Hug I de Borgonya

Plantilla:Infotaula personaHug I de Borgonya
Biografia
Naixement1057 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1093 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Cluny Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Cluny Modifica el valor a Wikidata
Abat de Cluny
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Borgonya (1076 (Gregorià)–1079 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSibille de Nevers Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric de Borgonya i de Semur Modifica el valor a Wikidata  i Sibil·la de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert de Borgonya
Enric de Borgonya
Eudes I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).

Orígens familiars

Nasqué el 1057 sent el fill primogènit de l'infant de Borgonya Enric de Borgonya i la seva esposa Sibil·la de Barcelona. Era net per línia paterna del duc Robert I de Borgonya i Hèlia de Semur, i per línia materna del comte de Barcelona Berenguer Ramon I i Ermessenda de Carcassona. Fou germà del també duc de Borgonya Eudes I de Borgonya.

Núpcies i descendents

Es casà el 1075 amb Sibil·la de Nevers, filla del comte Guillem I de Nevers. D'aquesta unió es desconeixen fills.

Ducat de Borgonya

Per la prematura mort del seu pare el 1074 Hug fou designat hereu del seu avi. Tot i que acceptà el càrrec a la mort de Robert I el 1076 quatre anys després renuncià en favor del seu germà per participar al costat de Sanç III de Navarra en la lluita contra els musulmans.[1]

Posteriorment Hug de Borgonya es retirà a la vida monàstica, arribant a ser abat del Monestir de Cluny, on morí el 29 d'agost de 1093.[2]

Referències

  1. ↑ Hallam, 1980, p. 30-31.
  2. ↑ Bouchard, 1987, p. 128-129, 154.

Bibliografia


Precedit per:
Robert I
Duc de Borgonya
1076-1079
Succeït per:
Eudes I Borrell