Hug Bonapart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV Mallorca |
| Mort | segle XV |
| Regent | |
 | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Regent de Còrsega (1409) |
| Activitat | |
| Ocupació | Jurista, regent de Còrsega |
| Activitat | (Floruit: 1409 ) |
| Família | |
| Família | Família Bonapart / Buonaparte |
Hug Bonapart (segles XIV–XV), va ser un jurista que va ser nomenat pel rei Martí l'Humà l'any 1409 regent de Còrsega.[1] Era membre de la familia Bonapart, documentada a Mallorca des de mitjans dels segle xiv.[2] Segons alguns genealogistes d'aquest Hug Bonapart descendeix Carlo Maria Buonaparte, pare de Napoleó Bonaparte.[3] Altres investigadors, però, defensen que la nissaga corsa descendiria de la nissaga deFrancesco Buonaparte, d'origen florentí que, , establert a Còrsega a inicis del segle XVI.[4]
Context històric: la relació catalana amb Còrsega
L'illa de Còrsega mantingué una relació estreta amb la monarquia catalanoaragonesa des de 1297, quan el papa Bonifaci VIII infeudà Sardenya i Còrsega a Jaume II.[5]
Tot i això, el domini català fou sovint més nominal que efectiu. La República de Gènova controlava les ciutats de Bonifacio i Calvi, i disputava el poder als reis catalans. El partit filocatalà cors —format per famílies com els Della Rocca i els Ístria— donava suport a la Corona d'Aragó.[6]
El rei Martí fou el primer monarca català que trepitjà l'illa: hi estigué almenys un mes l'any 1397, després de visitar Sardenya.[7]
El nomenament d'Hug Bonapart (1409)
El 1409, Martí l'Humà nomenà Hug Bonapart regent de Còrsega.[8] Bonapart fou l'últim regent designat directament des de Barcelona.
Durant la seva regència s'intensificà el conflicte entre les oligarquies procatalanes (Ístria, Della Rocca) i les progenoveses.
Aquest enfrontament desembocà en una guerra civil corsa (1414–1434).[9]
La crisi amb els Trastàmara
Amb l'arribada de la dinastia Trastàmara (1412), el domini català sobre Còrsega esdevingué gairebé nominal. El 1414, en plena ofensiva genovesa, Vicentello d'Istria substituí Bonapart, però el nou rei Ferran I no confirmà el nomenament i s'allunyà completament de la crisi corsa.[10]
Alguns historiadors apunten que Ferran I ignorà Còrsega perquè el partit procatalà havia donat suport a Jaume II d'Urgell durant el Compromís de Casp.[11]
Exili de les famílies corses
Després de la derrota del partit procatalà (1434):
- els Ístria i els Della Rocca s'exiliaren a Barcelona,
- els Bonapart (estament mercantil) marxaren a la República de Florència.[12]
Una o dues generacions després, els Bonapart retornaren a Còrsega, ara sota la forma Buonaparte, que evolucionaria cap a Bonaparte.
La connexió amb Napoleó
A partir del segle XVI, la família Buonaparte apareix documentada a Còrsega. El 1768 nasqué a Ajaccio Nabulione Buonaparte, que esdevindria l'emperador Napoleó I.[13]
Tot i que no hi ha proves definitives que Napoleó conegués l'origen català de la seva nissaga, és significatiu que durant el seu primer mandat incorporés Catalunya al Primer Imperi Francès i convertís Barcelona en el “París de la Mediterrània”.[14]
L'investigador francès Tastut a la seva obra i George Sand a Un hiver a Majorque, van investigar el possible origen occità-mallorquí de Napoleó, seguits d'altres investigadors mallorquins.[15]
Llegat
Hug Bonapart és una figura clau per entendre la presència catalana a Còrsega, la política mediterrània de Martí l'Humà, i els orígens medievals de la família Buonaparte.[15]
Referències
- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó. “Registres de Cancelleria, regnat de Martí I”. https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/aca
- ↑ Institut d'Estudis Baleàrics. “Llinatges mallorquins medievals”. https://www.iecat.net/
- ↑ Geneanet. “Família Buonaparte”. https://gw.geneanet.org/
- ↑ Archivio di Stato di Firenze. “Famiglie fiorentine in Corsica”. https://www.archiviodistato.firenze.it/
- ↑ Vatican Archives. “Bullarium Romanum: Super reges et regna (1297)”. https://www.vatican.va/archive/
- ↑ Università di Corsica. “Famiglie nobili corsicane nel Medioevo”. https://www.universita.corsica/
- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó. “Itinerari de Martí I”. https://www.culturaydeporte.gob.es/
- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó. “Registres de Cancelleria, 1409”. https://www.culturaydeporte.gob.es/
- ↑ Università di Pisa. “La guerra civile corsa del XV secolo”. https://www.unipi.it/
- ↑ Real Academia de la Historia. “Ferran I i la política mediterrània”. https://dbe.rah.es/
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. “El Compromís de Casp”. https://www.iec.cat/
- ↑ Archivio di Stato di Firenze. “Migrazioni corsicane nel Quattrocento”. https://www.archiviodistato.firenze.it/
- ↑ Musée Fesch d'Ajaccio. “La famille Buonaparte”. https://www.musee-fesch.com/
- ↑ Archives Nationales de France. “Administration impériale en Catalogne (1808–1814)”. https://www.archives-nationales.culture.gouv.fr/
- 1 2 Sand, George. Un Hiver À Majorque. Spiridion. (Éd.1867) (en francès). Hachette Livre, 2012-03-26. ISBN 978-2-01-277523-7.