II Sínode de Sevilla
| Religió | cristianisme  | ||
|---|---|---|---|
El II Sínode de Sevilla fou una reunió dels bisbes de la província Bètica al Regne de Toledo el 619.[1]
El I Sínode conegut s'havia fet el 590.[2] El Sínode del 619, presidit per Isidor,[3] va aprovar una declaració sobre les dues naturaleses de Crist en una única persona. Es va privar als bisbes del dret de secularitzar al clero (capellans i diaques), la qual cosa correspondria als Sínodes (la pràctica es va estendre a tot el regne). Sembla que es va intentar, sense gaire èxit, convèncer un personatge anomenat Sintharius que abandonés creences errònies, probablement herètiques; també es van portar a efecte complexes intrigues per deposar el bisbe d'Astigi (Écija).[4] Es va prohibir als diaques usar dues estoles (oraria) en lloc d'una, per presumir. L'estola havia de ser blanca i amb escassos colors, i no podia estar brodada en or.
Referències
- ↑ Fontaine, Jacques. Isidoro de Sevilla: Génesis y originalidad de la cultura hispánica en tiempo de los visigodos (en castellà). Encuentro, 2002-04-11, p. 107. ISBN 978-84-7490-653-0.
- ↑ Sánchez, Jaime Vizcaíno. La presencia bizantina en Hispania, siglos VI-VII: la documentación arqueológica (en castellà). EDITUM, 2009, p. 166. ISBN 978-84-8371-912-1.
- ↑ Carrillo, Emilio. Historia desconocida de Sevilla (en castellà). Editorial Almuzara, 2023-04-16. ISBN 978-84-1131-714-6.
- ↑ Orlandis, José; Ramos-Lissón, Domingo. Historia de los concilios de la España romana y visigoda (en castellà). Ediciones Universidad de Navarra, 1986, p. 259. ISBN 978-84-313-0927-5.