Hylophilus

Infotaula d'ésser viuHylophilus Modifica el valor a Wikidata

Hylophilus poicilotis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaVireonidae
GènereHylophilus Modifica el valor a Wikidata
Temminck, 1822 Hylophilus Modifica el valor a Wikidata

Hylophilus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels vireònids (Vireonidae).[1][2] Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Els membres són denominats popularment viréó.[4]

Descripció i ecologia

Les espècies del present gènere són un grup de petits vireònids que mesuren entre 11,5 i 12,5 cm de longitud, amb els dors olivaci però mes apagat que altres de la mateixa família i presenten el bec més punxegut, marró pàl·lid o rosat. Tenen l'iris pàl·lid i el cant és simple i repetitiu.[5]

Tendeixen a buscar aliment més activament i són trobades majoritàriament en creixements secundaris (uns pocs també al dosser de selves). Les espècies amb iris fosc es troben generalment al dosser de selves humides i generalment canten una frase singular més complexa.[5]

Distribució

Es distribueixen des del sud-oest de Costa Rica, per Amèrica Central i Amèrica del Sud fins al sud-est del Perú i nord de Bolívia, per l'oest i est del Paraguai, nord-est de l'Argentina i sud del Brasil per l'est.[3]

Sistemàtica

Història taxonòmica i relacions filogenètiques

El gènere Hylophilus va ser introduït el 1822 pel zoòleg neerlandès Jacob Temminck.[6] Posteriorment George Robert Gray va desifnar Hylophilus poicilotis (Temminck, 1822) com a espècie tipus.[7]

Els estudis de Slager et al. (2014)[8] van produir una filogenia de la família Vireonidae usant dades mitocondrials (ND2) i nuclears (3 Z-linked loci)[9] que van incloure 221 exemplars representant 46 de les 52 espècies de vireònids actualment reconeguts i 14 de les 15 espècies llavors en Hylophilus. Aquest estudi filogènic va demostrar que el gènere Hylophilus era polifilètic, compost de 4 clades dins de la família Vireonidae. Slager i Klicka (2014) van establir la necessitat de quatre gèneres per reflectir aquesta diversitat.[10]

Clades

Les dades de Slager et al. (2014) col·loquen aquesta espècie integrada dins del gènere Vireo (V. sclateri), agermanada al complex Vireo gilvus i filogenèticament distants d'altres Hylophilus. La Proposta Núm. 655 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) va aprovar la transferència sota el nom científic de Vireo sclateri.[11]

  • Clade 2, conté les espècies d'iris pàl·lid, habitants de muntanyes baixes i matolls:
    • Hylophilus poicilotis (Temminck, 1822).
    • Hylophilus amaurocephalus (Nordmann, 1835).
    • Hylophilus flavipes (Lefresnaye, 1845).
    • Hylophilus olivaceus (Tschudi, 1844).
    • Hylophilus semicinereus (Sclater & Salvin, 1867)
    • Hylophilus thoracicus (Temminck, 1822).
    • Hylophilus pectoralis (Sclater, 1866).
    • Hylophilus brunneiceps (Sclater, 1866), que roman en el gènere Hylophilus ja que l'espècie tipus és H. poicilotis.[12]
  • Clade 3, conté diverses espècies que habiten el dosser, tenen l'iris fosc i cants complexos:
    • Hylophilus semibrunneus (Lafresnaye, 1845).
    • Hylophilus aurantiifrons (Lawrence, 1861).
    • Hylophilus hypoxanthus (Pelzeln, 1868).
    • Hylophilus muscicapinus (Sclater & Salvin, 1873).
    • Hylophilus decurtatus (Bonaparte, 1838).

Aquestes espècies van ser transferides a un gènere ressuscitat Pachysylvia (Bonaparte, 1850) i l'espècie tipus és H. decurtatus, que té prioritat. Com que Pachysylvia és femení, els nous noms científics són: Pachysylvia decurtata, P. hypoxantha, P. muscicapina, i P.semibrunnea, respectivament.[12]

  • Clade 4, conté:
    • Hylophilus ochraceiceps (Sclater, 1860).

Es distingeix dels altres per tenir les rectrius vermelloses (verdes en altres espècies) i cobertores de la cua roges (blanques a groguenques en altres espècies), per habitar al sotabosc de l'interior dels boscos i no en muntanya baixa, canòpia o vores de boscos com els altres i pel cant que és com un xiulet. Per a aquesta espècie va ser descrit un nou gènere monotípic Tunchiornis (Slager & Klicka, 2014); i l'espècie denominada Tunchiornis ochraceiceps.[10]

Els canvis taxonòmics descrits als clades 3 i 4 van ser reconeguts mitjançant l'aprovació de la Proposta Núm. 656 al SACC el novembre de 2014.[12] A partir de 2021 el Congrés Ornitològic Internacional (IOC) també reconeix aquests canvis.[13]

Etimologia

El nom Hylophilus està compost de les paraules gregues «ὑλη/hulē» que significa “bosc”; i «φιλος/philos» “amant”.[14]

Espècies

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per vuit espècies:[15]

Referències

  1. ↑ «Hylophilus Temminck, 1822» (en anglès). GBIF. [Consulta: 6 març 2026].
  2. ↑ «Hylophilus (Hylophilus sp.)». Avibase. [Consulta: 6 març 2026].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 6 març 2026].
  4. ↑ «Hylophilus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 març 2026].(català)
  5. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 557–559, làmines 85(8–10, 12–13). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. ↑ Temminck, Jacob. Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux, pour servir de suite et de complément aux planches enluminées de Buffon. vol.29(3), 1822, p. livr.29, vol.3, pl.173 (làmina173).
  7. ↑ Gray. A List of the Genera of Birds, 1840, p. 23.
  8. ↑ Slager, David L.; Battey, C.J.; Bryson, Robert W.; Voelker, Gary; Klicka, John «A multilocus phylogeny of a major New World avian radiation: The Vireonidae» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 80, 11-2014, p. 95–104. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.07.021.
  9. ↑ Bitgood, Jj «Linkage relationships of the Z-linked silver, slow feathering, and pop-eye loci» (en anglès). Poultry Science, 78, 8, 8-1999, p. 1100–1101. DOI: 10.1093/ps/78.8.1100.
  10. 1 2 Slager, David L.; Klicka, John «Polyphyly of Hylophilus and a new genus for the Tawny-crowned Greenlet (Aves: Passeriformes: Vireonidae)». Zootaxa, 3884, 2, 13-11-2014. DOI: 10.11646/zootaxa.3884.2.8.
  11. ↑ «Proposal #665: Transfer Hylophilus sclateri to Vireo (A) and change English name to Tepui Vireo (B)». South American Classification Committee. [Consulta: 6 març 2026].
  12. 1 2 3 «Proposal #656: Revise the generic classification of 6 species of Hylophilus». South American Classification Committee. [Consulta: 6 març 2026].
  13. ↑ «Taxonomic Updates – IOC World Bird List». IOC Version 11.2. [Consulta: 6 març 2026].
  14. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 197. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 6 març 2026].
  15. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Vireos, shrike-babblers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 6 març 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.