonts
- Ries. (3-2) A: Meyers Great Conversation Lexicon. 6a edició. banda 16: Plaques–Rinteln. Institut Bibliogràfic, Leipzig / Viena 1908, p. 923 (Versió digital. zeno.org).
- Correspondència entre Robert i Clara Schumann i corresponsals a Berlín de 1832 a 1883. Editat per: Klaus Martin Kopitz, Eva Katharina Klein, Thomas Synofzik. Dohr, Colònia 2015, ISBN 978-3-86846-028-5, pàg. 445–550 (= Schumann Letter Edition, Sèrie II, Volum 17).