Ibn Iyas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1448 (Gregorià)  el Caire |
| Mort | c. 1524 (Gregorià) (75/76 anys) el Caire |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, investigador |
| Professors | As-Suyutí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Abu-l-Barakat Zayn-al-Abidín Muhàmmad ibn Àhmad al-Hanafí al-Jarkassí an-Nassirí al-Qahirí (àrab: أبو البركات زين العابدين محمد بن أحمد الحنفي الجركسي الناصري القاهري, Abū l-Barakāt Zayn-al-ʿĀbidīn Muḥammad b. Aḥmad al-Ḥanafī al-Jarkasī an-Nāṣirī al-Qāhirī), conegut com a Ibn Iyàs al-Hanafí (àrab: ابن إياس الحنفي, Ibn Iyās al-Ḥanafī) (el Caire, 1448-c. 1524) fou un historiador egipci. La seva obra principal, بدائع الزهور في وقائع الدهور (Badaï az-zuhur fi-wakaï ad-duhur), narra els darrers anys dels mamelucs i els primers del domini otomà, període per al qual és considerat una font molt important.
Referències
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn Iyās".