Huterites

Els huterites (anglès: Hutterites; alemany: Hutterer), també anomenats germans huterites (anglès: Hutterian Brethren; alemany: Hutterische Brüder), són una branca etnoreligiosa comunal d'anabaptistes que, com els amish i els mennonites, tenen les seves arrels en la Reforma radical de principis del segle xvi i han format comunitats intencionals.[1] El fundador dels huterites, Jakob Hutter, va establir les colònies huterites sobre la base de la Confessió de Schleitheim, una declaració de fe anabaptista clàssica de 1527. Va formar les primeres comunes el 1528 al Tirol (actualment a Itàlia).[2][3][4] Des de la mort de Hutter el 1536, les creences dels huterites, especialment aquelles que defensen la comunitat de béns i la no-resistència, han donat lloc a centenars d'anys de diàspora en molts països.[3] Els huterites van emprendre una sèrie de migracions per l'Europa central i oriental. Gairebé extints al segle xviii, van emigrar a l'Imperi Rus el 1770 i prop d'un segle més tard a l'Amèrica del Nord. Al llarg de 140 anys, la seva població que vivia en comunitats de béns es va recuperar d'uns 400 membres fins a prop dels 50.000 de l'actualitat. A causa de la preservació del seu estil de vida original, els huterites s'inclouen dins la categoria més àmplia dels anabaptistes de l'Antic Orde.[5] Avui dia, gairebé tots els huterites viuen a l'oest del Canadà, a la part alta de les Grans Planes dels Estats Units, a la part central de l'estat de Washington i al nord d'Oregon.

Referències

  1. ↑ Shenker, Barry. Intentional Communities (Routledge Revivals) : Ideology and Alienation in Communal Societies (en anglès). Routledge, 31 March 2011. DOI 10.4324/9780203832639. ISBN 978-0-203-83263-9.
  2. ↑ Linder, Robert Dean. The Reformation Era. Greenwood Publishing Group, 2008, p. 147. ISBN 9780313318436. «Hutter va ser important perquè va ser un líder valent i eficaç i perquè va establir les colònies huterites sobre la base de la Confessió de Schleitheim, una declaració de fe anabaptista clàssica.»
  3. 1 2 Pennsylvania Folklife, Volumes 40–42. Pennsylvania Dutch Folklore Center, 1990, p. 138. «Les creences i pràctiques essencials dels huterites estan plasmades en la Confessió de Fe de Schleitheim. Així, a més d'un conjunt de regles comunitàries per a la vida cristiana i el principi de separació del món, els huterites, d'acord amb els Articles de Schleitheim, subscriuen el baptisme de fe d'adults conscients del pecat; l'església espiritual universal de creients; la separació completa de l'església i l'estat; el pacifisme i el rebuig a portar armes; i el rebuig dels juraments de lleialtat.»
  4. ↑ McLaren, John; Coward, Harold. Religious Conscience, the State, and the Law: Historical Contexts and Contemporary Significance. SUNY Press, 1999, p. 98. ISBN 9780791440025. «Els huterites són un grup anabaptista fundat el 1528 a Moràvia.»
  5. ↑ Joseph, Paul. The SAGE Encyclopedia of War: Social Science Perspectives (en anglès). SAGE Publications, 15 June 2016. ISBN 978-1-4833-5991-5. «Molts dels membres originals dels huterites es van unir a diversos grups mennonites als Estats Units. La minoria va continuar amb la vida comunal i es descriuen com de l'Antic Orde, i aquests membres s'integren en una de les tres tribus: Schmiedleut, Dariusleut i Lehrerleut, on leut significa "gent".»
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.