Huizingita-(Al)
| Fórmula química | (NH₄)₉Al₃(SO₄)₈(OH)₂(H₂O)₄ |
|---|---|
| Epònim | Marie E. Huizing, parella i Terry E. Huizing (en) |
| Localitat tipus | riu Huron, comtat de Huron, Ohio, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DF.52 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,7093(3) Å; b = 10,4341(3) Å; c = 10,7027(8) Å; α = 77,231(5)°; β = 74,860(5)°; γ = 66,104(5)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | groc verdós clar |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,026 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,543(1) nβ = 1,545(1) nγ = 1,563(1) |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Angle 2V | mesurat: 40° (3), calculat: 37° |
| Dispersió òptica | forta (r > v) |
| Impureses comunes | Fe(III) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2015-014 |
| Any d'aprovació | 2015 |
| Símbol | Hui-Al |
| Referències | [1] |
La huizingita-(Al) és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom de Terry E. Huizing (nascut el 1938), conservador adjunt de mineralogia del Cincinnati Museum Center, i de Marie E. Huizing (nascuda el 1939), editora de Rocks & Minerals des de 1978.
Característiques
La huizingita-(Al) és un sulfat* de fórmula química (NH₄)₉Al₃(SO₄)₈(OH)₂(H₂O)₄.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la huizingita-(Al) pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 65576.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al riu Huron, dins el comtat de Huron, a Ohio (Estats Units). També ha estat descrita a la fumarola Bocca Grande, a la Solfatara di Pozzuoli (Campània, Itàlia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Huizingite-(Al)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 novembre 2021].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].